El Ministeri de Cultura notifica a la Fundación Franco la seva intenció d'extingir-la després de recopilar proves que és contrària a la llei

El Govern espanyol avança en el procediment per aconseguir l'extinció judicial de la Fundación Francisco Franco. El Protectorat de Fundacions, dependent del Ministeri de Cultura, ha finalitzat la fase de recopilació d'informació i actuacions prèvies i ja ha notificat a la fundació les seves conclusions (que, des d'aquest dijous a la tarda, quan va ser notificada, té deu dies hàbils per presentar al·legacions).  

Les conclusions a què ha arribat el departament dirigit per Ernest Urtasun després de recollir aquesta informació es basen en el fet que la Fundación Francisco Franco és contrària tant a la llei de fundacions com a la llei de memòria democràtica, i que, per tant, procedeix instar-ne l'extinció davant de l'autoritat judicial.

El procés per il·legalitzar aquesta fundació va començar el juny del 2024, quan Cultura va iniciar una fase d'actuacions prèvies amb l'objectiu de recopilar informació i proves que fonamentessin el procediment. En concret, els d'Urtasun han rebut un informe de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica (que Cultura va rebre el passat mes de maig) basat en quatre elements.

Un informe de l'Advocacia General de l'Estat; un informe de Javier García Fernández, catedràtic emèrit de Dret Constitucional de la Universitat Complutense de Madrid, sobre l'extinció de la Fundación Francisco Franco; un informe sobre els continguts i l'activitat de la Fundació als mitjans de comunicació entre gener del 2018 i març del 2025; i un compendi de testimonis recollits de víctimes del franquisme en relació amb les activitats de la Fundació Franco.

En l'argumentació jurídica que el Govern espanyol vol utilitzar per iniciar l'expedient d'extinció judicial es recorda que l'article 1 dels estatuts de la Fundación indica que "està dedicada primordialment a la difusió de la dimensió humana i política de Francisco Franco, així com a qualsevol altra activitat educativa, investigadora i cultural a l'empara de la llei de fundacions".

Aquesta norma atribueix la categoria de fundació a aquells organismes que persegueixin "fins d'interès general", que la mateixa norma en el seu article tres enumera: "Defensa dels drets humans, de les víctimes del terrorisme i actes violents, assistència social i inclusió social, cívics, educatius, culturals, científics, esportius, sanitaris, laborals, de reforçament institucional", etc.

L'interès general i la humiliació a les víctimes  

Però la Fundación Franco, continua el document de Cultura, al qual ha tingut accés Público, "existeix per difondre el coneixement de la figura del líder d'una dictadura que ha estat expressament condemnada per la vigent llei de memòria democràtica, però també en l'àmbit internacional (...) mentre que les activitats suposadament orientades a la cultura, la investigació científica o l'educació resulten gairebé inexistents".

"Aquest fi principal, que és el que orienta totes les activitats a què la Fundación es dedica, no pot considerar-se d'interès general quan no solament no coincideix amb els fins que la llei (de fundacions) considera mereixedors de protecció i justificatius, per això, de l'existència de la figura de les fundacions, sinó que se n'aparta", conclou el raonament de Cultura.

Però aquest no és l'únic argument jurídic esgrimit per l'Executiu, que també assenyala que la Fundación, l'objectiu principal que persegueix i les activitats que realitza per a això són incompatibles amb l'actual llei de memòria democràtica, ja que exalten el franquisme i humilien les seves víctimes.

Relacionat amb aquest tema

Pressió de les entitats memorialistes per cessar l'ús policial a la prefectura de Via Laietana i convertir l'espai només en un centre de memòria

Ona Falcó

En aquest sentit, en l'informe de l'Advocacia General de l'Estat que s'inclou en la documentació recollida es destaca que el mateix article 1 dels estatuts de la Fundación, que estableix el seu objectiu de difondre "el pensament, el llegat i l'obra de Francisco Franco (...) així com les seves realitzacions dels anys del seu mandat", representen "apologia del franquisme i exaltació dels seus dirigents", ja que "les referències al 'llegat' i a les seves 'realitzacions' no són expressions neutres, sinó que contenen clarament una connotació positiva de defensa o elogi".

És en aquest punt on Cultura exposa la base documental de la informació recollida en l'informe d'anàlisi dels continguts i representació als mitjans de la fundació: "És constatable que cada vegada que es recullen publicacions dedicades a les víctimes del cop d'Estat i de la dictadura emergeix un tracte de menyspreu i humiliació de la seva dignitat", apunten.

Entre els exemples recollits hi ha publicacions com "Guernica: tragedia, mentira y falsa, per Miguel Platón"; " El mito del Euskera perseguido por Franco, per Francisco Torres"; La mentira de los niños robados del franquismo; El franquismo no cometió un genocidio, la II República, sí: en la retaguardia; o "Sobre la gran mentira de la represión franquista, per Tomás García Madrid".

"Es detecta menyspreu i humiliació de la dignitat de les víctimes per la via del negacionisme de la repressió en matèries extremadament sensibles com la presa de Badajoz pels rebels, la destrucció de Guernica, els nens robats, la construcció del Valle de Cuelgamuros i, en general, tota la política repressiva de la dictadura", s'esmenta a l'informe de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica.

Les fases del procediment  

També s'esmenta el compendi de testimonis recollits de les víctimes del franquisme i "es desprèn, sens cap dubte, que el record de la violència patida i la repressió i represàlies sofertes per les víctimes del franquisme continuen vius, i que els drets a la veritat i a la reparació de la llei de memòria democràtica, i els principis del dret internacional dels drets humans, es veuen greument afectats".

Relacionat amb aquest tema

"L'amnistia del 1977 van ser una llei de punt final per esborrar-ho tot"

Àlex Romaguera

Després que la Fundación faci les seves al·legacions al procediment remès per Cultura, el Govern espanyol elaborarà una proposta de resolució que tornarà a remetre a la Fundació (que tindrà deu dies hàbils més per fer al·legacions). Després d'aquest procés, l'Advocacia de l'Estat elaborarà un nou informe preparatori per instar l'extinció de l'ens, i posteriorment la mateixa Advocacia el traslladarà a l'autoritat judicial. El departament dirigit per Urtasun té nou mesos per remetre la resolució als tribunals.

Fonts de Cultura i de Memòria Democràtica confirmen que la seva intenció és sol·licitar al jutge mesures cautelars quan remetin la instància amb l'objectiu de suspendre, o almenys limitar, l'activitat de la Fundación fins que es dicti sentència. Si la resolució judicial dona la raó al Govern espanyol, es procedirà a la liquidació dels béns de l'entitat i es destinaran a una altra sense ànim de lucre.