El Ministeri de Cultura inicia el procés per il·legalitzar quatre fundacions franquistes més

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha anunciat aquest dimarts al Congrés que el seu ministeri inicia els tràmits per a il·legalitzar quatre fundacions franquistes més. Són les fundacions Primo de Rivera, Blas Piñar, Serrano Suñer i Queipo de Llano. D'aquesta manera, el Govern espanyol les sotmetrà al mateix procediment que ja aplica a la Fundación Francisco Franco, a qui ja ha comunicat l'inici del procediment d'extinció.  

Ara, el Ministeri recopilarà informació sobre les altres quatre fundacions franquistes en aplicació de la Llei de Memòria Democràtica, que estableix que no hi poden haver entitats que facin apologia del franquisme o que enalteixin el cop d'Estat i la dictadura.

"Un govern democràtic no pot permetre que l'oblit s'infiltri en la nostra memòria col·lectiva i la desintegri, ni pot eludir el respecte a les desenes de milers de víctimes de la dictadura franquista, i ha d'exigir sempre, en tot moment, veritat, reparació i justícia", ha dit el ministre.

Segons la Llei de fundacions, el procediment previ a l'extinció judicial comença amb l'acord d'inici i la notificació a la fundació. Després té lloc el tràmit d'al·legacions de la fundació durant 10 dies hàbils i, tot seguit, comença el període de prova. Després arriba la proposta de resolució que es notifica a la fundació, i un nou tràmit d'al·legacions amb 10 dies hàbils més.

Tot seguit l'Advocacia de l'Estat elabora un informe, i posteriorment es resol l'acord per instar l'extinció judicial. Seguidament, es trasllada la resolució a l'Advocacia de l'Estat perquè ho tramiti a l'autoritat judicial. I se signa la resolució judicial que acorda l'extinció. Finalment, el darrer pas és la liquidació dels béns de la fundació en qüestió, que es destinen a una altra entitat sense ànim de lucre.

 Catàleg de símbols franquistes que han d'eliminar-se  

D'altra banda, el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el Reial decret mitjançant el qual es regula la creació d'un catàleg de símbols franquistes tal com estableix la Llei de memòria democràtica. Per a això es crea una comissió tècnica sobre símbols i elements contraris a la memòria democràtica en la qual tindran participació també les comunitats autònomes i entitats locals.

Segons destaquen fonts del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica que lidera Ángel Víctor Torres, el catàleg afecta "edificis, escuts, insígnies, plaques i elements adossats a edificis públics o situats en la via pública; a topònims o llista de carrers, en els quals es realitzin esments commemoratius en exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar i de la Dictadura, dels seus dirigents, participants en el sistema repressiu o de les organitzacions que van sustentar la dictadura".

Segons destaquen des del Govern estatal, el catàleg "ajudarà a superar les dificultats que s'ha trobat l'aplicació de la llei en administracions públiques com en béns de titularitat privada". Una vegada creat el catàleg, els elements retirats d'edificis públics han de dipositar-se i garantir-se el cessament de la seva exhibició. A més ha de comunicar-se el lloc on se situa en dipòsit.