La metamorfosi de Greta Thunberg a Gaza, d'activista climàtica a icona global contra les injustícies

"Pressioneu els vostres respectius governs i institucions per exigir la fi del genocidi i l'ocupació a Palestina", declarava Greta Thunberg diumenge passat abans de pujar a bord del Madleen, el veler de la Flotilla de la Llibertat que va salpar l'1 de juny i que espera arribar aquest cap de setmana a Gaza. L'objectiu és proporcionar ajuda humanitària i denunciar el bloqueig que l'Estat d'Israel exerceix sobre el territori. Les últimes aparicions de l'activista mediambiental han estat centrades en la causa contra el genocidi del poble palestí. La seva figura, que va aconseguir un punt àlgid quan tot just era una nena, va patir una important erosió fruit de l'exposició mediàtica i els interessos polítics. L'evolució del seu retrat en els mitjans mostra, segons afirmen els experts, un desenvolupament ideològic coherent de la persona i el personatge.

Des de l'inici, hi ha hagut "un conjunt d'elements que l'han convertit en una figura molt mediàtica", indica a Público Gemma Teso, coordinadora de l'Observatori de la Comunicació del Canvi Climàtic. Tot va començar a l'agost de 2018, quan Thunberg tenia 15 anys. Ella va deixar d'assistir a l'escola per a tractar d'influir en el resultat d'unes imminents eleccions generals a Suècia. L'objectiu? Reclamar als partits un major compromís per combatre la crisi climàtica. "Els mitjans, quan van tenir coneixement de l'existència d'aquesta nena, amb aquesta singularitat, aquesta capacitat de liderar, amb un llenguatge clar i transmetent el missatge de la ciència, van mostrar el seu interès".

Una icona 'celebritizada' del clima

"Thunberg va tenir el seu pic de fama el 2019 amb la portada de la revista Times i la seva presa de paraula en l'ONU", analitza Agnès Delage, catedràtica de Ciències Socials en la Universitat de Aix-Marsella i membre de Rebel·lió Científica. "La seva cobertura mediàtica és un tema molt interessant perquè és un símptoma de com els mitjans cobreixen la informació climàtica, a més de la seva pròpia evolució personal". L'investigador de la comunicació del canvi climàtic Rogelio Fernández-Reyes explica a aquest mitjà que l'activista "va quadruplicar la informació de Fridays For Future i va catalitzar la imatge d'aquest moviment internacional" durant la celebració de la Cimera del Clima a Madrid (COP25) l'any 2019.

"Quan Thunberg inicia el moviment Fridays for Future, és una nena que pren un posicionament cap a una realitat que coneix bé perquè l'hi han explicat, perquè s'ha documentat i llegit científicament", descriu Teso. D'aquesta manera, "fa una crítica i una defensa ecològica en relació amb la gravetat del canvi climàtic". Fernández-Reyes apunta que les seves accions van empènyer "fites" com la declaració de l'emergència mediambiental al novembre de 2019 per part del Parlament Europeu. Matisa que aquesta mesura sembla haver estat "buida" a posteriori, però això no resta el valor al paper que va jugar l'activista en aquell moment.

L'investigador valora que l'activista sueca va ser "una alenada d'aire fresc" que "va donar moltes ales a l'activisme". No obstant això, conforme la seva popularitat i capacitat d'influència augmentaven, també ho va fer la seva reacció. "Va començar a acaparar molt l'atenció i va començar a molestar", explica Fernández-Reyes. Teso afegeix que "Greta ha estat víctima de crítiques injustificades en molts aspectes. Hi ha hagut una veritable campanya de descrèdit per part de polítics de molt alt nivell, dient que és una nena enfadada o apel·lant a la seva salut mental. Es tracta de crítiques molt desafortunades que busquen desacreditar el seu missatge".

Gemma Teso, experta en comunicació sobre la crisi climàtica: "Greta Thunberg ha estat víctima de crítiques injustificades"

També els mitjans de comunicació van jugar un paper important. Un estudi publicat el 2022 en la revista Estudis sobre el Missatge Periodístic va concloure, després d'una anàlisi de contingut que incloïa més de 260 peces informatives, que la cobertura de la COP25 i de l'activisme climàtic va intentar "despertar l'interès de l'audiència mitjançant una apel·lació constant a la novetat, exotisme, joventut i rebel·lia de Greta", qui va ser representada com una "celebrity a la qual s'atribueix legitimitat en el discurs polític i mediambiental". Fernández-Reyes considera que una certa celebritització va donar-se més tard: "Quan es converteix en un personatge popular, se li intenta avaluar i analitzar des d'una altra perspectiva" i és llavors quan "els mitjans la van utilitzar com una celebritat".

Andrew Tate versus Greta Thunberg

Delage discrepa amb aquesta idea: "No la veig escenificada com una celebrity amb el seu lifestyle perquè no sabem de les seves relacions, les seves separacions, la seva casa o els seus tatuatges", encara que admet que els mitjans sí que van tractar de retratar-la d'aquesta forma. La catedràtica recorda el cas d'Andrew Tate. "Després he vist poca celebritització, però allò va ser interessant". Aquest exlluitador de kick-boxing va aconseguir la fama al Gran Germà britànic i és conegut per sembrar la polèmica en xarxes socials. Al desembre de 2022, Tate es va dirigir a Thunberg amb un tuit en el qual li demanava la seva adreça de correu electrònic per a enviar-li "una llista completa" de la seva col·lecció de cotxes i "les seves respectives enormes emissions". Al que ella va contestar que li enviés les dades al correu "energiadelpenepequeño@consigueunavida.com"

Tate va publicar després un vídeo de resposta a l'activista en xarxes socials, però hores després va transcendir una operació policial a Romania en la qual tant el polèmic agitador com el seu germà van ser detinguts per la seva presumpta implicació en una xarxa de tràfic de persones que obligava les víctimes a gravar material pornogràfic. Encara que no va arribar a ser confirmat, es va apuntar al fet que van aconseguir localitzar-ho per les caixes de pizza que apareixien en el vídeo dirigit a Thunberg. Ella va comentar: "Això és el que passa quan no recicles les teves caixes de pizza".

Descens de la cobertura climàtica

La batalla dialèctica entre Thunberg i Tate va tenir una destacada repercussió en els mitjans, afirma Delage. No obstant això, la presència informativa de l'ecologista va ser menor després de la pandèmia. La catedràtica subratlla que no és perquè aquesta deixés de mobilitzar-se: "Ha continuat actuant en protestes ecològiques a tota Europa. El 2024, va ser arrestada a Brussel·les en una manifestació contra els combustibles fòssils, però va tenir poca cobertura". D'acord amb Gemma Teso, aquest descens respon a qüestions de caràcter estructural en l'agenda periodística. "S'observa una caiguda progressiva dels moviments ciutadans i socials, així com dels juvenils, en els mitjans de comunicació", apunta.

"Amb la crisi sanitària de la COVID-19 es va desmobilitzar l'acció als carrers. Però quan va passar la pandèmia, el moviment ja no tenia tanta força i els mitjans a penes li van parar atenció", assenyala Fernández-Reyes per part seva. "Ara hi ha un gir més conservador que presta menys atenció al canvi climàtic. Ja no té el pes que tenia abans", lamenta. Segons mostra l'informe La comunicació de la crisi climàtica el 2024, publicat al maig per l'Observatori de la Comunicació del Canvi Climàtic, aquesta menor mobilització també podria estar relacionada amb un augment de la repressió contra aquests moviments i suggereix que "la creixent criminalització de l'activisme ambiental sembla estar frenant les reivindicacions ciutadanes".

L'evolució mediàtica de Greta Thunberg ha servit com a termòstat que situa l'estat dels moviments socials i el seu tractament periodístic. "Greta és el nostre canari en la mina respecte a la desinformació climàtica a escala global", remarca Delage. La catedràtica descriu l'activista com "un baròmetre global de la cobertura que fan els mitjans de l'emergència climàtica i dels seus processos d'invisibilització". En aquest sentit, posa en relleu que "l'ecosistema econòmic dels mitjans majoritaris no permet un seguiment real i un aprofundiment mediàtic de l'acció de Thunberg".

Hissar la bandera de Palestina

Delage celebra com "ara recobra una cobertura màxima amb el seu suport a Palestina i el seu viatge amb vaixell". Gemma Teso insisteix e que "l'exposició mediàtica erosiona i Thunberg està en un procés maduratiu personal. La seva motivació personal, la cosa que li interessa o mobilitza són qüestions que només ella pot contestar. Però el fet que estigui en la flotilla és coherent amb els valors que representa l'ecologisme".

"Aquesta missió és només una part d'un moviment mundial per la justícia social i climàtica, l'alliberament i la descolonització liderat per persones marginades", va expressar Greta Thunberg en les seves xarxes socials sobre la seva participació en la flotilla. Al seu torn, Teso afegeix que l'ecologisme "és un moviment solidari que connecta i encaixa perfectament amb una visió de la humanitat com una llar en el qual tots els pobles tenen drets". D'aquesta manera, l'activista "agafa la bandera de Palestina per cridar l'atenció sobre una qüestió inadmissible" i ho fa sobre un vaixell de vela, és a dir, sense cremar combustibles fòssils.

Com continuarà l'evolució ideològica i mediàtica de Greta Thunberg només podrà veure's amb el temps. "Sembla que ha continuat amb el seu compromís i que no l'ha refusat en cap moment", analitza Teso. Fernández-Reyes no descarta que amb el temps la crisi climàtica deixi de ser l'eix sobre el qual aquesta figura articula el seu activisme, si bé reitera que no es pot endevinar el futur. Sobre la seva repercussió informativa "influeixen moltíssims factors", afegeix l'experta. No obstant això, "ha sabut captar l'atenció dels mitjans amb aquest vaixell", conclou.