Més recursos, més equitat i menys frau: per què Espanya necessita una reforma fiscal progressista

Un dels debats econòmics recurrents a Espanya gira entorn de la reforma fiscal. A l'abril de 2021 el Ministeri d'Hisenda ja va encarregar l'elaboració d'un Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària, que feia èmfasi en la necessitat de reformar un sistema fiscal que, segons coincideixen els experts consultats per a aquest reportatge, es caracteritza per una manca de suficiència financera, una equitat deficient i un nivell de frau massa alt. La reforma tributària sembla imprescindible, però no acaba d'arribar ni tampoc sembla que ho hagi de fer en aquesta legislatura.  

L'economista Carlos Martín Urriza, portaveu d'Economia i Hisenda de Sumar al Congrés i president de la Comissió de Pressupostos, trasllada la idea que Espanya necessita una reforma fiscal progressista perquè recapta menys que la mitjana europea, una de les principals mancances del sistema. "El que és important és aconseguir una suficiència de recursos i nosaltres no tenim un Estat ben finançat. Els impostos compren civilització. Està demostrat que els països amb una major contribució fiscal són els més desenvolupats, però aquí tenim persones amb un alt poder adquisitiu i empreses que s'estan escaquejant i que haurien d'estar pagant", afirma Martín Urriza.

Carlos Sánchez Mato, economista que fa uns dies va dissenyar i presentar la proposta de reforma fiscal d'Esquerra Unida (IU), també sosté l'argument que el sistema fiscal espanyol, a més de recaptar menys del que hauria, és "injust i regressiu perquè les grans empreses, grans patrimonis i rendes del capital aporten molt poc". Sánchez Mato calcula que amb una reforma fiscal de tall progressista l'Estat podria recaptar 111.000 milions addicionals a l'any.

No es tracta només de recaptar més, sinó de fer-ho amb més equitat. Això permetria ingressar més diners a la caixa pública. "Després de tants pedaços, cal una reforma integral. És l'única manera d'acabar amb els forats que té el sistema i dotar-lo de més suficiència i progressivitat, tal com diu la Constitució", abunda Carlos Cruzado, president del Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha). A Cruzado li preocupa que gairebé un 80% de la ciutadania consideri que a Espanya no hi ha justícia fiscal perquè no paguen més els qui més tenen.

Nacho Álvarez, professor d'Economia a la Universitat Autònoma de Madrid i antic secretari d'Estat de Drets Socials, assegura que per dur a terme una reforma progressista dels impostos que avanci en l'equitat cal "prioritzar tres o quatre elements". "Una reforma que doni coherència al sistema és necessària per equiparar-nos amb Europa", argumenta aquest economista.

El forat de l'Impost de Societats  

"En primer lloc hem de canviar l'Impost de Societats. Aquí és on tenim un dels majors forats de recaptació des de fa anys. Si comparem la recaptació que tenim ara mateix amb la que teníem abans de la crisi financera de 2008, veiem que ara recaptam menys. Aquesta desfiscalització és molt sorprenent perquè els beneficis de les empreses han augmentat un 60% des de l'any 2006. Aquí tenim més de 20.000 milions d'euros de marge per reforçar el sistema", apunta Nacho Álvarez.

Els seus col·legues li fan costat en aquesta anàlisi: "Les grans empreses estan perpetrant un autèntic tocomotxo fiscal des de la crisi que va esclatar el 2008", diagnostica al seu torn Carlos Sánchez Mato. Aquest economista assegura al seu recent estudi per a IU que l'Impost de Societats ha reduït considerablement la seva aportació a la recaptació total: del 22% el 2007 al 13% el 2024. En contrapunt, l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) ha passat del 37% dels ingressos totals el 2007 al 45% l'any passat.

"Les grans empreses tenen un tipus efectiu del 4,8% quan el de les pimes és entre el 17% i el 19%. Les grans empreses s'aprofiten de les deduccions i exempcions de l'Impost de Societats per fer tota una enginyeria fiscal", matisa Carlos Martín Urriza, que demana un tipus mínim efectiu del 15% per gravar les multinacionals i tapar aquest forat per on se'n va bona part dels diners.

Més progressivitat a l'IRPF  

Una segona mesura imprescindible per a una reforma fiscal progressista passa per "acostar la tributació de les rendes del capital i les rendes del treball", coincideixen els experts consultats per a aquest reportatge. "Gairebé el 85% de la recaptació de l'IRPF recau sobre les rendes del treball", explica Martín Urriza, una dada que també aporta Álvarez en la seva anàlisi. "Un salari d'uns 35.000 euros suporta el mateix tipus impositiu a la declaració de l'IRPF que guanys per rendes del capital superiors als 300.000. Tenim un tractament molt desigual i tancar aquesta dualitat continua essent molt necessari", exemplifica Nacho Álvarez.

"Cal dotar d'una major progressivitat l'IRPF i acabar amb la seva dualitat", tercia Carlos Cruzado. Per això, el president de Gestha defensa ampliar el nombre de trams en la declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

Gravar més la riquesa  

Un altre punt fonamental assenyalat pels experts és incrementar la fiscalitat sobre la riquesa i el patrimoni. Martín Urriza aposta per augmentar "l'eficiència" tributària en aquest aspecte perquè "contribueixin més els qui més es beneficien de la societat".

El consens sobre la necessitat de gravar més la riquesa i l'Impost de Successions és gairebé generalitzat entre els economistes i fiscalistes consultats. El problema és que els tributs sobre patrimoni i successions són competència de les comunitats autònomes: "A Espanya, els impostos sobre la riquesa estan molt lligats al finançament autonòmic i per això fa temps que es parla de la necessitat de plantejar una certa harmonització, sobretot amb l'impost de successions", il·lustra Carlos Cruzado.

Rubén Gimeno, secretari tècnic del Registre d'Economistes Assessors Fiscals (REAF), és molt crític amb l'actual model fiscal autonòmic. El qualifica d'"injust". L'expert del REAF considera imprescindible fixar un mínim comú a totes les comunitats autònomes en els impostos de successions, donacions i altres tributs cedits, i després permetre una forquilla limitada perquè cada territori ajusti un extra segons les seves necessitats.

Gimeno assegura que el sistema autonòmic genera grans desigualtats fiscals entre ciutadans segons el lloc de residència a l'hora de pagar els impostos. "No és just que un pare que viu a Extremadura doni 800.000 euros a un fill i hagi de pagar 200.000, mentre que si resideix a Cantàbria no paga", explica Gimeno amb un exemple extrem. Per això, assegura que qualsevol reforma fiscal ha de passar per "harmonitzar els impostos cedits a les comunitats autònomes. L'actual sistema ha quedat obsolet".

Álvarez, Sánchez Mato, Martín Urriza i Cruzado també es mostren partidaris d'establir un sòl mínim en els impostos de successions i continuar desenvolupant l'impost a les grans fortunes que va néixer de manera temporal per harmonitzar i complementar el de Patrimoni, que les comunitats autònomes, sobretot les del PP, han reduït a una mínima expressió. "L'absència d'un sòl mínim per a tothom provoca una certa injustícia", sentencia Álvarez.

Amb una visió més liberal, Rubén Gimeno és l'únic expert consultat que defensa l'eliminació de l'Impost de Patrimoni. "El més lògic és que desaparegui, que s'expulsi del sistema tributari, perquè és l'únic país en solitari de la Unió Europea que el té". En sentit contrari, Cruzado sosté que cal "harmonitzar Patrimoni i Successions per evitar-ne el desmantellament".

La lluita contra el frau  

La quarta pota sobre la qual s'hauria de sostenir una reforma fiscal progressista és la lluita contra el frau fiscal i l'economia submergida. En la seva anàlisi per a IU, Carlos Sánchez Mato calcula que si Hisenda destinés els mateixos recursos a combatre el frau que els països de la UE, Espanya ingressaria més de 29.000 milions d'euros extra per aquest concepte.

"Cal desplaçar la lupa cap a les grans bosses de frau, cap a grans empreses i grans fortunes, i això ara mateix no s'està fent. Si no va acompanyada d'una millora de la lluita contra el frau i del control tributari, qualsevol reforma fiscal està condemnada al fracàs", adverteix Cruzado. Per això cal invertir en més mitjans materials i recursos humans. "Necessitem més inspectors fiscals: la lluita contra el frau és clau", apunta Nacho Álvarez.

Carlos Sánchez Mato acaba amb una advertència que és alhora un desig: "Hisenda ha de dotar de més mitjans l'Agència Tributària, però també ha d'apuntar en la direcció correcta, als grans defraudadors, no al treballador que té una discrepància amb el fisc o el petit autònom, com passa ara. Les grans inspeccions que afloren molts milions requereixen una especialització i uns recursos de què ara no es disposa".