Més raïm i més tardà a la verema de Catalunya

Més quantitat amb una verema més tardana. Aquest és el denominador comú de la campanya de recollida del raïm d’enguany a Catalunya, que s’ha iniciat durant les darreres setmanes. Aquesta vegada, la recol·lecció se situa en les dates d’altres campanyes, ja que la de 2017 va ser molt primerenca. Des del punt de vista sanitari, la qualitat del raïm serà bona, excepte en algunes zones a les quals afectarà la plaga del míldiu, un fong que ataca les fulles de la vinya en situacions de pluges i humitat, com les viscudes la primavera passada.

Amb la collita de les varietats blanques de la zona sud i un retard de 10 dies en relació a l’any passat, s’ha iniciat la verema de la Denominació d’Origen (DO) Montsant. Com la recollida s’estén durant dos mesos, el punt central de la recol·lecció arribarà a mitjans de setembre, quan tots els cellers es trobaran veremant. La presidenta de la DO Montsant, Pilar Just, confia que "sigui una bona campanya, tal com indiquen els factors tècnics". Aquest any, l’entitat estrena un protocol de verema, que "ens garantirà la traçabilitat i la qualitat final del nostre producte".

La DO Montsant espera que la producció se situï entre els 7,5 i els 8 milions de quilos de raïm. La collita serà superior per les precipitacions primaverals, ja que en algunes zones s’ha registrat un 45% més de pluja. Just aclareix que "la pressió de les malalties, com el míldiu, no ha afectat els rendiments". Així, com la maduració del raïm ha sigut correcta, "les vinyes han arribat a la collita amb una qualitat excel·lent".

Més d’1 milió de quilos a Castell del Remei

Una vintena de varietats de raïm que serviran per elaborar més de 30 vins diferents. Són les xifres del grup lleidatà Castell del Remei, que ha iniciat la verema aquesta setmana amb la varietat sauvignon blanc. Propietat de l’enòleg Tomás Cusiné, Castell del Remei sempre inicia la recollida, que continuarà amb els cellers Tomàs Cusiné i Cèrvoles, de la DO Costers del Segre, i Cara Nord de la DO Conca de Barberà.

Tomàs Cusiné preveu "una collita positiva en qualitat i quantitat gràcies a les pluges abundants de la primavera i a la intensa calor estival". El grup Castell del Remei pronostica recollir 1,1 milions de quilos de raïm amb els seus quatre cellers.

A mitjans d’agost va iniciar la verema la DO Penedès. El seu president, Francesc Olivella, destaca que serà "la millor collita dels tres últims anys". La recollida ha començat amb les varietats chardonnay i pinot noir "amb unes condicions normals". Un dels cellers afectats pel fong míldiu, Gramona, admet que la plaga reduirà entre un 8 i un 15% la producció, però "la qualitat no es veurà afectada i serà molt alta". Malgrat el míldiu, el raïm ha madurat correctament i la collita s’espera molt elevada.

Lluitar contra les plagues

Enguany, la verema ha estat marcada per les plagues, com el cas del míldiu. Aquesta situació ha fet que els viticultors hagin vist com s’incrementaven els costos de producció per combatre-les. "En tenir més despeses, hi haurà menys marge de benefici. Per això, resulta essencial que els cellers paguin més als productors per cada quilo de raïm", comenta Joan Montesó, responsable de la vinya del sindicat agrari Unió de Pagesos.

'Penedès sostenible i saludable' és el projecte que han engegat administracions locals de la comarca de l’Alt Penedès i la DO Penedès per conrear varietats de vinya que resisteixin el míldiu i la malura, els dos fongs més presents a la zona. Els impulsors volen anticipar-se a un futur pròxim en el qual "la Unió Europea vetarà la utilització dels fitosanitaris al camp".

Les vinyes del Penedès suporten cada any més de dos milions de quilos de sofre i més de 60.000 de coure com a conseqüència de l’ús dels fitosanitaris. La intenció és eliminar-lo mitjançant la plantació i el conreu de vinyes de varietats autòctones, més resistents a aquest tipus de plagues. Al final, es tracta d’aconseguir raïms immunes als fongs.

Nous vins en menys de 10 anys

Varietats autòctones del Penedès, com macabeu, xarel·lo, parellada o ull de llebre són les que serviran per a aquest assaig. Està previst que els primers vins sorgits d’aquestes vinyes es venguin l’any 2024. Darrere d’iniciatives com aquestes, està la voluntat del sector vinícola (viticultors, cellers i comercialitzadors) de sobreviure en un món globalitzat. Les normatives comunitàries ja fa temps que es plantegen reduir o eliminar l’ús dels fitosanitaris, el sofre o el coure. Quan arribi aquest moment, si els productors catalans no estan preparats es veuran obligats a conrear varietats foranies. Per evitar aquesta situació i mantenir la identitat dels vins catalans i la competitivitat en els mercats internacionals, s’està desenvolupant aquesta iniciativa finançada a través dels fons comunitaris. Feder.

Per fer possible aquest projecte són necessàries noves plantacions de vinya. En aquest context, els viticultors del Penedès denuncien la decisió del Ministeri d’Agricultura de limitar al 0,52% la superfície de noves plantacions de raïm, ja que consideren que "agreujarà la pèrdua de potencial productiu". Davant d’aquesta normativa, el sindicat Unió de Pagesos ha recorregut la resolució i demana que el percentatge s’incrementi a l’1%. L’entitat lamenta aquest tipus de mesures perquè "dificulten el desenvolupament d’un model productiu com el català, basat en la qualitat per sobre de la quantitat". 

A més de defensar la recuperació de les varietats autòctones per lluitar contra les plagues, els viticultors creuen que permetre noves plantacions afavorirà conrear una vinya basada en les característiques del terreny i elaborar un vi de qualitat orientat a les demandes del mercat.