Menys suïcidis a Catalunya malgrat l'augment de temptatives, gràcies a la detecció precoç i l'atenció especialitzada

Un augment en el registre de temptatives de suïcidi no implica necessàriament una taxa de mortalitat més alta per aquesta causa. Malgrat que el programa Codi Risc Suïcidi (CRS) va atendre més de 8.000 casos de conductes suïcides el 2023 ―un 7% més que l'any anterior―, a Catalunya les morts van baixar un 2%, amb 626 defuncions, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Pendents d'una recerca científica que explori aquest fenomen, la hipòtesi del Departament de Salut apunta a "una millor capacitat de detecció de conductes suïcides i a les actuacions de prevenció".

"És difícil atribuir la reducció en la mortalitat a una acció concreta, però sí que és cert que des de la implementació del telèfon 061, ara fa dos anys, ha millorat l'equitat d'accés. Qualsevol persona, des de qualsevol punt de Catalunya, les 24 hores al dia, pot accedir directament a un sistema d'atenció especialitzada", assegura a Públic Diego Palao, coordinador del Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya 2021-2025 (PLAPRESC) i director de Salut Mental de l'Hospital Universitari Parc Taulí. 

Les trucades al 061 s'atenen des del SEM, on un operador deriva el cas a un equip especialitzat format per professionals de la infermeria, la psiquiatria i la psicologia. Quan una persona expressa ideacions suïcides s'activa el protocol CRS i se l'avalua per "intervenir de manera adequada". Abans del codi, concreta Palao, només un 20% de les persones tenien una assistència continuada. Ara estan prop del 90%. I afegeix: "La majoria de gent que se suïcida no havia contactat el sistema".

En l'actualitat, la majoria de gent que consulta per una crisi suïcida ho fa abans de la temptativa

De fet, l'expert assegura que, "per primera vegada des que es fan registres, l'any 2014, en els últims 12 mesos, més del 50% de les persones que consulten per una crisi suïcida ho fan abans de la temptativa". "Això és un efecte del PLAPRESC. Abans venien quan ja ho havien intentat, no quan ho estaven planificant", revela.

En el marc del Dia Mundial per a la prevenció del suïcidi, Salut va organitzar aquest setembre una primera trobada intersectorial que va reunir veus expertes de diferents departaments de la Generalitat i d'altres entitats. Si l'objectiu era clar ―compartir experiències per millorar la detecció precoç, l'abordatge i el suport a les persones afectades―, la conclusió va caure pel seu propi pes: el suïcidi i l'autolesió continuen sent un greu problema de salut pública al nostre país. 

Es tracta d'una qüestió complexa, que cal desgranar per dibuixar una radiografia completa. La taxa de mortalitat per suïcidi ha anat oscil·lant en l'última dècada, però aquest 2023 es va fixar en 9,1 morts per cada 100.000 habitants. Això implica una reducció respecte als anys 2013 i 2022, quan es van assolir els màxims dels darrers deu anys. La xifra, no obstant això, continua sent superior a la que es va registrar abans de la pandèmia.

Parlar sobre el suïcidi per reduir-lo

És evident que la crisi de la Covid va marcar un punt d'inflexió. De fet, segons Anna Romeu, psicòloga especialista en dol i pèrdues i membre de la Secció de Psicologia d'Emergències del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), "alhora que va afectar greument la salut mental de moltes persones, també la va situar com una prioritat", explica. 

Anna Romeu, psicòloga: "Al contrari del que es pensa popularment, parlar sobre el suïcidi no el fomenta"

Per a ella, la baixada del 2% en la mortalitat i l'augment de conductes suïcides no són del tot "significatives", però sí que admet que la difusió més gran d'aquest assumpte pot aturar la consumació. "Al contrari del que es pensa popularment, parlar sobre el suïcidi no el fomenta. Com més informació, més prevenció es podrà fer", afegeix. Els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental en aquest sentit, sobretot a l'hora de no reproduir detalls escabrosos o de desmitificar certes creences: les ideacions suïcides no són exclusives de les persones que pateixen un trastorn mental, sinó que tothom en pot ser "susceptible" en un moment determinat. 

"Que el pensament passi pel cap d'algú, no vol dir necessàriament que acabi consumant l'acte. La majoria de les persones que busquen ajuda acaben deixant enrere la ideació suïcida", assevera. Que pensa a autolesionar-se o a suïcidar-se "no vol morir", sinó que vol deixar de "patir" i cada vegada veu menys opcions per sortir-se'n. Romeu diu que "s'aguditza la visió de túnel", és a dir, que a mesura que augmenta el patiment, la perspectiva de la seva realitat es va fent més estreta i se centra especialment en els aspectes negatius.

En aquesta línia, Palao afirma que "una persona no es treu la vida perquè no pugui més, sinó perquè està en un dolor psicològic o un estrès emocional molt intens que potser s'ha precipitat per un desnonament o un problema econòmic o social, però que es pot gestionar des dels sistemes de salut". El coordinador del PLAPRESC subratlla la importància de treballar la gestió de les emocions i de la frustració des de ben petits, a l'escola, per mantenir l'aprenentatge durant la vida adulta. "Un 10% de les trucades que rebem al 061 són de menors d'edat", concreta.

Els col·lectius més vulnerables

D'acord amb el Departament, el grup demogràfic on es registren més morts per suïcidi és el d'homes majors de 65 anys, amb 18,2 defuncions per cada 100.000 habitants. On hi ha hagut un descens més pronunciat és entre les dones d'entre 15 i 29 anys: el 2023 s'ha registrat un 20% menys de morts respecte a l'any passat. Paradoxalment, és el col·lectiu on la taxa de temptatives és més elevada, amb 176,3 intents per cada 100.000 habitants.

El col·lectiu amb més morts per suïcidi és el d'homes majors de 65 anys

Romeu atribueix aquesta dada al fet que les noies, des de ben joves, "tenen un patiment psicològic més elevat que els nois". "Les dones tenen més pressió, no és només una sola causa. El bombardeig d'imatges i les xarxes socials impacten molt més en elles. Hi ha més exigència a nivell físic i a l'hora de demostrar la seva vàlua", argumenta la psicòloga del COPC.

En última instància, tots dos experts fan èmfasi en l'atenció a l'entorn de les persones que han mort per suïcidi o que ho han intentat. "És important oferir ajudar a les famílies per gestionar el dol, perquè un suïcidi proper incrementa el risc d'una altra mort", diu Palao. Segons dades del Departament, per cada defunció "queden afectats entre 6 i 10 familiars i amics íntims, però l'impacte real s'estén a un cercle social molt més ampli, afectant de mitjana a 135 persones conegudes".

Romeu, per la seva banda, puntualitza que cal cuidar l'entorn abans i després de la consumació. "Cal fer pedagogia perquè les famílies i els amics, si ho detecten, també demanin ajuda professional. Que no pensin que ho poden solucionar i s'ho carreguin. Perquè si després s'arriba a produir, el sentiment de culpa és un dels primers que apareixen i dels que costa més de gestionar", conclou.