Menys impunitat i més educació sexual, les propostes del Govern per prevenir agressions a menors com les de Badalona

Cada cop es parla més de la violència sexual, una cara del patriarcat fins fa uns anys silenciada i invisibilitzada que els feminismes han posat sobre la taula. En l'últim any hi ha hagut casos molt mediàtics i que han generat alarma social, com les diverses agressions sexuals a menors, i per part de menors, a Badalona. En l'últim any els Mossos n'han rebut vuit denúncies.

Missatge de tranquilitat de Campuzano: "Estem davant d'un fenomen acotat que estem abordant"

Arran d'això, el Govern va encarregar un informe a un grup d'experts, que han conclòs que no hi ha un increment d'aquests delictes sinó més visibilització i denúncia. En la roda de premsa per presentar-lo, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha anunciat una sèrie de mesures del Govern per fer front a les violències sexuals en la infància i l'adolescència.

Evitar la sensació d'impunitat en aquests casos -els menors de 13 anys no poden ser jutjats- i prevenir millor els factors que hi condueixen són dos dels principals objectius. "La preocupació de la societat és legítima, però no volem generar alarmisme. Estem davant d'un fenomen acotat que estem abordant", ha afirmat.

L'informe, titulat Violències sexuals en infància i adolescència, se centra en les agressions perpetrades per menors de 14 anys, malgrat recordar que són "minoritàries" perquè vuit de cada deu agressions infantils es produeixen per part d'adults. Tot i això, també assenyala la "corresponsabilitat" de la societat en els casos perpetrats per menors i la importància de reforçar la prevenció.

Alguns dels experts que n'han format part són Vicky Bernadet, fundadora i presidenta de la Fundació que duu el seu nom i que es dedica a l'atenció de violència sexual infantil, Carla Vall, advocada i experta en violències masclistes, Eduard Vallory, president de CATESCO, els catedràtics David Bueno i Anna Forés i la sexòloga Raquel Tulleuda. També hi han contribuït membres de diversos departaments de la Generalitat, com l'assessora d'Interior i psicòloga Alba Alfageme.

Un entorn social desfavorable

L'informe rebutja que hi hagi un perfil d'origen o familiar únic en els agressors i assenyala que l'element comú entre ells és haver crescut al barri de Sant Roc, un dels més desafavorits de Catalunya, amb una renda mitjana anual de 6.500 euros.

En aquest barri s'identifiquen "factors de risc" vinculats amb la manca de serveis públics, amb alts nivells de pobresa cronificada, crisi d'habitatge i absentisme escolar, entre d'altres.

L'advocada Carla Vall, una de les expertes que ha participat a l'informe, ha afirmat a la roda de premsa que es tracta de factors "explicatius", mai "justificatius" dels fets, i que les agressions sexuals "són delictes transversals, que abarquen totes les classes socials i on l'element comú vertebral és el masclisme".

Rebuig al punitivisme

L'anàlisi dels experts descarta frontalment els enduriments de pena o rebaixar l'edat penal mínima, una mesura punitivista "innecessària, contraproduent i que no s'ajusta a les necessitats dels menors", segons Vall. El Govern comparteix plenament aquesta posició: "No és la presó el que garanteix la reparació", ha dit Campuzano.

Rebaixar l'edat penal no es contempla: "És una mesura innecessària"

Els experts també rebutgen tractar-ho de casos individuals i incideixen en les causes estructurals que "alimenten les actituds agressives" en els adolescents. Les desigualtats i la manca d'acompanyament social i públic, els canvis en l'adolescència, el patriarcat i l'impacte de xarxes socials i pornografia en un context de baixa educació sexual en són els principals.

"Això va d'un problema estructural amb arrels molt profundes, si ens focalitzem en casos molt concrets ens estarem equivocant", ha apuntat Alba Alfageme, psicòloga assessora del Departament d'Interior que també ha participat en l'informe.

Com a resposta, aposten per reforçar la prevenció a diferents nivells i assegurar la reparació per a les víctimes, per restablir els seus drets i garantir que no es torni a repetir.

Més educació sexual i altres eines de prevenció

Algunes de les mesures que adoptarà la Generalitat són crear un nou model d'educació sexual, desplegar el Pla Escoles Lliures de Violència, obrir un nou servei d'atenció a violències digitals i promoure la recerca i sensibilització, amb estudis com la nova Enquesta sobre violències sexuals a Catalunya, prevista pel 2024.

En el pla d'atenció a les víctimes i reparació, el Govern revisarà i reforçarà el Servei d'Atenció a Menors Inimputables, amb accions sobre els menors i les famílies, a qui podrà retirar la tutela si no compleixen amb les accions establertes. També se seguirà desplegant l'estratègia Barnahus, d'atenció als menors d'edat víctimes de violència sexual, per tot Catalunya.

El reforç a les indemnitzacions a les víctimes de violència masclista i la creació de l'Àrea Central de Violències Sexuals també en formen part.