Memòria històricaLa Generalitat intentarà identificar uns 2.000 brigadistes internacionals morts a Catalunya durant la Guerra Civil

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha presentat aquest divendres un nou programa de memòria democràtica dedicat a la recerca, localització i identificació dels aproximadament 2.000 brigadistes internacionals que van desaparèixer a Catalunya durant la Guerra Civil. L’objectiu del programa Alvah Bessie és "localitzar-los, identificar-los i retornar-los a les seves famílies", ha afirmat la consellera, que ha explicat que la via per fer-ho serà, d’una banda, "tenir registres documentats que indiquin en quina de les 670 fosses localitzades a Catalunya podrien haver estat enterrats".

Per altra banda, el programa vol "donar a conèixer als familiars d’aquests brigadistes que a Catalunya hi ha eines i instruments per identificar les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, com el Cens de persones desaparegudes i el Programa d’identificació genètica". "També tenim la determinació per avançar en aquest acte de reparació històrica", ha dit Ciuró.

"Volem saber quants voluntaris antifeixistes van desaparèixer a Catalunya, on són enterrats, i com es diuen. Perquè no volem que caigui en l’oblit la memòria de tots aquells que van lluitar per la igualtat, la democràcia i la llibertat", ha remarcat la consellera de Justícia.

Per aconseguir-ho es contactarà amb les associacions internacionals de brigadistes de França, Alemanya, Àustria, els Països Baixos i Cuba, i en paral·lel es reforçaran els contactes ja iniciats amb l’associació Abraham Lincoln Brigade Archives, dels Estats Units d’Amèrica, Canada and the Spanish Civil War, del Canadà, The International Brigade Memorial Trust, del Regne Unit, Friends of the International Brigades of Ireland, d’Irlanda, i l'Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna - Istituto Nazionale Ferruccio Parri, d’Itàlia.

Milers de brigadistes desapareguts

Entre 35.000 i 40.000 persones de més de 50 països es van unir al bàndol republicà durant la Guerra Civil. La majoria es van integrar en les Brigades Internacionals, mentre que d’altres ho van fer en les Milícies Antifeixistes -durant els primers mesos de la guerra-, en altres unitats de l’exèrcit republicà o en serveis sanitaris.

Segons els estudis històrics, aproximadament una quarta part d’aquestes persones van morir durant el conflicte. Van participar en les principals batalles de la Guerra Civil i, pel que fa a Catalunya, van intervenir en el front de l’Ebre el 1938 i alguns, també, cobrint la retirada cap a França el gener i el febrer de 1939.

En una primera hipòtesi, s’estima que com a mínim 2.000 voluntaris internacionals del bàndol republicà van desaparèixer a Catalunya, per bé que la recerca en els propers anys pot acotar la xifra i la pot fer augmentar.

L’acte de presentació del projecte s’ha fet al cementiri dels Caputxins de Mataró, on hi ha inhumats diversos brigadistes que van morir a l’hospital que les Brigades Internacionals van instal·lar a la capital del Maresme el 1938. La consellera ha estat acompanyada per Dan Bessie, fill del conegut brigadista internacional que dona nom al programa, i Sebastiaan Faber, president del consell de l’entitat Abraham Lincoln Brigade Archives, dels Estats Units. "És un honor per mi, per la meva germana i per al meu germà que hagin triat el nom del meu pare per aquest programa", ha afirmat Bessie.

Per a Sebastiaan Faber, "serà un impuls per a la investigació històrica sobre els brigadistes internacionals i el seu pas per Espanya", que van protagonitzar el que considera "un capítol bastant excepcional en la història d’Occident, que més de 35.000 voluntaris arrisquin la seva vida per un compromís polític desinteressat i exemplar".

El programa Alvah Bessie

El programa Alvah Bessie neix amb la voluntat de fer una crida internacional als familiars dels desapareguts durant el conflicte. Des de la Direcció General de Memòria Democràtica s’ha considerat necessari dur a terme un programa específic per localitzar aquests voluntaris internacionals. En primer lloc, per resoldre el buit d’informació que hi ha sobre aquest tema. En segon lloc, perquè la majoria de les seves famílies no tenen coneixement de la recerca de persones desaparegudes que duu a terme la Generalitat de Catalunya i dels instruments disponibles per localitzar-los i identificar-ne les restes: el Cens de persones desaparegudes, el Pla de fosses i el Programa d’identificació genètica.

El programa s’articula en dos grans eixos. El primer eix se centra en la recerca històrica sobre les persones desaparegudes. El programa ha de contribuir a esclarir quants brigadistes internacionals van morir o desaparèixer a Catalunya i ha de servir per recuperar-ne els noms i cercar els indrets on van desaparèixer o on van ser inhumats. El segon eix se centra en la cerca de familiars de brigadistes desapareguts.

El programa ha de donar a conèixer fora de Catalunya i de l’Estat espanyol la tasca de recerca de persones desaparegudes que duu a terme la Direcció General de Memòria Democràtica, per tal que les famílies que ho desitgin puguin accedir al Cens de persones desaparegudes i al Programa d’identificació genètica.

Un brigadista compromès

Alvah Bessie va ser un brigadista nord-americà que va combatre al front de l’Ebre. Era escriptor i periodista, i després de la Guerra Civil, de tornada als Estats Units, va ser guionista cinematogràfic, entre d‘altres professions. S’ha triat el seu nom per designar el programa, perquè el treball comunicatiu i de recerca que va dur a terme connecta amb la tasca del programa i la il·lustra plenament. Alvah Bessie, potser abans que ningú altre, va fer, a títol individual, allò que ara es fa nivell institucional: explicar a la societat què va succeir i cercar les persones desaparegudes.

Va escriure Men in battle, una de les obres testimonials més eloqüents i ben escrites de la Guerra Civil, i que mostren el conflicte des d’un vessant humà que s’allunya del mite. Més tard, als anys 60, durant una visita a Catalunya per participar en el rodatge d’un film, va cercar el lloc on havia estat inhumat un company i amic del temps de la Guerra Civil, del qual se sabia que havia estat ferit a la batalla de l’Ebre però no se sabia on havia mort ni on havia estat inhumat.