Entrevista a Eduard Alzina, portaveu de Revoltes de la Terra"No volíem crear una altra plataforma, sinó generar una nova dinàmica de lluita col·lectiva als territoris"

Revoltes de la Terra va néixer fa poc més d'un any de la confluència entre diferents lluites territorials i ecologistes que compartien una mateixa diagnosi: les mobilitzacions locals, tot i el suport social, sovint no aconseguien aturar projectes ni qüestionar el sistema que els fa possibles. Inspirat pel moviment francès Soulèvements de la Terre, el col·lectiu defensa una nova manera d'organitzar-se i de mobilitzar-se davant l'emergència ecològica i climàtica. Les primeres mobilitzacions van ser l’any passat a Mont-roig del Camp (Baix Camp) contra la construcció d’una fàbrica per a vehicles elèctrics.

Parlem amb Eduard Alzina, portaveu de Revoltes de la Terra, que reivindica la necessitat de passar "de la reivindicació a l'acció", defensa la lluita per la terra fèrtil, l'aigua i la pagesia local, i aposta per construir aliances més àmplies que vagin més enllà de l'ecologisme clàssic. També reflexiona sobre l'impacte de les darreres accions contra la multinacional ICL del Bages i la seva vinculació amb l'exèrcit d'Israel i el genocidi palestí, el context de crisi global i els reptes de futur d'un moviment que vol estendre aquesta "dinàmica de lluita" arreu del país i que en les properes accions posarà el focus en l'agroindústria.

Què diferència Revoltes de la Terra de la resta de moviments i col·lectius ecologistes del país? D'on surt el moviment? 

Revoltes de la Terra surt de diverses experiències de lluita i de col·lectius que, fins ara, acostumaven a ser molt petits i vinculats a conflictes locals. En el millor dels casos, aquests col·lectius aconseguien que es complís la llei en un territori concret i guanyar aquell conflicte. I en molts d'altres s'acaba perdent, tot i tenir molt de suport social. Hi havia poca capacitat d'impacte, poca gent per sostenir les lluites i molt poca capacitat d'impugnar el sistema i la forma d'organització social. 

A partir d'aquí vam obrir un any de processos de reflexió amb gent de diferents territoris i col·lectius per veure com podíem canviar aquesta dinàmica. També vam analitzar experiències històriques d'aquí, adaptades al context actual d'emergència ecològica i climàtica, i vam agafar referències del moviment francès Soulèvements de la Terre.

La idea no era crear una altra plataforma o coordinadora, sinó generar una nova dinàmica de lluita. Vam plantejar funcionar de manera que la gent s'ajuntés en un territori, perquè molts conflictes estan relacionats entre sí. En lloc de fer un acord de mínims entre col·lectius, vam buscar uns punts comuns molt bàsics però radicals: que la terra sigui per produir aliments, que l'aigua sigui potable i posar la vida al centre. Són idees simples, però que impugnen directament un sistema basat en el creixement i la destrucció de l'hàbitat.

"La defensa del territori no pot quedar reduïda a conflictes locals aïllats; molts estan relacionats entre sí"

Per tant, Revoltes de la Terra és una suma de col·lectius diferents? 

Hi participa gent de molts espais diferents: plataformes contra polígons, col·lectius en defensa de l'aigua, Zeroport, persones que venien de la lluita contra els Jocs Olímpics d'Hivern, etc. Però no és simplement la suma de tots aquests col·lectius. És una cosa nova que parteix d'aquestes experiències. Gent d'aquests espais ens vam trobar per plantejar un cosa conjunta, però no es tracta d'unificar totes les organitzacions existents. 

Quines són les principals banderes o preocupacions de Revoltes de la Terra? 

Una de les preguntes que ens fem és "què està passant amb la terra?", com el creixement il·limitat i l'acumulació constant ens està portant a l'ecocidi. La nostra dinàmica de lluita es defineix a partir de quatre idees. La primera és la composició: no es tracta de fer una suma separada de col·lectius, sinó que cadascú aporti des del seu territori, com diferents instruments tocant una mateixa peça. La segona és l'ecocidi: no podem continuar esperant que algú resolgui la situació, sinó que cal aturar la indústria ecocida i el sistema que la sosté. La tercera és habitar el territori. No només es tracta d'aturar o confrontar, sinó de garantir una vida digna i arrelada al territori, entenent que els humans som una espècie més dins de l'ecosistema. I la quarta té a veure amb canviar els imaginaris i els sentits comuns: transformar la manera com ens entenem com a espècie i com ens relacionem amb els altres i amb el territori. 

"No es tracta de fer una suma separada de col·lectius, sinó que cadascú aporti des del seu territori, com diferents instruments tocant una mateixa peça"

Amb cada acció us proposeu uns objectius concrets, però quin és l'objectiu final del moviment? 

L'objectiu seria superar aquest sistema que destrueix la vida i poder habitar el territori com una espècie més. Però no hem definit un "estat final" concret. El que ens mou és sobretot la necessitat d'actuar ara contra aquest sistema i defensar el territori. És una cosa dinàmica. Davant del context actual, es tracta de dir prou, actuar i començar a construir altres formes d'habitar i gestionar el territori. 

Creieu que esteu contribuint a trencar la dinàmica de desmobilització social dels últims anys? 

Sí. El context de crisi és cada cop més evident: la crisi ecològica, la guerra, el genocidi palestí… I això també fa que es plantegin altres formes de mobilització. La idea no és només fer manifestacions o reivindicacions, sinó passar directament a l'acció. No es tracta d'anar a demanar que algú faci alguna cosa, sinó d'aturar directament allò que destrueix la vida i, alhora, començar a construir alternatives. 

També cal dir que Revoltes de la Terra és un moviment molt jove, però les mobilitzacions han tingut força participació. Creiem que aquesta manera de fer està funcionant i que la idea és que es pugui reproduir en molts territoris, no només en grans esdeveniments puntuals.

"La crisi ecològica, la guerra i el genocidi palestí obliguen a replantejar les formes de mobilització"

Una de les claus de la mobilització ha estat aconseguir interpel·lar la gent fent-li veure que "això també t'afecta"? 

Encara cal ampliar molt més la composició i implicar més actors. Amb les accions que hem fet hem pogut treballar sobretot amb gent vinculada a la gestió del territori, però volem incorporar-hi més sectors. Posem especial èmfasi en el paper dels sindicats i també dels treballadors de sectors contaminants. El nostre plantejament no és un ecologisme clàssic centrat només en la defensa del medi ambient, sinó una proposta més integral. No ens posicionem en contra els treballadors, sinó contra un sistema que obliga a fer feines que acaben destruint les condicions de vida. Encara queda molta feina perquè més gent se senti interpel·lada i s'hi sumi. 

La protesta al Bages ha suposat un salt pel moviment? 

Ha tingut molta visibilitat, tot i que la premsa més generalista no li ha donat gaire cobertura malgrat la magnitud de l'acció, que considerem històrica. A través dels canals propis sí que hi ha hagut molta difusió, i des de molts territoris s'han posat en contacte amb col·lectius locals per conèixer millor la campanya contra ICL. També creiem que el conflicte al territori continua viu. Hi ha actors que estaven més apagats, menys actius, i que s'han reactivat. Tot i que encara és aviat per fer-ne una valoració definitiva, el balanç és molt positiu. 

"La protesta al Bages ha reactivat actors del territori que estaven apagats"

Primer vau posar la mirada a la fàbrica de bateries projectada a Mont-roig del Camp, després a ICL per la seva vinculació amb Israel i el genocidi a Gaza. Cap on mirarà la pròxima acció de Revoltes de la Terra? 

A les trobades de lluita compartim els conflictes actius i què representa cadascun. El primer gran eix va ser el capitalisme verd, la qüestió de l'aigua i la defensa de la terra fèrtil. També hi apareixen temes com el xantatge laboral, Palestina i la guerra. Actualment, els temes que tenim més presents són l'agroindústria, la pagesia local, la defensa de la terra fèrtil i l'aigua. Alertem que es fan servir terres fèrtils per a usos que no garanteixen l'abastiment alimentari en un futur. Encara no s'ha decidit la pròxima acció. 

Serà de cara a l'estiu? Cap a finals d'any?

La següent trobada de lluites serà d'aquí aproximadament un mes i mig, i allà decidirem els següents passos. Fins ara l'acció ha durat tot un cap de setmana, però s'està treballant en poder fer un format d'acció que no requereixi tanta infraestructura, que duri un dia. Si tenim la capacitat d'assajar aquest format abans esperem que abans i, si no, el proper curs.