Revolta dels municipis del Montseny contra l'extracció d'aigua "sense límits" per part d'empreses embotelladores

Unitat política i social al Montseny i a la Vall del Llémena per acabar amb l'extracció "sense límits" de l'aigua dels aqüífers profunds per part d'empreses embotelladores que gaudeixen de "concessions gairebé indefinides". Un total de 22 municipis de la zona, la Diputació de Girona i el Consell Comarcal del Vallès Oriental han aprovat una moció impulsada per diverses entitats ecologistes que reclama que l'aigua d'aquests aqüífers deixi d'estar regulada per l'estatal Llei de Mines, que data de 1973, i passi a gestionar-se com un "recurs natural", sota la Directiva Marc de l'Aigua de la Unió Europea. 

Aquesta normativa estableix que "els Estats membres hauran de protegir, millorar i regenerar totes les masses d'aigua subterrània i garantiran un equilibri entre l'extracció i l'alimentació d'aquestes aigües amb l'objectiu d'aconseguir un bon estat de les aigües subterrànies". La presentació de la iniciativa, amb tints de revolta municipal contra empreses privades, s'ha fet aquest dimarts al migdia a Arbúcies, a la Selva.

La moció l'han impulsat conjuntament Aigua és Vida, la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, el col·lectiu AiguaClara (Arbúcies), DEPANA i Llémena Espai Natural. Entre d'altres qüestions, el text insta el Parlament a constituir "una delegació formada per representants de grups polítics, amb l'encàrrec de promoure al Congrés dels Diputats la modificació de la Llei de Mines", de manera que s'atorgui la gestió de l'aigua "a les administracions públiques que li són pròpies" per tal de "garantir-ne el control democràtic".

En la presentació de la iniciativa s'ha denunciat que els municipis són els primers "a patir les conseqüències d'un model d'explotació que considera l'aigua un recurs extractiu més". En aquest sentit, subratllen que malgrat les pluges de les darreres setmanes, "un nombre indeterminat de pous" del Montseny i de la Vall del Llémena "han quedat inutilitzats arran de la sequera anterior, provocant problemes de contaminació i d'abastament en poblacions rurals i de muntanya en comarques on fins ara no s'havien produït episodis semblants".

Llei preconstitucional  

La normativa que permet l'extracció de l'aigua dels aqüífers a les empreses embotelladores és la Llei de Mines, que va ser aprovada el 1973, encara en plena dictadura franquista i, per tant, preconstitucional. I, segons els grups ecologistes, "permet l'extracció sense límits i amb concessions gairebé indefinides". En aquest sentit, s'ha denunciat "l'opacitat" de la llei. 

Les darreres dades disponibles daten de 2023, quan el Departament d'Empresa i Treball va assegurar que les empreses embotelladores catalanes van extreure més de 1.792 milions de litres d'aigua dels aqüífers, amb un volum de negoci de més de 350 milions, "sense que existeixi un control públic clar i independent del total real d'aigua extreta".

"No podem continuar tractant l'aigua com un mineral. L'aigua és un recurs essencial per a la vida, i la seva extracció ha de ser regulada amb criteris científics i socials, no només econòmics”, ha manifestat Carles Lumeras, de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny.

Les institucions que han aprovat la moció, que estan governades per forces polítiques de diferent color, consideren que l'actual regulació "compromet l'abastament present i futur, debilita els ecosistemes i limita la capacitat dels municipis per protegir els seus recursos hídrics". I, per tant, reclamen que l'aigua embotellada "deixi de ser una excepció legal i passi a estar sotmesa als mateixos principis d'interès general que la resta d'aigües".

En l'acte d'Arbúcies, l'alcalde de Santa Maria de Palautordera, Tomeu Aspa, ha comentat que porten temps intentant saber quanta aigua pot extreure una empresa del municipi que en té la concessió. Malgrat que ara la companyia no té activitat, Aspa exposa que només s'han trobat "amb opacitat" i que fins i tot van anar a Mines per demanar-ho, però que tampoc se'n van sortir.

Els ajuntaments que han aprovat la moció són els d'Arbúcies, El Brull, Cardedeu, Cànoves i Samalús, Figaró-Montmany, Gualba, Hostalric, Les Franqueses del Vallès, Llinars del Vallès, Mieres, Montseny, Riells i Viabrea, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Gregori, Sant Miquel de Campmajor, Sant Martí de Llémena, Santa Maria de Palautordera i Viladrau.