Quina és la salut dels boscos catalans? Més d'un 10% pateixen un debilitament greu

Els boscos de Catalunya es troben actualment en un moment delicat, afrontant reptes sense precedents que posen en perill la seva salut a llarg termini. L'estat fitosanitari del nostre patrimoni natural no és fruit de l'atzar, sinó el resultat d'una combinació complexa de factors de pressió que s'han agreujat en els darrers anys. Darrerament hem conegut que més d'un 10% dels arbres del país presenten un grau de defoliació superior al 40%, un llindar que els tècnics consideren indicador de debilitament forestal.

Així ho constata la darrera campanya de la xarxa 8x8CAT, el projecte de seguiment de la salut dels boscos catalans, que cada any inspecciona prop de 9.000 arbres distribuïts en més de 375 parcel·les arreu del país. Més enllà del canvi climàtic i de l'aparició d'espècies exòtiques, els tècnics del Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya alerten que l'abandonament de la gestió forestal tradicional és un dels factors que més contribueixen a augmentar la vulnerabilitat dels boscos davant plagues i fenòmens meteorològics extrems. Per fer-hi front, defensen un seguiment continuat i una gestió forestal activa que reforci la vitalitat de les masses forestals, ja que els boscos més vitals són també els més resilients.

El cap de la secció de sanitat forestal del Departament d'Agricultura, Jorge Heras, explica en declaracions a l'ACN que l'estat fitosanitari dels boscos catalans respon principalment a tres factors. Com hem comentat, es tracta del canvi climàtic, que afavoreix la sequera i els fenòmens extrems; la globalització, que facilita l'arribada d'espècies exòtiques; i l'abandonament de la gestió forestal tradicional. Segons Heras, els boscos catalans "estan acostumats a una gestió que s'ha anat abandonant", fet que es tradueix en una menor vitalitat. En aquest sentit, destaca que la defoliació és un indicador clau, ja que "com més vital és un bosc, més resilient es torna i més fàcilment sobreviu als canvis i a les adversitats".

La sequera encara pesa

I és que també és evident que els boscos catalans encara arrosseguen els efectes de la sequera acumulada entre el 2021 i el 2024, tot i que ja es comencen a detectar alguns signes de recuperació. Heras assenyala que els boscos del Pirineu es troben "una mica millor que l'any passat", però adverteix que les repercussions de l'estrès hídric encara són presents. En paral·lel, aquest 2026 els tècnics han registrat un augment dels danys provocats per ventades i per onades de calor, dos fenòmens que poden afavorir l'aparició de plagues en les zones afectades.

Precisament, els tècnics remarquen que la prospecció de plagues exòtiques prioritàries és fonamental per detectar-les de manera precoç i activar les mesures d'emergència. Per fer-ho, recullen mostres de fulles —on sovint es detecten els primers símptomes— que s'analitzen en laboratoris especialitzats. Si se'n confirma la presència, s'actua de manera immediata: s'intensifica la vigilància a les zones properes i s'intenta erradicar el focus.

D'altra banda, cal destacar que l'oruga del boix es troba encara en fase d'expansió al Pirineu, tot i que en algunes zones la seva incidència ha disminuït. Es tracta d'una espècie poc resilient a les onades de calor: habitualment completa dos cicles i mig anuals, però les temperatures extremes d'aquest estiu n'han reduït la freqüència. Aquesta papallona s'alimenta exclusivament de boix, de manera que desapareix en les zones on aquesta planta s'esgota. No és un insecte tòxic, però el seu impacte sobre el bosc és elevat.

Heras explica que en jardineria es pot controlar amb diversos tractaments anuals, però que aquesta opció no és viable a escala forestal, ni econòmicament ni ecològicament. Per aquest motiu, els tècnics ja no la consideren una plaga puntual, sinó una espècie exòtica invasora, fet que implica un canvi en l'estratègia de gestió.

La tasca de la xarxa 8x8CAT

La xarxa 8x8CAT és l'observatori dels boscos de Catalunya. Especialistes del Departament d'Agricultura i de l'empresa pública Forestal Catalana recorren anualment les parcel·les distribuïdes sistemàticament pel territori, seguint una metodologia que fa més de 35 anys que s'aplica en diversos països europeus. En cada parcel·la, els tècnics analitzen els 24 arbres més propers al punt central. Cada cinc anys en mesuren el diàmetre i l'alçada, i anualment recullen altres paràmetres que permeten seguir l'evolució de la massa forestal.

El principal indicador és l'índex de defoliació, que s'avalua observant la capçada de l'arbre i comparant-la amb un exemplar ideal de la mateixa espècie. També s'inspeccionen els agents que poden causar danys i es recullen dades sobre la regeneració —la presència d'arbres joves— per anticipar l'evolució futura del bosc.

Si analitzem l'evolució més recent, les dades consolidades del 2024 confirmen un escenari desfavorable, amb una taxa de mortalitat dels arbres del 3,4%, una xifra que suposa el doble del que es va registrar durant el 2022 i el 2023. Aquest increment en la mortalitat registrat fa dos anys fou provocat principalment per l'efecte acumulatiu de la sequera extrema, amb un impacte sever en espècies concretes: el pinastre va patir un 7,1% de mortalitat, l'alzina surera un 5,7%, el pi pinyer un 5,2% i el pi blanc un 4,3%. 

Davant d'aquest escenari, els experts assenyalen que la silvicultura activa —mitjançant aclarides, estassades i podes— és l'eina de defensa fonamental, ja que no només reforça la vitalitat dels arbres, sinó que redueix la càrrega de combustible vegetal al bosc. Aquesta gestió és vital per disminuir la perillositat i la intensitat dels incendis forestals, alhora que permet una adaptació més efectiva a la transformació climàtica que està alterant els cicles biològics de les nostres espècies autòctones.