Entrevista a Remei Costa, alcaldessa de Ventalló"El PLEMCAT és un cavall de Troia que obre la porta al desplegament de macroparcs eòlics marins al golf de Roses"  

El Govern espanyol ha fet un pas decisiu perquè la Plataforma d'R+D+i en Energies Marines de Catalunya (PLEMCAT) tiri endavant. El Ministeri per a la Transició Ecològica va emetre fa una setmana una declaració d'impacte ambiental favorable a la plataforma d'assaig d'eòlica marina flotant prevista davant del golf de Roses, una infraestructura impulsada per la Generalitat i l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) que preveu instal·lar tres aerogeneradors flotants de 15 MW cadascun amb una altura de 261 metres per provar tecnologies i sistemes d'ancoratge en aigües obertes.

L'autorització ambiental no suposa encara l'inici de les obres, però sera un dels principals esculls administratius del projecte, que continua en tramitació i que ha generat un fort rebuig a l'Empordà, on s'hi han fet diverses mobilitzacions en contra. Ajuntaments, plataformes ciutadanes, entitats ecologistes i part del sector pesquer consideren que aquesta prova pilot és el primer pas per desplegar futurs parcs eòlics comercials davant la Costa Brava i alerten dels possibles impactes sobre el medi marí, el paisatge i l'activitat econòmica de la zona, principalment agrícola. 

Parlem amb Remei Costa, alcaldessa de Ventalló (Alt Empordà) i contrària al PLEMCAT i a la instal·lació de parcs eòlics comercials en un dels espais marítims amb més valor de la costa catalana. Tot i no ser de costa, Ventalló és un dels municipis per on està previst que passi la línia d'evacuació soterrada del projecte. En aquesta entrevista defensa que el PLEMCAT "és un cavall de Troia" que obre la porta a la implantació de futurs macroparcs eòlics flotants al golf de Roses, denuncia la manca de diàleg amb el territori i reclama replantejar el model de transició energètica perquè, assegura, prioritzi les comunitats locals per davant dels interessos de les grans empreses.

El Govern espanyol ha donat llum verda ambiental al PLEMCAT. Quina valoració en fa? 

Si el Govern hagués vingut a explicar-nos el projecte com van fer amb altres poblacions de costa, com l'Escala o Sant Pere Pescador -les més afectades visualment-, potser la nostra posició hauria estat una altra. Però la realitat és que ens el vam trobar pràcticament fet. A Ventalló, l'Armentera, Sant Mori i Vilaür també tenim una afectació visual però el que més ens preocupa és la instal·lació d'una línia d'evacuació de molta alta tensió que travessa nou quilòmetres del nostre municipi. 

La primera notícia que vam tenir del PLEMCAT va ser a través d'una persona de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), que va venir a l'ajuntament. Jo no sabia ni què era. Com a anècdota, vaig pensar que era un pla de protecció civil, com l'INUNCAT o NEUCAT. Però ens vam trobar amb una enginyera que ens va dir que el projecte ja estava molt avançat. De fet, l’endemà es va publicar al Butlletí Oficial de la Província i ja havien enviat les cartes als afectats per les expropiacions.

I quina va ser la vostra reacció? 

Nosaltres vam dir que calia parlar-ne, sobretot pel que fa a la línia d'evacuació soterrada, que travessa tot el municipi. Vam plantejar traçats alternatius. Vam proposar, per exemple, aprofitar el Rec del Molí, que està en desús i que connecta la zona on surt el cable amb Viladamat, a pràcticament tres quilòmetres fins a la subestació. Però la resposta sempre va ser la mateixa: no. Ens deien que el projecte ja estava publicat i que no es podia modificar. De fet, quan el projecte es publica el dia abans, poca cosa pot fer un ajuntament. Va ser aquí quan les tensions van començar a créixer. 

Com més anàvem coneixent el projecte i les seves explicacions, més clar veia que es presenta com un projecte de recerca i investigació, però que en realitat és un cavall de Troia per avançar amb la zona coneguda com a LEBA-1.

Estem parlant de 80 milions de diners públics destinats a facilitar la feina a les grans empreses que construeixen aerogeneradors

Què és la LEBA-1 i per què afirma que el PLEMCAT és un "cavall de Troia"? 

La LEBA-1 és la gran àrea que el Ministeri per a la Transició Energètica va determinar perquè s'hi poguessin implantar parcs eòlics flotants. Aquesta zona és la que està recorreguda al Tribunal Suprem a través dels recursos que van imposar entitats ecologistes al POEM (Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim). Situada al golf de Roses, davant de la Costa Brava, el PLEMCAT se situa dins d'aquesta gran àrea i la idea és provar quin tipus d'ancoratges funcionen millor en aquesta zona. Per això dic que el projecte es presenta com a recerca, però al final és el pas previ perquè després es pugui desplegar la resta de parcs eòlics. 

Si tens un espai marítim vulnerable, on moltes espècies fan rutes migratòries, com les tonyines i moltes altres, el que no pots fer és experiments allà. Els experiments es fan al laboratori. No es fan en un lloc on, si l'experiment no surt bé, el mal ja està fet i després no pots tornar enrere. Hi ha estudis independents, com el de BioPaís, que determinen la fragilitat d'aquesta zona i expliquen que ja suporta molta pressió pels efectes del turisme. Només li falta la implantació d'aquest projecte.

A més, estem parlant de 80 milions d'euros de diners públics destinats a facilitar la feina a les grans empreses que construeixen aerogeneradors. Jo crec que si aquestes empreses han d'experimentar, ho haurien d'assumir elles. Són 50 milions de la Generalitat i 30 milions provinents dels fons Next Generation.

Per tant, no us ha sorprès la llum verda del Govern? 

No. La mateixa administració que ara ha donat aquesta autorització ambiental és la que en el seu moment va aprovar el POEM (Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim). Per tant, no ens sorprèn que també hagi fet aquest pas. Però aquesta autorització no resol res. No resol ni el debat jurídic ni el debat social que hi ha al voltant del PLEMCAT. El que fa és obrir una nova fase en què aquest permís també haurà de ser examinat per les vies legals corresponents. Les plataformes ambientals i els ajuntaments afectats continuarem defensant la nostra posició fins que s'hagin esgotat totes les vies possibles. 

Qui et diu que si avui hi ha tres aerogeneradors, demà no n'hi pugui haver 33?

Temeu, doncs, que aquesta prova pilot sigui la porta d'entrada al macroparc eòlic previst al golf de Roses i a més parcs d'aquest estil? 

Sí. Qui et diu que si avui n'hi ha tres, demà no nhi pugui haver 33? Jo entenc que el PLEMCAT es va iniciar amb el discurs de la investigació i la innovació, però quan ja estigui implantat serà quan s'obrirà el cavall i sortirà tot l'exèrcit. És una qüestió de mesura. Nosaltres creiem que implantar això en aquest lloc i d'aquesta manera és una desmesura. 

Sovint es parla de l'impacte al mar, però també alertes dels efectes sobre el territori. 

Exacte. Es parla molt de l'impacte marí, però en el cas de Ventallò, hi ha una línia d'evacuació que travessarà nou quilòmetres del municipi i ens diuen que en aquests camps no hi podrà haver ni arbres ni determinats cultius. Aquí es cultiva la poma de Girona. 

Aquesta terra, per on passarà la línia de molt alta tensió que ha de portar l'energia fins a la xarxa, patirà una especulació molt important. El simple fet de tenir la connexió elèctrica tan a prop canviarà completament el paradigma de la zona. Els sectors més fràgils són la natura i la pagesia. Qualsevol moviment que hi hagi al seu voltant els pot debilitar. Un pagès no pot pagar un arrendament molt alt per un terreny perquè el valor del seu producte no li permet sostenir aquests costos. En canvi, aquestes empreses sí que ho poden fer. Si tenen la línia per connectar-s'hi directament, aquests camps es poden acabar transformant en camps solars. Ens trepitgen el territori i no ens donen cap oportunitat de dir-hi la nostra.

Els interessos especulatius privats que hi ha al darrere d'aquest projecte compten amb el suport de les institucions i amb diners públics

Cal canviar la manera com s'està plantejant la transició energètica? 

Sí. En cap cas estic en contra de les energies renovables, però sí de com s'està plantejant. Es podria aprofitar recursos propis, impulsar comunitats energètiques o que tres o quatre municipis ens poséssim d'acord per instal·lar tres o quatre molins. El que no hauríem de fer és donar tot el poder a les grans empreses. Ara és el moment de canviar el sistema aprofitant la transició energètica i deixar d'estar sotmesos als preus que ens marquen les grans energètiques. Crec que aquest era el moment de canviar una mica aquest model, però sembla que s'ha optat per una altra via. 

Abans parlaves d'especulació de la terra. Creus que hi ha interessos especulatius privats al darrere d'aquest projecte? 

Sí, i el més trist és que aquests interessos compten amb el suport de les institucions i amb diners públics, que, al cap i a la fi, són de tots. A més, considerem que el procés ha tingut molt poca transparència i que no compte amb el consens científic. Fa pocs mesos es va publicar un estudi de BioPaís que descriu aquesta zona com un espai amb un equilibri molt precari i que recomana preservar-la d'aquest tipus d'instal·lacions, especialment si són experimentals. 

La pròpia administració actua servint uns interessos que no són els de la gent 

Quins són ara els pròxims passos? 

De moment encara està pendent la resolució del Tribunal Suprem sobre l'LEBA-1 i el POEM. Les organitzacions que s'oposen al macroparc eòlic de la Costa Brava van portar aquest planejament davant del Suprem i els mateixos arguments jurídics que s'han utilitzat contra el POEM ara també es fan servir contra el PLEMCAT. 

Des del nostre punt de vista, primer s'hauria de resoldre la situació jurídica d'aquesta zona i determinar si aquesta qualificació és ferma o no. Després ja s'hauria de resoldre la resta. Però aquí s'han anat sobreposant procediments i això ha acabat generant molta confusió. La població ja no sap si el projecte es farà o no es farà. Primer s'hauria de resoldre una cosa i després l'altra, però tal com s'ha fet, s'ha acabat embolicant tot el procediment.

A més, la imposició d'aquests projectes implica pels municipis petits, que tenim pocs tècnics i pocs mitjans per defensar-nos, unes despeses econòmiques i unes esgarrapades del pressupost de contractació de serveis jurídics per poder crear les al·legacions molt altes. Això també és un greuge molt important. Que per defensar el territori haguem de fer aquests esforços personals i jurídics i econòmics és molt injust, i el que és més greu, per defensar-nos de la pròpia administració, que actua servint uns interessos que no són els de la gent. Els que estem al costat del poble som els ajuntaments, no l'administració.