Per què aquest estiu hi ha menys mosquits? La calor extrema també altera els seus hàbits

Tothom recorda aquella nit d'estiu en què, de sobte, un brunzit a l'orella et fa llevar i començar una cacera ferotge contra el responsable d'aquest molest soroll, o, més ben dit, la responsable, perquè són les femelles les que piquen. Però aquest estiu pot ser que se n'hagin viscut moltes menys, d'aquestes nits. De fet, alguns no han hagut d'untar-se amb antimosquits en tot l'estiu.

Federic Bartumeus, codirector de Mosquito Alert, deixa clar, en conversa amb Públic, que "sí que veiem menys activitat de mosquits en algunes zones com Barcelona, però s'ha d'anar molt amb pinces, perquè els coneixements que tenim són molt locals i pot ser que en una zona concreta estiguin infestats de mosquits".

Obtenen les dades a través de trampes que situen arreu del territori i que es recullen cada setmana per fer un recompte i una identificació de les espècies. També ho fan gràcies a l'aplicació Mosquito Alert, en què demanen als usuaris que enviïn fotografies de mosquits i de picades, així com alguns detalls de l'hora del dia en què han estat picats i la localització. Són molts els qui han apuntat que la baixa presència de mosquits es deu directament a les altes temperatures, "però no és ben bé així", explica Bartumeus.

Aquests insectes tenen "òptims tèrmics", és a dir, un rang de temperatura ideal en què el seu organisme funciona perfectament. "Quan hi ha poca humitat i una temperatura molt elevada, els mosquits no s'autoregulen i tenen estrès tèrmic, i poden arribar a dessecar-se", detalla Bartumeus. Tot i això, l'expert apunta que els mosquits poden sobreviure: "El que fan és amagar-se. Busquen ombres i zones humides i disminueixen l'activitat".

Què passarà amb la població de mosquits?

Els mosquits tenen una fase aquàtica. La femella posa ous, d'on surten larves aquàtiques que, entre set i deu dies després, es converteixen en mosquits adults. Bartumeus exposa que les altes temperatures han generat ja en alguns punts "una forta evaporació", i això implica que "molts punts de cria poden haver desaparegut". Per això, investiguen si aquesta situació serà "un coll d'ampolla important per al creixement de les poblacions de mosquits".

El fet que els mosquits no necessàriament morin amb les altes temperatures, sinó que en redueixin l'activitat, pot provocar que "a finals d'estiu o tardor comencin a arribar més pluges i que s'activin les poblacions amb un cert retard", explica Bartumeus. De fet, ja s'han detectat certs canvis de comportament en aquest sentit.

"El període d'activació dels mosquits, normalment, és d'abril a octubre, més o menys, però des de fa uns anys ja estem veient que, si l'hivern ha estat molt càlid i la primavera plujosa, a l'abril ja s'activen". Per altra banda, "en els últims anys, a les nostres latituds, tenim activitat al novembre i, fins i tot, al desembre. Un fet que fa vint anys no passava", afirma Bartumeus.

L'expert remarca que les investigacions estan en curs i que no tenen conclusions fermes, perquè "els mosquits també s'adapten molt ràpid a les noves condicions i alguns d'aquests, com el mosquit tigre, venen del sud-est asiàtic, on les temperatures són molt elevades, això sí, són també zones molt humides".

Tot i això, ja hi ha alguns països en què els canvis de dinàmiques són un fet, com Grècia. Bartumeus explica que en aquest país "és molt més exagerat, s'està veient molta més activitat al desembre. I Grècia està en unes latituds similars a les nostres. Creiem que afectarà tot el Mediterrani".

Quin efecte tindrà en els ecosistemes?

Els mosquits són una font d'aliment per a moltes espècies. En fase aquàtica, hi ha molts animals que s'alimenten de les larves i, en fase adulta, molts rèptils, els ratpenats, entre d'altres, s'alimenten d’ells. Bartumeus afirma que, des del punt de vista ecològic, és molt interessant estudiar tots els canvis perquè "vivim en una xarxa de connexions" i cada modificació pot afectar aquesta xarxa.

Tot i que encara no hi ha cap exemple concret d'una espècie que s'hagi vist afectada per les modificacions en les poblacions de mosquits, "podem esperar que els animals que s'alimentin de mosquits hauran d’anar seguint els seus canvis".

Un possible impacte en la transmissió de virus

Alguns mosquits són transmissors de virus i vivim en un món global en què les persones es mouen, en aquest cas, s'infecten en zones endèmiques, com el sud-est asiàtic, Centreamèrica o Sud-amèrica, "on hi ha virus com el dengue i el Zika, i tornen infectats. Però, si canvien els patrons de mobilitat de les persones, canviem el moment en què viatgem, també pot canviar la possibilitat d’infectar-se". Així doncs, als canvis que hi haurà en les poblacions de mosquits cal sumar-hi els canvis en el risc d'importar malalties.

Federic Bartumeus posa èmfasi en la importància de la investigació perquè "està clar que hi ha una correlació important entre les dinàmiques de les poblacions i el canvi climàtic, però hem d'entendre com es produiran aquests canvis per, així, poder fer prevenció i predicció d'aquests riscos i fer actuacions que siguin el més encertades possibles". L'expert conclou: "El canvi climàtic afegeix incertesa en com seran les coses en el futur, perquè no funcionaran com fins ara".