Onades de calor i incendis sense precedents reflecteixen un greu estat del clima a Espanya, alerta Copernicus

A tot Europa, l'any 2025 es va caracteritzar per una calor generalitzada, amb temperatures superiors a la mitjana registrades en almenys el 95% del continent. Així ho registra l'informe Estat del clima a Europa (ESOTC) 2025, que es publica aquest dimecres. Un centenar de científics han participat en aquest estudi, a càrrec del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini (CEPMPM). Aquest centre és gestionat pel Servei de Canvi Climàtic de Copernicus i l'Organització Meteorològica Mundial (OMM). En el cas de l'Estat espanyol, l'evidència recollida mostra que el sud i l'est van registrar fins a 50 dies més de l'habitual amb temperatures "de sensació tèrmica" superiors a 32ºC.

"Europa és el continent que s'escalfa més ràpidament, i els efectes ja són greus", remarca en un comunicat Florian Pappenberger, director general del CEPMP. Aquest augment dels mercuris s'estén del Mediterrani a l'Àrtic. De fet, la superfície d'Europa que experimenta dies d'hivern amb temperatures sota zero és cada vegada menor. La regió subàrtica de Fenoscàndia —administrada per Suècia, Noruega, Finlàndia i Rússia— va viure al juliol l'onada de calor més llarga de la seva història, que es va perllongar durant tres setmanes. Durant aquest període, les temperatures properes al cercle polar àrtic i dins d'aquest van aconseguir i van superar els 30°C, amb un màxim de 34,9°C.

Florian Pappenberger, director general del CEPMP: "Europa és el continent que s'escalfa més ràpidament, i els efectes ja són greus"

Crisi del desglaç

"Des de la dècada de 1990, l'Àrtic s'ha estat escalfant a un ritme molt superior a la mitjana mundial, un fenomen conegut com 'amplificació àrtica'", explica l'informe, consultat per Público. L'actual estat del clima a Europa té notòries conseqüències sobre la supervivència de les glaceres i el gruix de la capa de neu al territori. "Els models climàtics indiquen que seguirà disminuint a Europa i a tot el món a causa de l'augment de les temperatures", afegeix l'estudi.

L'Àrtic s'ha estat escalfant a un ritme molt superior a la mitjana mundial

El gel i la neu exerceixen un paper fonamental a l'hora de frenar la crisi climàtica, ja que reflecteixen la llum solar de tornada a l'espai —el que es coneix com a efecte albedo—. La conseqüència directa és que l'escalfament s'accelera. Al març de 2025, la superfície coberta de blanc a Europa va ser un 31% inferior a la mitjana de tota la sèrie històrica, iniciada el 1983. La xifra equival a la superfície combinada de França, Itàlia, Alemanya, Suïssa i Àustria.

Les glaceres també van experimentar una pèrdua neta de massa, i Islàndia va registrar la segona major pèrdua de massa glacial de la seva història. A més, la capa de gel de Groenlàndia va perdre 139 gigatones (139.000 milions de tones) de gel, aproximadament 1,5 vegades el volum emmagatzemat en totes les glaceres dels Alps europeus. Aquesta pèrdua de gel contribueix a l'augment del nivell del mar a escala mundial, i cada centímetre d'augment exposa a sis milions de persones més a les inundacions costaneres, segons incideixen des del CEPMPM.

El xoc dels incendis forestals

En els sòls blancs, la neu es fon. Als verds, la terra es crema. Espanya va registrar el 2025 les seves pitjors dades: més de 400.000 hectàrees arrasades, segons les dades de Copernicus. "En el transcurs d'una setmana, els incendis al nord-oest d'Espanya i el nord de Portugal van provocar la major quantitat anual d'emissions per incendis forestals registrada a Europa en els últims 23 anys", destaca l'informe. En total, es va cremar una superfície rècord de més d'un milió d'hectàrees en tota Europa —una superfície major que la de Xipre— i les emissions dels incendis forestals van aconseguir els seus nivells més alts mai registrats.

El 2025 es va cremar una superfície rècord de més d'un milió d'hectàrees a tot Europa

L'informe ressalta el cas de l'incendi a Zamora, on "es van cremar unes 40.081 hectàrees, fet que el converteix en el major incendi del país des que es tenen registres, el 1968". Els estralls causats per les flames l'estiu passat a l'Estat espanyol van resultar insuportables, no només en termes ecològics, sinó també socials i polítics. "L'informe ESOTC 2025 presenta un panorama desolador: el ritme del canvi climàtic exigeix mesures més urgents", declara en un comunicat Samantha Burgess, responsable estratègica de clima del CEPMPM.

A la llum del dramàtic escenari que va assolar el nord-oest peninsular el passat mes d'agost, el president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar al setembre la posada en marxa d'un Pacte d'Estat enfront de l'Emergència Climàtica, encara en elaboració. "Amb l'augment de les temperatures i la propagació d'incendis forestals i sequeres, les proves són inequívoques: el canvi climàtic no és una amenaça futura, sinó la nostra realitat actual", afegeix Burgess.

Samantha Burgess, responsable estratègica de clima del CEPMPM: "El canvi climàtic no és una amenaça futura, sinó la nostra realitat actual"

Els incendis forestals també suposen un risc significatiu per a la biodiversitat, i els incendis en torberes poden alliberar grans reserves de carboni, la qual cosa amplifica encara més l'emergència mediambiental. La Comissió Europea ha identificat l'augment del risc d'incendis forestals com una prioritat clau, ja que les projeccions del Sisè Informe d'Avaluació del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) mostren que és probable que les amenaces d'incendis forestals augmentin en totes les regions d'Europa.

Un Mediterrani en dificultats colpeja la biodiversitat

En el cas espanyol, la terra no és l'únic que s'ha vist afectada per les altes temperatures: també ho ha fet el mar, en concret, el Mediterrani. En l'última dècada, les onades de calor marines han passat de ser fenòmens ocasionals a episodis recurrents que es produeixen cada any i afecten tota la conca", incideix l'informe. El 2025, el mar Mediterrani va registrar el seu any més càlid de la història, amb una temperatura mitjana de la superfície del mar de 21,5ºC. Aquesta xifra va ser 1,2ºC superior a la mitjana i 0,3ºC superior al rècord anterior, establert el 2023. La calor en aquestes aigües "està augmentant més ràpidament que la mitjana mundial, fet que augmenta la vulnerabilitat d'un ecosistema ja de per si fràgil", abunda l'estudi de Copernicus i l'OMM.

El 2025, el mar Mediterrani va registrar el seu any més càlid de la història, amb una temperatura mitjana de la superfície del mar de 21,5ºC

La vida marina es veu sotmesa a un "estrès fisiològic sever" que colpeja de ple la biodiversitat de l'enclavament. Un dels casos més flagrants del dany a la naturalesa mediterrània és el de la Posidonia oceanica. Aquesta és una planta endèmica del territori que cobreix uns 19.000 quilòmetres quadrats al llarg de les costes europees. En els últims 50 anys, la seva extensió s'ha reduït fins a un 34%, segons van posar en relleu els experts durant la presentació de l'informe davant els mitjans aquest dilluns. Aquesta espècie vegetal és sensible a les altes temperatures, que provoquen estrès tèrmic, un augment de la mortalitat i una reducció del creixement i la productivitat. Els experts van defensar que "la seva protecció i restauració són vitals per mantenir l'estructura i l'estabilitat de l'ecosistema mediterrani".

"Per fer front a l'impacte de la pèrdua de biodiversitat, hem d'igualar la velocitat d'adaptació que s'està produint en la transició cap a les energies netes i, al mateix temps, garantir que les nostres polítiques i decisions segueixin basant-se en dades científiques sòlides", afirma Samantha Burgess. Sobre aquesta qüestió, Mauro Facchini, responsable de la Unitat Copernicus de la Comissió Europea, valora positivament l'existència d'estudis com el publicat aquest dimecres: “Mantenir els nostres propis registres de dades fiables i d'avantguarda sobre el nostre sistema terrestre és vital per prendre decisions polítiques fonamentades en un clima que canvia ràpidament”.

"El senyal del canvi climàtic segueix sent inequívoc a tot Europa", addueix per la seva banda Dušan Chrenek, assessor principal per a la Transició Verda i Digital a la Direcció General d'Acció pel Clima de la UE, en una nota de premsa difosa per Copernicus. "L'informe sobre l'estat del clima a Europa el 2025 és un clar recordatori que hem de mantenir i accelerar els esforços tant d'adaptació com de mitigació", conclou.