Més de la meitat de la població catalana respira aire contaminat, segons un informe d'Ecologistes en Acció

L'any passat, sis de cada deu catalans van respirar aire contaminat. Aquesta és la principal conclusió de l'informe sobre la qualitat de l'aire d'Ecologistes en Acció, que conclou que 4,8 milions de persones van estar exposades a una contaminació de l'aire que excedeix els nous límits legals aprovats per la Unió Europea per al 2030 (20 µg/m³ per a PM10 i 10 µg/m³ per a PM2,5). És la meitat de les mesures actuals, que en tres anys ja no tindran validesa. 

Si es tenen en compte els valors recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), molt més estrictes que els límits actuals i futurs de la UE, l'aire contaminat va afectar la totalitat de la població i territori catalans. La contaminació de l'aire és la principal causa ambiental de mort a escala mundial i també a l'Estat. Segons l'Agència Europea del Medi Ambient, el 2023 l'exposició a contaminants atmosfèrics va estar relacionada amb fins a 24.000 morts prematures a Espanya i amb més de 60.000 ingressos hospitalaris.

Les dades a Catalunya s'han recollit a partir de les estacions de la xarxa de vigilància que hi ha repartides per diferents punts del país, concretament 108. Segons l'informe, l'estació d'Alcover (Alt Camp) va arrabassar el llindar d'alerta d'ozó, amb la quarta màxima concentració horària d'aquest contaminant de l'Estat espanyol durant el 2025, amb 241 µg/m³.

El Prepirineu i la plana de Vic també van superar el límit màxim vigent de dies a l'any (25) amb la presència d'ozó, pel fet d'estar per sobre dels 120 µg/m³, amb 36 i 35, respectivament. Uns registres que van ser el doble que, per exemple, la Catalunya Central, les Terres de Ponent i comarques de Girona, entre d’altres.

L'ozó és un contaminant que es forma per l'acció de la radiació solar sobre altres contaminants precursors emesos en bona part pel trànsit rodat i altres activitats com l'aviació i el transport marítim. Les altes temperatures afavoreixen poden contribuir a l'augment dels nivells d’ozó. Segons el coordinador de l'informe, Miguel Ángel Ceballos, Catalunya va registrar l'any passat els nivells d'ozó més elevats des del 2015, amb nombrosos episodis durant els mesos de juny, juliol i agost.

Es redueix el diòxid de nitrogen

Per contra, el diòxid de nitrogen (NO2), que també ve generat en gran part pel trànsit, es va reduir a Catalunya un 36% respecte a la concentració mitjana del període 2012-2019. De fet, segons el document, Barcelona destaca en el descens d'aquest gas, ja que cap estació va anotar un valor superior al límit anual actual (40 µg/m³) i el punt de l'Eixample va registrar el millor resultat des que es comptabilitza (29 µg/m³). Això es deu principalment a la implementació de les Zones de Baixes Emissions (ZBE).

En altres indrets de l'àrea metropolitana també es va notar aquesta millora del NO2 com ara a Mollet del Vallès (Vallès Oriental), Montcada i Reixac (Vallès Occidental) i Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) amb guarismes per sota del màxim permès, amb 28 o 27 µg/m³. Unes reduccions contaminants que l’informe apunta com a possibilitat la implementació de les zones de baixes emissions (ZBE), en vigor des de l'1 de gener del 2020.

Barcelona i Tarragona condiciona la resta del país

Els dos focus principals de contaminació a Catalunya són, per una banda, Barcelona i la seva àrea metropolitana, delimitada al Vallès-Baix Llobregat, per "l'elevada intensitat" de vehicles, l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat, el transport marítim del port de Barcelona i l'activitat industrial. I per l'altra, el Camp de Tarragona condicionat per la presència del complex petroquímic, el més gran del sud d'Europa, i el port de Tarragona. Aquestes dues zones acaben condicionant i afectant la resta del país. 

L'anàlisi indica que els ports de Tarragona i Barcelona van superar el límit diari legal de PM10, que la legislació vigent fixa en 35 dies, amb 75 i 70, respectivament. Una situació que l'informe de l'organització vincula a les operacions de càrrega i descàrrega, així com de l'activitat dels creuers.

Què demana Ecologistes?

A nivell estatal, Ecologistes en Acció demana de forma urgent al Govern espanyol la "transposició" de la directiva europea perquè s'instaurin els nous límits i objectius aprovats per al 2030 perquè es tracta d’un "benefici per a la salut pública". Una normativa comuna que a l'Estat està en fase de tramitació administrativa.

A nivell més local, l'entitat reclama que es redueixin els creuers que arriben a la capital catalana i que no s'ampliïn aquestes infraestructures, ni tampoc els aeroports. Això implica aturar l'ampliació de l'Aeroport del Prat. Així mateix, demana que totes les ciutats de més de 50.000 habitants estableixin zones de baixes emissions per a millorar la qualitat de l'aire i mitigar el canvi climàtic. La meitat d'elles no han complert aquesta obligació.

Finalment, conclou que l'única manera de millorar la qualitat de l'aire a les ciutats és disminuir el trànsit motoritzat, tot potenciant la mobilitat activa per als vianants i ciclista i el transport públic elèctric. També reclama promoure l'estalvi energètic, ordenar l'actual desplegament caòtic de les energies renovables, adoptar les millors tècniques industrials disponibles, reduir l'ús de l'avió, acordar Àrees de Control d'Emissions ambicioses per a la Mar Mediterrània i l'Atlàntic Nord-est, i una moratòria per a les noves macrogranges.