Entrevista a Eloi Nolla, activista antinuclear"Més de 40 anys per una central nuclear és una temeritat, és voler allargar el perill"

El Govern espanyol ha acordat prorrogar la vida útil de la central nuclear d'Almaraz (Extremadura) fins al juny del 2030 després del dictamen favorable del Consell de Seguetat Nuclear (CSN). L'Executiu central defensa que la decisió es produeix tenint en compte la situació energètica "excepcional i sobrevinguda" pel conflicte al Pròxim Orient i la guerra a Ucraïna, i "sense alterar la data de cessament definitiu del conjunt del parc nuclear el 2035".

La decisió del PSOE ha estat criticada directament per Sumar, des del mateix Govern d'Espanya, i també des d'entitats com Ecologistes en Acció, que confia que la pròrroga no té per què alterar els plans de tancament de la resta d'instal·lacions, enmig de la transició energètica cap a les renovables. Parlem amb Eloi Nolla, coordinador de l'àrea d'Energia d'Ecologistes en Acció de Catalunya i activista antinuclear, del futur de les centrals nucelars catalanes -a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) i Ascó (Ribera d'Ebre)-, el calendari de tancament previst i el precedent que pot crear l'allargament d'Almaraz.

Com vau rebre la decisió del CSN des d'Ecologistes en Acció a la qual el Govern espanyol ha donat llum verda?

La vam rebre d'una forma molt negativa, encara que no fos vinculant. El CSN ha tingut un vot particular per part de Francisco Miguel Castejón que adverteix sobre els problemes que poden derivar en la renovació amb la central nuclear d'Almaraz, i que poden establir un precedent pel que fa a la renovació de les altres centrals. Això no només pot interrompre el calendari de tancament de les centrals nuclears que s'havia establert de mutu acord entre el govern socialista i les elèctriques —a petició de les elèctriques, sinó que pot suposar un retrocés quant a la transició energètica, en el desenvolupament de les renovables que han de substituir fòssils i nuclear. Les inversions que es poden emprar per donar aquest impuls a les renovables i aquesta transició se'n poden anar a subvencionar l'energia nuclear.

Quan dic això, em refereixo a declaracions del lobby nuclear, el Fòrum Nuclear i les empreses nuclears, dient que no era rentable continuar produint i que preferien deixar de produir de tant en tant, i això a Almaraz ha passat. Han dit públicament també que volien un preu del quilowatt fix, en contra de la liberalització del sector energètic que va proclamar en el seu dia el president Aznar. I a més proclamen que no volen pagar el rebut d'Enresa [Empresa Nacional de Residus Radioactius], que ha calculat que fins al 2100 la gestió 28.000 milions d'euros, i només en té 9.000 milions en caixa. Si no ho paga la nuclear, els haurem de pagar la ciutadania. A més, volen un incentiu que suposi que totes les inversions que s'han de fer pròximament per quedar al nivell que exigeix l'OIEA [Organisme Internacional d'Energia Atòmica], que marquen les imposicions post-Fukushima —sobretot referents a la refrigeració dels reactors—, perquè se les estalviïn o s'ajornin. Paco Castejón amb la seva abstenció ha fet referència a tot això, amb aquest ajornament d'obligacions, que es tracta d'una qüestió europea i estem lligats a l'OIEA.

Amb un informe favorable del CSN, el marge és petit, encara que no sigui obligatori per al Govern

Quin marge tenia l'Executiu central per no tirar endavant aquesta ampliació?

El que podia tenir l'opinió pública, les organitzacions ecologistes i socials, i els ajuntaments afectats en definitiva. Però amb un informe favorable del CSN, el marge és petit, encara que no sigui obligatori per al Govern perquè la decisió final és seva perquè és la seva política energètica. En el cas d'un ajuntament, si una empresa presenta un projecte amb tots els ets i uts, per molt que hi hagi una oposició pública en contra, no s'hi pot negar, estaria prevaricant. Amb un informe favorable era bastant complicat que hi hagués una decisió diferent, encara que siguin gent vinculada a les elèctriques que tornaran a les empreses quan deixin de ser consellers del CSN. El mateix que passa amb els jutges i els càrrecs electes. És una separació de poders molt relativa, perquè tenen el cul comprat.

A Catalunya, com ens pot afectar tot això?

A Ascó ens pot afectar directament. Ja portem 42 anys en funcionament, quan estava previst que només en serien 40 d'activitat, la capacitat ja està sobrepassada. Tot el que pugui sobrepassar això és utilitzar la gent del territori com a conillets d'índies per a veure què passa. I això no afecta les grans elèctriques ni els accionistes, sinó les persones que vivim al territori, que tenim aquests monstres al costat. Ara ens han distret amb el Plater [Pla Territorial Sectorial de la Inclusió de les Energies Renovables a Catalunya], com el desenvolupament de les renovables fos el principal problema per l'opinió pública del país, mentre tenim una renovació de les nuclears al costat que pot representar un perill importantíssim per al país. Qualsevol emissió radioactiva que hi pugui haver en aquestes centrals pot arruïnar el país sencer.

Així, creieu que el CSN respon a criteris purament tècnics o hi ha una clara ingerència o pressió política i empresarial al darrere?

No siguem ingenus. A tots els nivells veiem la sèrie de pressions que hi ha a l'hora de prendre decisions en qualsevol àmbit. L'àmbit del CSN no és diferent de qualsevol altre àmbit de decisions. Mirem el que estan fent els jutges espanyols amb un atac continu, fregant la prevaricació, contra el govern socialista perquè se'l volen carregar i que entri la dreta i la ultradreta, amb Trump al darrere. Mirem el que ha passat a Ceuta amb la benedicció del Trump i el govern israelí. Estem en mans de gent que estan tarats, són gent il·luminada, bojos, que tenen molt poder i estan influint a tots els nivells. El CSN no és un tema a part, no és una excepció. Òbviament, tindran pressions, sobretot les que venen de les empreses elèctriques que en el seu dia van voler pactar un calendari de tancament perquè no els sortien els números i no podien amb la competència de les renovables, i ara estan tocant tot el que poden per intentar reconduir el tema, fer veure que són imprescindibles i allargar la vida de les centrals nuclears.

Quins riscos de seguretat comportaria realment mantenir operativa més anys una planta com Almaraz més enllà del disseny original?

Incrementa el perill que pugui haver-hi un accident i que un país com el nostre, Catalunya, se'n vagi a la merda. Un accident a Ascó representa una fuita radioactiva que va al riu, i del riu va a la mar. Una fuita a Vandellòs representa una contaminació del mar. Mirem el que ha passat al Japó amb Fukushima, per què no aprenem d'aquest perill, per què hem de ser tan inconscients de tenir aquest perill, quan ho podem solucionar amb el sol, l'aire i l'aigua? Tenim alternatives. Aquesta electricitat que ens ve de la nuclear representa un 20% de l'electricitat de tot l'Estat, i un 9% de l'electricitat mundial, és una cosa perfectament substituïble.

En el disseny del PLATER hi ha d'haver una proporcionalitat, una solidaritat territorial

És cert que Catalunya és molt dependent de les nuclears?

Hi ha qui diu que a Catalunya és el 50%, però oblidem que Red Eléctrica és qui la gestiona i la distribueix la que distribueix. Euskadi produeix un 2% de renovable i no tenen nuclear i no van malament les coses; Madrid té un 4% de renovable i res de nuclear i no els van al darrere. Això és perquè la distribució elèctrica és peninsular, no depèn de comunitats sinó del conjunt de l'Estat. Si parléssim d'una Catalunya independent, segurament parlaríem en uns altres termes. No ens quedem a les fosques per tancar les nuclears a Catalunya... la xarxa elèctrica que subministra és peninsular. 

El Plater determina com distribuïm els projectes elèctrics, fotovoltaics, eòlics o hidràulics través de tot el territori i està substituint abastadament el que està aportant avui la nuclear. Si hem d'allargar la nuclear i han de seguir Ascó i Vandellòs, cal que els fons de transició nuclear que han rebut els ajuntaments els tornin a la Generalitat. En segon lloc, que paralitzem totalment el Plater, sobretot pel que fa a les Terres de l'Ebre, fins que no hi hagi un calendari fix i creïble de les nuclears. No pot ploure sobre mullat, ja hem contribuït el que havíem de contribuir abastadament. Seguim amb un desequilibri territorial: seguim amb un 5% de producció d'energia a les comarques tarragonines quan nosaltres produïm el 70%. Girona produeix un 5% de l'energia elèctrica del total que necessita, i li ve l'energia del sud, perquè som la terra de sacrifici que ha de produir perquè aquells puguin viure. I no vull establir diferències ni enfrontaments territorials, però hi ha d'haver una proporcionalitat, una solidaritat territorial. Si hem de fer aquesta transició, s'ha de fer de forma solidària, ho ha de fer tothom. Si volen seguir amb el model actual, aquests que estan posant pals a les rodes al desenvolupament de les renovables, que ho diguin clarament d'una vegada.

Almaraz crea un precedent importantíssim i, si se li prolonga la vida, se li prolongarà també a Ascó 

Temeu així que el cas d'Almaraz es converteixi en un efecte dòmino i s'allargui també la vida de les centrals catalanes?

Crea un precedent importantíssim i si se li prolonga a Almaraz, se li prolongarà també a Ascó, com a mínim de moment. El tancament se n'anirà al 2040, i això representarà 50 anys de funcionament. L'únic que defensa aquest allargament de centrals arreu del món és Trump, que diu que poden funcionar fins als 80 anys. Si el nostre referent ha de ser aquest senyor, estem apanyats. Hem de tenir el nostre propi criteri basat en els nostres científics. Si es pot allargar, que ho allarguin, però amb màximes garanties. Més de 40 anys en una central nuclear, quan s'ha dissenyat per a aquesta edat, és una temeritat, és voler allargar el perill. No oblidem que al reactor se li pot fer xapa i pintura, però l'atuell del reactor és un material que, per molt que resisteixi, té la seva vida útil. No es pot allargar eternament.

La defensa dels consistoris de les centrals nuclears respon més a interessos recaptatoris que a una necessitat energètica real?

Els consistoris principals, Ascó i Vandellòs, reben l'IBI de l'empresa, però no el reben sencer, hi ha una part proporcional que va a la resta de municipis afectats de les seves àrees. Aquest no el rebran perquè no hi haurà activitat comercial. Però després hi ha una altra indemnització que és en concepte dels residus radioactius, i aquests romandran aquí durant molts anys. Aquesta compensació econòmica la seguiran rebent, perquè quan tinguin el tancament hi haurà magatzems: dos a Ascó, 1 a Vandellòs II i 1 a Vandellòs I, que el 2028 rebran els residus procedents de França que vam enviar en el seu dia. Tot el que representa gestionar aquests residus rebrà indemnitzacions, seguiran cobrant.

Un dels arguments recurrents a casa nostra és la por a la pèrdua de llocs de treball i l'impacte socioeconòmic local si s'apaga la nuclear.

Pot haver-hi una certa preocupació pel fet que deixin de rebre diners de l'IBI, i també pel fet de la pèrdua de llocs de treball. Si hem de ser honrats, entre el temps que falta per operar les centrals nuclears i el temps del desmantellament, que sol ser entre 8 i 10 anys, estem parlant de terminis de 15 a 20 anys en què hi ha molt de temps per recol·locar el personal. Això pot ser requalificar el personal per a energies renovables. Després de tot aquest temps, si fos un treballador d'una central nuclear, no em preocuparia ni mica pel meu lloc de treball, ben poques empreses tenen tan assegurat el lloc de treball.

Junts i ERC han dit que fins que no hi hagi prou renovable desenvolupada no s'haurien de tancar centrals, però ha sigut responsabilitat seva durant anys

Amb tot això, com s'ha d'articular una transició justa real al territori?

De moment el Plater s'ha ajornat com a mínim un any perquè hi ha 12.000 al·legacions. Si hem de fer aquest pas, ho hem de fer consensuadament. De forma justa no vol dir que caigui tot en una part del territori, ens ho hem de repartir. Com sempre, hi ha hagut una mala praxi a l'hora d'explicar com ho volen fer. El Plater no és més que dir: al territori tenim aquests llocs que poden ser viables per construir energies renovables. Però al final, qui fa aquests projectes són empreses particulars, és el capital privat. No n'hi haurà ni la meitat al final que es puguin desenvolupar; una cosa és la disponibilitat, i l'altra que l'empresa digui que ho farà aquí o allà, i això deprendrà de cada projecte i cada indret. Demanem màxima transparència a l'hora de fer aquests projectes, informació a la ciutadania, i que hi hagi el màxim consens possible.

Per part de la Generalitat de Catalunya i dels diferents actors polítics catalans, trobeu a faltar una postura més ferma i clara en defensa del calendari de tancament?

Hi ha hagut de tot. El govern socialista va fixar línies vermelles, però, per una altra banda, els organismes tècnics no han entrat en aquesta línia vermella, i aquesta l'ha de fixar el mateix estat. Entre els partits polítics hi ha molta hipocresia, precisament Junts i ERC han estat els que han dit que fins que no hi hagi prou renovable desenvolupada no s'haurien de tancar centrals, però ha sigut responsabilitat seva durant anys de governs seus desenvolupar aquestes renovables. Estem a la cua, només ens van al darrere Euskadi i Madrid, quan Catalunya és suposadament la gran promotora de les renovables, i anem al darrere a Europa.

Quins mecanismes legals té a l'abast el moviment ecologista per intentar impugnar la decisió del Govern espanyol als tribunals?

Arguments legals no crec que en tinguem. Si hi ha un acord del CSN que diu que tot està correcte, sigui veritat o mentida... Evidentment, impugnarem aquesta decisió i farem l'impossible perquè això no tingui efecte, però poca cosa més. L'organisme regulador és el que fa els informes i determina si es pot o no es pot. El que sí que podem és pressionar el govern de torn, tot i que no és la Generalitat qui té el poder en aquest cas sinó el Govern central. Si hi ha arguments legals també els utilitzarem, tot i que ara mateix ho veig difícil.

Hi ha un cert desconeixement del que pot passar si s'allarga la vida d'aquestes centrals, que és un perill per a la població. Tenim el cas del Japó, les tones i tones radioactives d'aigua al mar, què podria representar això per a la pesca pel Mediterrani? Què podria representar pel turisme? Per què hem de passar per aquest perill allargant centrals nuclears obsoletes? Només respon a augmentar els ingressos de les elèctriques. Que ho facin, però que ho facin amb renovables, així tots estarem més tranquils.

Impugnarem la decisió del Govern espanyol i farem l'impossible perquè això no tingui efecte, però poca cosa més

Després d'aquest moviment amb Almaraz, fins a quin punt és probable un endarreriment generalitzat a tot l'Estat?

El pacte que es va fer en el seu dia entre elèctriques i govern central era un pacte voluntari. Les elèctriques veien que no els sortien els números en aquell moment i demanaven un calendari de tancament per poder ordenar-ho. I tenint en compte també que aquestes mateixes, que bàsicament són Endesa, Iberdrola i Acciona, també tenen interessos en renovables i poden desenvolupar la seva activitat a banda de tot això. No és un acord que fos per llei: és un acord voluntari, que en qualsevol moment ambdues parts poden agafar i tirar enrere.

I què ha canviat?

Que el que volen és continuar amb les activitats d'aquestes centrals, però pagant-ho el contribuent. Volen fer-se les víctimes i així podrien continuar amb aquestes mesures. Amb Almaraz el que volen amb aquests tres anys és guanyar temps perquè caigui el PSOE, entri el PP i els doni tots el que ells demanen. Quan entri el PP els diran amén a tot, perquè són dents de la mateixa mola, i podran continuar fins que el Trump —el cap d'aquesta ideologia— li doni la gana. A més, la ultradreta europea està en aquesta idea; tant se'ls en fot la salut i seguretat de la ciutadania i només els interessa el benefici immediat.