Una macrourbanització amenaça el paradís natural del Cap de Gata: "És un delicte ambiental"

El macroprojecte d'una urbanització al Cap de Gata torna a amenaçar el parc natural. Amb les ruïnes encara presents de l'hotel El Algarrobico –la demolició del qual es troba ara en mans de la Justícia europea–, els veïns denuncien la construcció de 323 habitatges a l'enclavament. L'Associació Amigos del Parque Natural Cabo de Gata-Níjar adverteix de riscos associats al consum d'aigua, l'alteració del sòl i la transformació del paisatge. Les primeres conseqüències ja han tingut lloc: PACMA ha documentat la destrucció de dos exemplars de ginjoler, un arbust qualificat com a espècie protegida a Europa.

El Ziziphus lotus o ginjoler és un arbust caducifoli endèmic del territori iberoafricà. En concret, es troba a les províncies de Múrcia i Almeria, així com al nord d'Àfrica i la península aràbiga. Les seves fulles arriben a contactar amb les aigües subterrànies i són propis de climes predesèrtics del sud-est àrid espanyol. També conformen el tipus d'hàbitat 5330. Aquest, segons una avaluació sobre el seu estat de conservació del Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO), "ha de ser considerat prioritari".

La directiva hàbitats de la Unió Europea estableix que la consideració de prioritari d'un entorn busca "privilegiar la ràpida posada en marxa de mesures tendents a la seva conservació". La destrucció de dos exemplars de ginjoler ha portat a PACMA a presentar una denúncia davant el Servei de Protecció de la Natura (SEPRONA) per tal de paralitzar els treballs de la macrourbanització.

El parc natural del Cap de Gata-Níjar és de les últimes joies verges del depredat litoral espanyol. Al llarg dels seus 63 quilòmetres de costa i 49.500 hectàrees a la província d'Almeria, sobreviu un excepcional ecosistema ple de valors geològics, antropològics, ecològics, històrics i paisatgístics. És el primer parc natural maritimoterrestre d'Andalusia i el seu secular aïllament l'ha mantingut fora de perill de la devastadora onada de ciment que ha transformat la costa andalusa en les últimes dècades.

El text de la denúncia, a la qual Público ha tingut accés, recull que "la zona a urbanitzar que ocupa un total de 12,43 hectàrees alberga dos hàbitats d'interès comunitari". A més, argumenta que "la Junta d'Andalusia no és competent per autoritzar la destrucció o desprotecció d'hàbitats d'interès comunitari, ja que estan protegits per la Unió Europea".

La Conselleria de Medi ambient d'Andalusia respon a aquest mitjà que "el marc administratiu i ambiental en el qual s'enquadra la urbanització" té un plantejament i tramitació "anteriors a l'actual normativa ambiental". Referent a això, l'ampliació del nucli urbà "va obtenir la Declaració d'Impacte Ambiental favorable l'any 1998" i afegeix que "no es van establir condicionants ambientals específics per al desenvolupament d'aquest sector. Posteriorment, el Pla Parcial va ser aprovat per l'Ajuntament d'Almeria el 2006".

Un impacte ambiental "enorme"

Amigos del Parque per la seva banda han iniciat una recollida de signatures per aturar la construcció d'aquest macroprojecte. "El Parc Natural Cap de Gata-Níjar és un espai d'extraordinari valor ambiental, paisatgístic i cultural, protegit per diferents figures legals, entre elles la seva inclusió a la Xarxa Natura 2000 i la presència d'hàbitats d'interès comunitari ", afirma l'organització.

El sindicat subratlla que a la zona a urbanitzar existeixen dos hàbitats d'interès comunitari (HIC): el 6220* i el 2260. El primer és de caràcter prioritari, és a dir, amenaçat de desaparició. Compta amb pasturatges de gramínies on es localitzen molts endemismes i espècies protegides. El segon es refereix a timonedes i matolls en dunes i arenes litorals, prioritari a Andalusia.

El coordinador provincial de PACMA a Almeria, Eduardo Milla, alerta en declaracions a aquest mitjà que "l'impacte mediambiental seria enorme" si el projecte de 323 habitatges i més de 12 hectàrees arribés a terme. L'animalista destaca que la destrucció dels dos exemplars de ginjoler "constitueix un delicte ambiental". Per aquest motiu, la formació està esperant "la investigació dels fets i la paralització cautelar de les obres".

Sobre aquesta qüestió, la Conselleria de Medi Ambient afirma que "la direcció de l'espai natural va emetre informes al desembre de 2006 i en 2008, basats en mostrejos de vegetació sobre el terreny, anàlisis cartogràfiques oficials i la consulta de les bases de dades de flora amenaçada de la Junta d'Andalusia". El Govern andalús sosté que en aquests mostrejos "es va constatar que el sector es localitzava en àrees urbanitzables segons el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals i es va concloure que l'actuació no afectava hàbitats d'interès comunitari ni les espècies que van motivar la inclusió de l'espai a la Xarxa Natura 2000, inclosos els hàbitats prioritaris associats al gènere Ziziphus".

Quant a la paralització de les obres i la realització d'una nova avaluació d'impacte ambiental, la Junta contesta que "el gabinet jurídic provincial ha determinat recentment que el Pla Parcial, aprovat el 2006, no havia de sotmetre's a Evaluació Ambiental Estratègica, en tractar-se d'una figura de planejament anterior a l'entrada en vigor d'aquesta exigència normativa". Així mateix, afirmen que després de l'inici de les obres fa unes setmanes "personal tècnic del Parc Natural i Agents de Medi Ambient es va personar a la zona per comprovar el replanteig de les actuacions i garantir que es respecten els condicionants ambientals establerts en el seu dia, amb l'objectiu de conservar la vegetació existent en la mesura del possible i minimitzar l'impacte paisatgístic i ecològic".

Per la seva banda, Amigos del Parque lamenten en un comunicat com "les proteccions amb què compta aquest espai natural no serveixen per protegir-lo del totxo, sinó que més aviat han servit com a reclam per al mateix". L'associació critica que aquest tipus de projectes "suposen exhaurir el territori i tenen com a conseqüència el deteriorament d'un espai natural protegit que va ser declarat Reserva de la Biosfera por la UNESCO".

Impacte sobre les vides dels veïns

El coordinador provincial de PACMA posa en relleu que aquestes obres no redundaran necessàriament en el benestar de la població de Cap de Gata. Milla indica que "el poble té una estacionalitat grandíssima". La seva economia i les seves taxes d'ocupació creixen entre juny i setembre, amb l'afluència turística de l'estiu. No obstant això, "no portarà la inversió que necessita la localitat de més dinamització”. Encara que pertany a l'Ajuntament d'Almeria, "es troba a 28 quilòmetres. No arriba l'autobús urbà i, en general, del que sempre es queixen els habitants del poble és de la falta de serveis urbans".

Els veïns també patiran problemes més grans de sequera a causa de l'augment del consum d'aigua que s'espera d'aquesta afluència turística addicional. Amigos del Parque posa l'accent que aquest és "un recurs natural molt escàs" a la província d'Almeria. Aquesta pressió antròpica –la causada per l'ésser humà– també pot tenir conseqüències sobre la depuradora, segons apunten tant l'associació com PACMA. Milla remarca que aquesta "no donava l'abast a tots aquests últims anys".

Amigos del Parque també apunta a "un major tràfic rodat, major demanda de serveis i infraestructures públiques i major massificació en la zona". A la vista de les últimes novetats, l'organització insisteix que la prioritat d'un espai d'alt valor ecològic com el Cap de Gata ha de ser les "mesures conservacionistes" per sobre dels "interessos particulars de promotors immobiliaris".