El Govern espanyol endarrereix tres anys l'inici de l'apagada nuclear en prorrogar la vida de la central d'Almaraz fins al 2030

El Govern espanyol ha acordat prorrogar la vida útil de la central nuclear d'Almaraz (Extremadura) fins al juny del 2030 després de comprovar que és segura i no genera cap cost extra per als ciutadans. "L'extensió limitada es circumscriu exclusivament a la instal·lació d'Almaraz, sense alterar la data de cessament definitiu del conjunt del parc nuclear el 2035", apunten fonts de l'Executiu després que el BOE d'aquest divendres hagi publicat la decisió del Ministeri per a la Transició Ecològica. 

Tot i prometre mantenir "intacta" l'aposta per les renovables, es ressalta que la decisió es produeix tenint en compte la situació energètica "excepcional i sobrevinguda" pel conflicte al Pròxim Orient i la guerra a Ucraïna. El calendari aprovat per l'Executiu espanyol fixa el tancament dels reactors d'Ascó el 2032 i el 2035, així com el de Vandellòs II el 2035

La pròrroga d'Almaraz ha estat aplaudida per la presidenta d'Extremadura, la popular María Guardiola, que ha afirmat que la decisió dona certesa a una comarca, protegeix milers de llocs de treball i manté a Extremadura una activitat que durant dècades ha estat fonamental per a la vida de pobles i famílies. "Avui es fa justícia amb una central que és part inseparable de la història i el desenvolupament d'Extremadura", ha escrit a X. També el PSOE extremeny ha avalat la decisió i ha destacat els efectes en "indústria, ocupació i futur" per a la zona de Campo Arañuelo.

La decisió sobre la nuclear arriba després que el 30 d'octubre de 2025 la central demanés la modificació de l'autorització d'explotació per prorrogar-ne la vigència fins al 8 de juny de 2030. Aleshores, el Govern espanyol va remetre una còpia de la sol·licitud al Consell de Seguretat Nuclear (CSN), que va emetre un informe, amb data 16 de juliol de 2026, que es mostrava "favorable a la renovació de l'autorització d’explotació pel període sol·licitat".

Un "precedent"

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha alertat que la pròrroga és una "cessió" del PSOE a l'"oligopoli energètic" que va en contra de la transició verda. En unes declaracions difoses pels Comuns, el ministre veu la mesura com un "incompliment" de l'acord de govern entre els socialistes i Sumar. "Exigim que es mantingui el calendari de tancament de les centrals nuclears", subratlla Urtasun, que assegura que aquest tipus d'energia no contribueix a la "sobirania energètica", atès que depèn de l'urani, un "combustible exterior".

Els Comuns avisen que la pròrroga d'Almaraz, "el que avui es presenta com una excepció acotada i conjuntural", pot ser un "precedent" per ajornar "tot" el calendari nuclear, pactat el 2019 i que s'ha de desenvolupar entre el 2027 i el 2035.

La situació a Catalunya

El veredicte sobre la planta extremenya arriba en un moment en què la inestabilitat geopolítica internacional i els sotracs que pot generar sobre els preus de l'energia han donat ales a la indústria nuclear per reclamar la continuïtat de les centrals més enllà dels 40 anys de funcionament. Davant d'un calendari aprovat pel govern espanyol que fixa el tancament dels reactors d'Ascó el 2032 i el 2035, així com el de Vandellòs II el 2035, les empreses elèctriques propietàries insisteixen que poden continuar operant tècnicament amb seguretat més temps del previst.

També polítics com l'alcalde d’Ascó i vicepresident de l'Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (AMAC), Miquel Àngel Ribes, van demanar al Govern espanyol que considerés prolongar la vida útil de les plantes atòmiques després de l'informe del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) favorable a allargar el funcionament d'Almaraz. "Ho veiem amb molts bons ulls, ens dona alguna esperança de poder continuar tenint la principal empresa del nostre municipi, de generació de llocs de treball, i estem contents que pugui anar així", va dir al juliol.

Per contra, els grups ecologistes reclamen que es compleixi el calendari anunciat i avisen que, per continuar funcionant, les nuclears pretenen socialitzar els costos operatius, amb un preu fix per a la producció, i de gestió dels residus. En el cas d'Almaraz, el Govern espanyol argumenta que la decisió no té cap cost per als ciutadans perquè, tot i que les companyies propietàries havien reclamat rebaixes d’impostos, es concedeix "sense cap mena de rebaixa fiscal ni contraprestació econòmica".