La demanda pionera d'ecologistes contra centres de dades d'Amazon a l'Aragó alerta sobre el seu impacte ambiental

Ecologistes en Acció, representats pel despatx Fons de Defensa Ambiental, han presentat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia d'Aragó per frenar el desenvolupament de centres de dades a la regió. En concret, l'ampliació dels centres d'Amazon Web Services (AWS).

Es tracta de la primera iniciativa a l'Estat espanyol contra aquestes infraestructures a hiperescalat, i l'organització ecologista la planteja com un litigi estratègic. És a dir, busca posar en qüestió el model d'expansió d'aquestes instal·lacions i l'impacte ambiental, energètic i territorial que poden arribar a tenir.

La demanda rep el suport de l'Associació Naturalista d'Aragó, Amigas de la Tierra, Tunubesecamirío, Enginyeria Sense Fronteres, la Plataforma en Defensa dels Paisatges de Terol, la Xarxa Aragonesa per l'Aigua Pública (RAPA) i SEO/BirdLife. En concret, recorren la tramitació ambiental i el Pla d'Interès General d'Aragó (PIGA), que suposa cinc ampliacions de centres de dades d'AWS a la regió.

Luis García, activista d'Ecologistes en Acció, declara a Público que el litigi iniciat és contra l'Executiu autonòmic, però esperen que Amazon també es personi en el procediment com a part afectada. Aquest mitjà ha intentat contactar amb el Departament de Medi Ambient d'Aragó i amb AWS, però en tancar aquesta informació no ha obtingut resposta. 

Impacte sobre l'aigua  

Els moviments socials ja van presentar al·legacions contra el PIGA perquè aquests centres de dades "comporten un gran consum d'aigua". Això pot provocar forts impactes sobre un territori com l'aragonès, amb escassetat hídrica per la sobreexplotació d'altres usos i l'emergència climàtica. No existeixen dades concretes sobre el consum d'aigua d'aquesta mena de centres, per la qual cosa no es pot fer un càlcul real del seu ús.

Luis García explica que tradicionalment aquesta computació la feia cada empresa "al seu soterrani", de manera que es tractava d'una activitat descentralitzada. Tanmateix, ara és un servei externalitzat, de manera que la seva activitat es concentra en un mateix territori i això fa que requereixi refrigeració, raó per la qual cal aigua. 

Els centres d'AWS a l'Aragó van sol·licitar el 2025 un 48% més d'aigua de la prevista

El 2025 AWS va sol·licitar ampliar en un 48% la disponibilitat d'aquest recurs per als seus centres de dades a l'Aragó. En declaracions a Público, el director de l'Observatori de la Sostenibilitat, Fernando Prieto, destaca que aquest tipus d'usos competeix amb els regadius, l'agricultura i altres usos del sòl. "S'utilitza el territori des d'un punt de vista extractivista", denuncia l'expert.

D'acord amb un estudi realitzat el 2023 per investigadors de la Universitat de Colorado Riverside i la Universitat de Texas Arlington, l'entrenament del model lingüístic GPT-3 als centres de dades nord-americans de Microsoft podria haver evaporat fins a 700.000 litres d'aigua potable. "Aquesta informació s'ha mantingut en secret", subratlla l'article.

Els autors també van preveure que la demanda mundial d'IA podria representar entre 4.200 i 6.600 milions de metres cúbics d'extracció d'aigua el 2027. És a dir, entre quatre i sis vegades més que l'extracció total anual d'aigua de Dinamarca o la meitat del Regne Unit. 

Impacte sobre el consum elèctric  

El problema no és només hídric, sinó també energètic. Tant Prieto com García destaquen que l'Aragó passaria a duplicar el seu consum energètic a causa dels centres de dades. Si bé "ha estat tradicionalment una comunitat exportadora", indica l'activista, "ara passaria a ser importadora. Necessitaria energia de França i d'altres comunitats per poder garantir el subministrament". El director de l'Observatori de la Sostenibilitat afegeix que això augmentarà les emissions, ja que les fonts renovables estan poc o gens disponibles a la nit. "Cal cremar molt més gas", afirma.

L'informe Energia i IA publicat l'abril de 2025 per l'Agència Internacional de l'Energia (AIE, per les sigles en anglès) projectava que la demanda d'electricitat dels centres de dades a escala mundial es duplicarà d'aquí al 2030, assolint aproximadament els 945 terawatts hora (TWh), superant el consum elèctric total del Japó actualment.

 La demanda d'electricitat dels centres de dades a escala mundial es duplicarà d'aquí al 2030  

"La IA és un dels temes més importants en el món energètic actual, però fins ara els responsables polítics i els mercats no disposaven de les eines necessàries per comprendre plenament els seus amplis impactes", va declarar en un comunicat Fatih Birol, director executiu de l'AIE. L'informe també assenyala certes incerteses sobre la capacitat i la productivitat de la IA, la rapidesa amb què es produiran millores d'eficiència i si es podran resoldre els colls d'ampolla en el sector energètic. 

Una transparència més gran  

Intentar donar resposta a aquests interrogants esdevé una tasca més feixuga davant l'opacitat d'aquest sector, una crítica que comparteixen activistes i experts. Luis García comenta que Ecologistes en Acció ha demanat a diferents ajuntaments que comparteixin el nombre total de centres de dades que allotgen els seus municipis. "Ni tan sols això ens ho volen donar per secret professional o perquè diuen que pot interferir amb el desenvolupament de la indústria. Aleshores és un tema complicat", indica.

L'Estratègia Digital Europea de la UE ha posat de manifest la necessitat d'aconseguir uns centres de dades que siguin eficients des del punt de vista energètic i sostenibles, i demana mesures de transparència pel que fa a la petjada ambiental dels operadors de telecomunicacions. El Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) té pendent la transposició de l'article 12 de la Directiva Europea relativa a l'eficiència energètica. Aquest article fa referència específica a aquestes infraestructures. Els objectius inclouen reduir-ne el consum energètic i, alhora, que les instal·lacions facin pública la informació d'aquest consum. A més, la Comissió Europea crearà una base de dades centralitzada amb aquestes dades. 

Repensar el model de la computació  

Ecologistes en Acció també té entre mans una proposta amb la qual intenten pensar "un internet més amable amb el planeta", defineix García. Però més enllà de les maneres de fer la digitalització sostenible, tant l'ecologista com Prieto consideren imperatiu repensar el model i, sobretot, reflexionar sobre els usos que es fan de la intel·ligència artificial i dels centres de dades. "Si és per a medicina, sanitat, recerca o fins i tot determinats continguts d'entreteniment, pot valer", reflexiona Prieto.

Però en aquesta diatriba l'activista es pregunta: "El centre de dades d'Amazon a Osca s'està utilitzant per guardar dades hospitalàries o per entrenar deepfakes porno en què es posi la cara d'adolescents?". El director de l'Observatori de la Sostenibilitat també posa de relleu altres usos d'aquestes tecnologies, com la mineria de criptomonedes o la promoció de campanyes electorals que beneficiïn l'extrema dreta.

"Aquest tipus de coses ens semblen usos completament superflus i seria desitjable eliminar-los", subratlla García. Per aquest motiu, fa èmfasi en el fet que "no necessitem tots els serveis digitals que tenim". "Es pot viure molt bé i no cal renunciar al nivell de vida que tenim, però crec que hi ha certs usos de la computació que no són necessaris i que no aporten res."