De la Costa Brava al Baix Llobregat: cinc projectes urbanístics a Catalunya que generen rebuig veïnal

Des nous plans urbanístics i residencials fins a transformacions d'espais industrials o agrícoles. Sovint, moltes d'aquestes iniciatives van acompanyades de recels, al·legacions i mobilitzacions veïnals pel seu impacte ambiental, com és el cas dels Jardins de Sa Riera Living de Begur o el pla urbanístic de Ponent, a Gavà. 

Però més enllà de cada cas, hi ha un patró que es repeteix: la preocupació per la pèrdua de sòl natural o agrícola, sospites d'especulació immobiliària i la percepció que l'opinió de la ciutadania no es té mai en compte. Repassem cinc projectes urbanístics que han generat debat i oposició en diferents punts del país.

Els Jardins de Sa Riera Living de Begur

Un dels projectes que més preocupa a la Costa Brava és la macrourbanització dels Jardins de Sa Riera Living de Begur (Baix Empordà), que continua encallat als jutjats, amb múltiples informes i peritatges contradictoris. SOS Costa Brava qüestiona que els terrenys es puguin considerar sòl urbà i assenyala diverses irregularitats, com pendents extrems o falta d'un estudi paisatgístic. Aquest projecte, assenyala l'entitat, pot suposar "un precedent important per a futures urbanitzacions".

El pla de Ponent de Gavà

El Pla de Ponent planteja la construcció de gairebé 5.000 habitatges -4.896-, el 40% dels quals -1.958- de protecció oficial, i suposa actuar en una zona d'unes 200 hectàrees compresa entre Gavà -municipi al qual pertany- i Castelldefels, al sud del Baix Llobregat. Des de l'inici, el projecte ha comptat amb el rebuig de moviments socials, ecologistes i veïnals, que actualment s'articulen a través de l'associació Salvem el Calamot – Aturem el Pla de Ponent, mentre que el Govern municipal -en mans del PSC des del 1979- en fa una defensa aferrissada. 

Per a l'entitat ciutadana el pla està absolutament "injustificat" en un context d'emergència climàtica, a banda de ser "desproporcionat" i comportar efectes molt greus al medi natural. De fet, en reclama la paralització i argumenta que incompleix diverses normatives.  

Projecte d’Urbanització de la UA-1 de Font-rubí de Dalt

La plataforma ciutadana Font-rubí ha iniciat accions legals contra el Projecte d'Urbanització de la UA-1 de Font-rubí de Dalt. Són quasi 2.500 m2 que el planejament urbanístic preveu com a urbanitzables en una zona boscosa. El moviment veïnal considera que el desenvolupament de la UA-1 és inadequat per al municipi i ha decidit portar el cas als tribunals.  

Cornellà de Llobregat: Ribera-Salines

És l'única zona no urbanitzada de Cornellà, entre la trama urbana i les autopistes, el Llobregat i les vies del tren. Ara està ocupada per horts i camps que l'Ajuntament preveu canviar per gairebé 2.500 habitatges, una nova estació de Ferrocarrils de la Generalitat i diversos equipaments. La meitat del terreny és municipal i es preveu que el 80% dels pisos siguin protegits. El projecte ha generat rebuig entre els veïns perquè "implicarà la construcció de tot un nou barri exposat al risc d'inundacions".

16 xalets a Cap de Bol i 24 a s'Arnella

A Port de la Selva, SOS Costa Brava adverteix que la modificació del POUM per urbanitzar Cap de Bol i S'Arenella "vulnera les directrius de paisatge del Pla Territorial Parcial de les comarques gironines" que ordenen evitar la creació d’un continu urbà a la façana costanera de Llançà a Port de la Selva, ja que preveu setze xalets a Cap de Bol i 24 més a s'Arnella. Aquesta actuació urbanística, juntament amb la de Roses 2 de Llançà, "malmetrà la primera línia de mar encara prou conservada", considera l'entitat.