Com repensar el turisme a Catalunya per frenar la crisi climàtica i la desigualtat social?

No són poques les entitats socials i ecologistes que alerten de l'impacte de la massificació turística arreu de Catalunya. De nord a sud i d'est a oest, entitats com SOS Costa Brava, Pirineu Viu, Zeroport, Pobles Vius o l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), entre moltíssimes altres, reclamen un nou model econòmic i turístic que no expulsi els veïns, que no precaritzi els treballadors, que no afebleixi el teixit comercial dels pobles i ciutats, que no trinxi el territori i que no agreugi la crisi climàtica.

Si ens centrem en aquest darrer element, les dades són significatives: segons un informe d'Oxfam Intermón publicat aquest novembre, les empreses de l'Ibex-35 generen el 30% de les emissions de CO₂ de l'Estat espanyol. I l'empresa que se situa al capdamunt és el conglomerat d'aviació IAG, propietària, entre altres, de les aerolínies Iberia i Vueling. Un fet que evidencia el paper central del transport aeri en l'emergència climàtica i la responsabilitat directa de les grans aerolínies en l'augment de les emissions al país.

En paral·lel, segons l'ecologista Eva Vilaseca, portaveu de l'Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial (acTe), l'aeroport del Prat —que el Govern d'Illa s'entesta a ampliar, malgrat la gran oposició popular— "és responsable d'entre el 7 i el 8% de les emissions totals de Catalunya". I afegeix: "Ampliar-lo és absolutament absurd i suïcida. Dispararia les emissions al voltant d'un 30% més". Així ho confirma un informe de 2021 encarregat per l'agència de desenvolupament urbà del consistori barceloní, Barcelona Regional.

L'entitat acTe, al costat del centre d'investigació Alba Sud i de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), va organitzar el passat 27 de novembre una primera trobada per "repensar el turisme a Catalunya davant la crisi climàtica".

"En aquella trobada vam adonar-nos que calia construir una veu comuna perquè totes les lluites contra la turistificació estan molt segmentades i localitzades. Hem de construir una proposta potent sobre com volem transformar el model de turisme de Catalunya. Vam tenir un debat sobre el decreixement turístic, si era suficient o no, i vam concloure que calia construir espais de diàleg amb altres actors", explica Vilaseca.

Per què és insostenible el model actual?

Segons Ernest Cañada, membre d'Alba Sud, hi ha una "triple crisi de malestar" al voltant del turisme. En primer lloc, el malestar relacionat amb el desplaçament de la població, l'increment dels preus de l'habitatge, la pèrdua de teixit comercial, la massificació dels espais públics o les aglomeracions al transport públic. Un cas paradigmàtic és del Park Güell i els barris adjacents. En segon lloc, un malestar relacionat amb la precarització de les feines del sector turístic. Aquest ha crescut molt des del 2015, amb el moviment de les Kellys. I, per últim, el malestar de la població que cada vegada té més dificultats per accedir a una activitat turística. De fet, segons l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de l'Idescat del 2023, un 30% dels catalans no es pot permetre fer una setmana de vacances fora de casa a l'any.

"En un context postpandèmic, no hem fet canvis, sinó que hem mantingut la dinàmica i, per aquest motiu, ha crescut el malestar i la vulnerabilitat social", apunta Cañada. Les diferències entre les classes populars i les elits econòmiques són cada vegada més àmplies. Un informe del Gremi d'Hotels de Barcelona va revelar l'any passat que els turistes que s'allotgen en hotels de luxe gasten més del doble d'aigua que els veïns de la ciutat.

Preocupa especialment la qüestió de l'aigua a Vilaseca, després de la sequera prolongada que va viure Catalunya el 2024. "El turisme és un gran consumidor hídric i Catalunya tindrà cada vegada menys aigua. No només tenim problemes de sequera perquè no plou, sinó perquè estem esgotant els nostres aqüífers. No pot ser que l'aigua que tenim la dediquem a això", denuncia l'activista.

Des del seu punt de vista, més enllà de l'impacte que pot tenir en el territori i per a la població local, la crisi climàtica forçarà un canvi de model turístic a Catalunya. "Cada vegada hi haurà més onades de calor, més sequera, deteriorament de platges, menys neu... El turisme de sol i platja i el turisme d'esquí aniran en detriment. Això és pot planificar, però tenim gent a les institucions, en posicions de responsabilitat pública, que està ignorant la realitat ecològica actual i futura del país", adverteix.

Decreixement turístic

Un dels principals reclams de les entitats és apostar de manera ferma pel decreixement turístic. "Tradicionalment, les polítiques públiques s'han basat en reequilibrar el turisme arreu del territori. Però si no poses límits, només estàs extenent el problema. La gent continuarà venint a veure la Sagrada Família", argumenta Cañada. Per la seva banda, Vilaseca es pregunta en quins termes s'ha de decréixer: "No podem dependre d'aquest model de turisme, però en quins termes decreixem? De consum energètic? D'emissions? Un 50%? Un 30%? No volem eliminar el turisme, volem reduir-lo. Però, alhora, hem de garantir que no només sigui per pijos".

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha admès en diverses ocasions que a la ciutat ja "no hi caben més turistes" i, per aquest motiu, el govern municipal està apostat per un turisme de "qualitat", és a dir, per un turisme elitista de rendes altes. S'ha fet molt evident amb la celebració de grans esdeveniments com la Copa Amèrica o l'exhibició de F1 enmig de passeig de Gràcia. Cañada alerta que aquesta estratègia no és cap solució: "Ningú garanteix que hi hagi una redistribució real de la riquesa". A més, afegeix, "aquesta mena de turisme consumeix molta aigua i està associat a pràctiques altament destructives, com els megaiots o els camps de golf".

Per a Cañada, cal apostar pel turisme de proximitat per reduir l'impacte climàtic de la mobilitat. "Cal repensar el turisme i prioritzar la població local. Barcelona, per exemple, sempre ha mirat cap enfora. Cal destinar més recursos públics al turisme de proximitat, deixar de subvencionar la promoció internacional, aturar les ampliacions d'infraestructures i posar fi als grans esdeveniments pensats per atraure les elits", conclou.

Davant l'emergència climàtica i el creixent malestar social, el debat ja no és si cal transformar el model turístic, sinó si les institucions estan disposades a fer-ho abans que els límits ecològics i socials del país quedin definitivament superats.