Avançar collites, canvis en la recol·lecció i varietats més resistents: les eines que es planteja l'agricultura a Catalunya contra el canvi climàtic

La sequera, les onades de calor, les tempestes, la hipersalinització dels deltes, que fa perdre capacitat de producció; els canvis fenològics, que provoquen que les flors surtin abans i no trobin pol·linitzadors; o la inadaptació de les plantes i els animals al seu hàbitat actual. Tots aquests elements són fruit del canvi climàtic, que ja està afectant l'agricultura. L'últim exemple ha estat el recent episodi de pluges torrencials, que han deixat al límit alguns conreus de les comarques del Montsià i el Baix Ebre, sobretot els cítrics i les oliveres. 

En aquest context, en què la situació resulta especialment greu per l'encadenament de diferents fenòmens durant les darreres campanyes, ha sorgit el debat sobre com afrontar aquesta alteració del model. Les primeres anàlisis dels experts posen el focus en la importància de modificar les estructures productives i també atorgar eines al sector primari per afrontar la viabilitat dels cultius, com els fruiters, la vinya, l'avellaner o els conreus extensius, en un context climàtic cada cop més incert.

"Estem arribant a un punt en què l'actuació dels governs es limitarà a fer de gestors de les catàstrofes". És la valoració que en fa Francesc Reguant, economista especialitzat en agroalimentació i fundador de l'Observatori d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes (Obealimentària). Tot i que es produeixi de forma ràpida un canvi en les estructures de producció, Reguant creu que "la primera víctima del canvi climàtic és l'agricultura i el segon, el consumidor, ja que els preus s'apujaran per l'increment de la demanda".

Més enllà de la regulació del sector agroalimentari, Reguant insta a fer un canvi de mentalitat. "Més que adaptar-nos, hem d'apostar per la mitigació i avançar en el control i la reducció dels combustibles fòssils". Segons l'expert, aquesta reacció, encara que tingui lloc d'aquí a molt de temps, s'haurà d'acabar produint. Paral·lelament, defensa la utilització d'eines tecnològiques, que contribueixen a millores genètiques i "permeten dissenyar plantes més resistents a la calor i a la sequera".

El camí cap a l'agricultura regenerativa

Per millorar l'estat dels sòls, una de les solucions que defensa Reguant és l'aposta per l'agricultura regenerativa, que cerca la restauració de la revitalització del terreny i del cicle de l'aigua. Per a fer-ho possible, demana impulsar mesures de biocontrol, sistemes hidropònics o mètodes de regadiu més eficients. Totes les mesures van encaminades a produir quantitats més elevades amb menys necessitats hídriques.

Respecte a les millores en els conreus, Francesc Reguant reivindica l'ús de l'energia agrovoltaica, de forma que les plaques fotovoltaiques se situïn per sobre dels conreus. "Està demostrat en les plantacions de vinya que retarda la maduració i s'està analitzant si aquests efectes positius es poden traslladar a altres cultius". Els estudis als quals al·ludeix mostren que l'ombreig parcial dels panells redueix l'evaporació del sòl i la transpiració de les plantes, el que fa disminuir la demanda de reg fins al 50% i protegeix els conreus de la calamarsa, les gelades i la calor extrema.

Aprofitar elements que ja es troben a la natura, com els fongs o les algues, i aprofundir en l'àmbit dels nous aliments, com el consum d'insectes, és una altra via que posa sobre la taula l'economista especialitzat en agroalimentació. Actualment, les cinc fonts de proteïnes alternatives amb més viabilitat són: les proteïnes vegetals, la carn cultivada, la fermentació, els insectes i les microalgues. Una vegada assolits aquests desafiaments, Reguant creu que no s'ha de deixar de banda el reforç de les estructures físiques, com el disseny de noves xarxes antipedra o hivernacles.

Sostenibilitat de conreus tradicionals

En aquesta línia, amb el propòsit de garantir la sostenibilitat de cultius tradicionals com l'avellaner, la vinya i els cultius extensius, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha impulsat el projecte Adaptex, destinat a "desenvolupar estratègies d'adaptació per a cultius clau davant dels reptes derivats del canvi climàtic". En el cas de l'avellaner, es mesurarà "la influència de les temperatures extremes en la floració, la pol·linització i l'ompliment del fruit, com també l'impacte d'estrès hídric i salí en les diferents varietats". A la vinya, es desplegaran estratègies per a la millora de la resistència al canvi climàtic a través de l'optimització dels sistemes d'irrigació i la selecció de varietats més resilients.

El director general de l'IRTA, Josep Usall, va assegurar, durant la presentació del projecte ara fa uns mesos, que "Adaptex és una iniciativa clau per a la innovació i la resiliència i representa una oportunitat única per aplicar el coneixement científic a la realitat del sector agrari".

El canvi climàtic, en aquest cas les onades de calor, ja han ocasionat estrès hídric als fruiters, de forma que els arbres han reduït la quantitat i la qualitat dels fruits. Des del punt de vista dels pagesos, aquests han hagut de fer canvis en les seves rutines de treball. En una anàlisi més global, el sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) ha calculat que les hectàrees de conreu al Camp de Tarragona s'han reduït de les 35.000 a les 7.000 hectàrees en només tres dècades.

El mateix sindicat demanava fa poques setmanes que l'Administració facilités la replantada de noves varietats de cítrics més resistents a les altes temperatures. Mentrestant, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) demana actuar amb rapidesa en el peritatge dels danys a les Terres de l'Ebre, advertint que moltes explotacions ja arrossegaven una situació molt complicada a causa de la sequera, els alts costos de producció i el nou episodi meteorològic pot fer perillar la seva viabilitat econòmica.

Aquest nou enfocament de l'agricultura implica una transformació profunda dels sistemes de producció per garantir-ne l supervivència. Els canvis en les collites, en els conreus, l'ús intensiu de la tecnologia i el disseny de varietats més resistents al nou cicle climàtic, cada vegada amb fenòmens més extrems, són algunes de les accions plantejades. A curt termini, les organitzacions agràries exigeixen ajuts per fer més suportable una situació que amenaça de fer desaparèixer el model tradicional de l'agricultura a Catalunya.