Alerta per la davallada de producció de bolets: el canvi climàtic tensiona els boscos catalans

El canvi climàtic podria reduir fins a un 20% la producció de bolets als boscos catalans d'aquí al 2100. És una de les principals advertències dels resultats preliminars d’un estudi en curs del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), tenint en compte el model RCP8.5 d'aquesta emergència global. "Aquest 20% es tradueix en una pèrdua de potencial dels boscos, però no a tots els boscos passarà el mateix, es basa en zones del Pirineu, Prepirineu i zones altes, que no són encara resilients al canvi climàtic, no s'han trobat encara el merder que els ve a sobre", explica l'investigador Juan Martínez de Aragón, que defensa la gestió del bosc com a principal aliat contra el descens.

El treball del CTFC es basa en dades recollides en parcel·les experimentals de boscos de pi negre situades entre els 1.600 i els 1.900 metres d’altitud. En aquests espais s’hi apliquen tractaments de gestió forestal —amb aclarides d’entre el 25% i el 30% de la massa arbòria— per analitzar-ne l'impacte tant en la producció com en la diversitat de bolets. Aquestes parcel·les formen part d’una xarxa d’un centenar de punts distribuïts arreu de Catalunya, activa des del 1998, amb un gradient altitudinal que va dels 300 als 2.000 metres.

La infraestructura permet estudiar la productivitat micològica en diferents condicions climàtiques i fer estimacions del seu potencial econòmic. En el cas del Pirineu, els tècnics del CTFC fan seguiment continuat al bosc de Meranges des del 2015, un dels punts de referència. A diferència dels inventaris forestals convencionals, que es duen a terme cada cinc anys, el mostreig micològic es fa setmanalment durant la temporada. Tot i que comença a la primavera, el període més intensiu s’allarga d’agost a novembre, mentre que a l’hivern les temperatures són massa baixes i a la primavera la producció encara és limitada.

Acompanyat d'Àngel Ponce, els investigadors especialitzats en micologia i tubericultura analitzen tant fongs micorrízics -  com el cep, que viuen associats a les arrels dels arbres - com sapròfits -responsables de la descomposició de la matèria orgànica. Les parcel·les disposen de sensors de temperatura i humitat del sòl, i també de sistemes per mesurar la dispersió d’espores. Les mostres recollides s’analitzen al laboratori per determinar-ne el pes en fresc i en sec, la qualitat i les interaccions amb la resta de l’ecosistema forestal.

Martínez de Aragón explica a Públic que les zones més baixes i mediterrànies estan més adaptades al canvi climàtic, són més resilients, perquè ja fa anys que estan "atentes". "Són zones on no hi hagi una disminució de la fructificació, el que sí que hi ha és un canvi de la dinàmica de fructificació dels bolets", explica. En aquest sentit, recorda que les produccions de bolets a Catalunya són en forma de serra, amb anys de molta proliferació i altres de poca. "No hi ha una dinàmica normal al llarg dels anys, depèn de l'aigua que va plovent en els mesos més propicis", detalla.

L'expert diu que, per bé que es tracta d'episodis "més o menys puntuals", el que passa actualment és que "de vegades s'allarguen". "Si abans hi havia dos mals i un de bo ara hi ha tres de mals i un de bo pel que fa a producció", exemplifica. I és que tot depèn essencialment de l'aigua disponible: Si les precipitacions porten menys quantitat d'aigua, baixa la producció. Alhora, apunta que en els models sobre el canvi climàtic "el tema de la precipitació tampoc és tan clar". Si bé els bolets necessiten aigua, tampoc és positiu plogui molt de cop i després no ho faci durant un llarg període -com ha passat darrerament. "Els models no ens diuen si plourà més un mes o un altre".

El que també queda clar és que la proliferació de bolets s'endarrereix cada vegada més, amb excepcions com la de l'any passat, que va entrar en uns barems més habituals. Alhora, el fred arriba més tard, amb la qual cosa les produccions es poden anar allargant al que és la temporada: "Una cosa podria compensar l'altra", admet. Amb tot, l'expert destaca que els bolets estan "molt condicionats a baixades de temperatures concretes". En aquest sentit, si a mitjans de novembre -per exemple- ja hi ha gelades importants, encara que després les temperatures es recuperin, la fructificació ja es veu minvada.

Així, sempre segons les projeccions amb què treballa el CTFC, la davallada prevista respon al fet que els anys desfavorables per a la producció de bolets —marcats per la calor i la manca de pluges en moments clau— són cada cop més freqüents. Actualment, la fructificació mitjana de bolets a Catalunya se situa al voltant dels 60 quilos per hectàrea, tot i que hi ha una gran variabilitat segons la zona i l’any, amb registres que poden superar els 500 quilos per hectàrea en zones com Meranges.

No ens quedarem sense bolets

Tot i l'alerta per les dades, l'investigador fuig d'alarmismes: "No ens quedarem mai sense bolets a Catalunya, hi ha produccions molt importants", confia, per bé que hi pugui haver "un descens total de la producció".  Martínez de Aragón destaca que un 50% de les espècies que fructifiquen en els boscos són comestibles, i d'aquest un 25% tenen interès comercial: "Encara que hi hagi un descens del 20% en el total, tampoc és tan important sobre el que recollim". L'expert diu que "és bestial el que aguanten els fongs", per bé que depenen de molts factors com l'arbrat i hi pot haver canvis, com que no fructifiquin a zones on ara ho fan i a l'inrevés.

"No ens quedarem mai sense bolets a Catalunya, hi ha produccions molt importants"

Pel que fa a la diversitat, el micòleg admet que hi pot haver disminució del 10% de les espècies, segons les seves estimacions. "És important, però a Catalunya hi pot haver unes 10.000 espècies de fongs més o menys. El problema és que desconeixem quina és l'ecologia de cadascun d'aquests, no sabem què està aportant a l'ecosistema, segur que és important"; argumenta l'expert. Amb tot, admet que algunes espècies es veuran més desafavorides i altres no tant, també en funció de si s'associen a les arrels dels arbres o s'aprofiten de la matèria orgànica.

L’investigador Aragón explica que a les parcel·les s'alternen zones gestionades i no gestionades per comparar-ne els resultats. "Hem observat que, quan es gestiona el bosc, augmenten tant la producció com la diversitat de bolets", assenyala. En aquest sentit, apunta que una gestió adequada pot ajudar a esmorteir els efectes del canvi climàtic sobre la productivitat micològica. "Faríem el bosc més resilient, no només per als bolets, sinó també per al tema dels incendis si reduïm el combustible al bosc".

L'investigador detalla que han fet diversos assajos sobre com pot afectar la gestió del bosc, amb parcel·les on han reduït els arbres un 25%, un 50% o un 75%. Al llarg dels anys, han pogut veure com una gestió "més o menys moderada" al voltant del 25-30% permet que la producció de bolets augmenti entre un 6 i un 10%. "Si podem gestionar els boscos, estarem reduint els efectes negatius del canvi climàtic a moltes zones. En poder augmentar la fructificació el 10% amb una reducció del 20%, tindrem un descens del 10%", argumenta.

"Si podem gestionar els boscos, estarem reduint els efectes negatius del canvi climàtic a moltes zones"

Amb tot, admet que si no es fa una gestió més efectiva i generalitzada és per motius econòmics. A més, apunta que el 80-85% de superfície forestal de Catalunya és de titularitat privada i "costa invertir diners". Recorda que abans els propietaris obtenien "ingressos importants" de la fusta, però actualment la gestió del bosc els pot costar diners. "Ara també poden obtenir fusta, però el que passa és que el preu d'aquesta al bosc no ha augmentat el seu valor i, a més, els costos d'extracció, maquinària, combustible i mà d'obra s'han incrementat, de manera que el benefici que en poden obtenir és molt reduït", puntualitza.

Pel que fa a l'administració, creu que actualment té en compte "criteris importants perquè no hi hagi grans incendis forestals", definint zones on s'ha de reduir la càrrega forestal i oferint ajudes als propietaris.

L'impacte al bosc i més enllà

Per bé que és complicat discernir exactament l'impacte de la davallada de bolets al bosc, Martínez de Aragón remarca que, "quan hi ha bolets, hi ha salut". "Veiem una part molt petita del que hi ha als boscos, moltes espècies no fructifiquen o ho fan cada 10 anys, és molt difícil dir-ho". Això no obstant, destaca la "diversitat bestial" si ens fixem a nivell molecular i d'ADN als boscos. "Si hi ha fongs la salut del bosc està bé. Trobem boscos massa densos i un sotabosc tancat, però actualment la salut és bona", insisteix.

El CTFC sosté que una gestió forestal orientada també a la producció micològica pot tenir un retorn econòmic i social, a més de beneficis ambientals, especialment en zones de muntanya. Per la seva part, Ponce subratlla a l'ACN que l’interès de l'estudi va més enllà del valor gastronòmic. "Els fongs tenen un paper clau en el funcionament dels ecosistemes forestals, tant en el cicle del carboni —inclosa la fixació a través dels micelis— com en la descomposició de la matèria orgànica", explica. En aquest sentit, destaca que aquesta funció és essencial per reduir la càrrega de biomassa als boscos.

Ponce també posa el focus en el potencial del turisme micològic com a eina de dinamització territorial. Segons apunta, l'activitat boletaire pot contribuir a allargar la temporada turística al Pirineu més enllà de l'hivern i diversificar els ingressos en zones amb una forta dependència de la neu. "El turisme micològic pot generar activitat econòmica vinculada a la restauració, l’allotjament i els serveis de guia, i ajudar a fixar població en territoris amb problemes de despoblament", assenyala.

Amb tot, Martínez de Aragón creu que, en l'àmbit turístic, l'impacte "tampoc pot ser molt greu": "El més greu actualment és la quantitat de gent que va a buscar bolets. Si no hi anés tanta gent, hi hauria molta producció. El problema és que tenim 1,2 milions de boletaires en Catalunya, és molta gent". Això no obstant, que hi hagi disminució "tampoc els afecta molt o no hauria d'influir", perquè, per a ells, anar a buscar bolets és més aviat una experiència. "El que influiria sobretot seria a escala de comercialització", admet.

Punt de no retorn?

"Veig el futur similar a l'actual, espero que m'equivoqui i es presti més atenció als boscos i estiguin més adaptats en tema d'incendis. Si el bosc es crema, durant anys no hi ha bolets, o només espècies concretes. Espero que el nostre futur trobi un panorama com l'actual o millor, fins i tot que hàgim après a gestionar els boscos", argumenta l'investigador Martínez de Aragón. En aquest sentit, de cara als anys que venen, espera que hi hagi una regulació per la recollida de bolets perquè sigui "sostenible" i permeti "anar campejant i que siguem més resilients".

En aquest sentit, diu que fa més de 10 anys que lluiten per aquesta mesura que s'aplica a la resta de comunitats de l'Estat espanyol: "O bé et cobren per anar a buscar bolets, o no et deixen entrar en llocs, o et posen límits de bolets que pot recollir cadascú". Actualment, si algú entra en un bosc que ha gestionat el propietari, aquest no pot fer més que denunciar per la via civil: "Si tinguéssim una regulació en Catalunya, aniria per la via administrativa, trucar a Mossos o Agents Rurals, i ells fer la sanció o posar la denúncia", contraposa. Reivindica que a l'enquesta òmnibus del 2014 més del 70% dels enquestats reconeixen que era necessari.

Amb tot, l'investigador admet que podem haver arribat a un punt de no retorn, on inevitablement la proliferació de bolets a Catalunya baixarà els pròxims anys. "El que passa que hi haurà anys que vegem produccions bestials per pluges i estarem feliços, o d'altres en què gairebé no tinguem bolets. Aquests models de serra tindrem més baixes que no més d'altres", preveu. Amb tot, el micòleg es mostra optimista i, encara que hi hagi una reducció de proliferació de bolets, "no ens veurem tan afectats per no poder anar a buscar bolets amb la família". Si bé el canvi climàtic farà cada vegada més irregular la producció de bolets, apostar per la gestió forestal farà boscos més resilients davant d'un clima cada vegada més extrem.