Marta Rovira crida a recuperar els "consensos" de l'independentisme i evitar caure en la "toxicitat" de la "divisió"

Després de la compareixença de Carles Puigdemont, els encarregats d’intervenir a la comissió d’investigació del Parlament sobre el 155 han estat l’exconseller de Cultura Lluís Puig, l’exdiputada de la CUP Mireia Boya i la secretària general d’ERC, Marta Rovira. La número dos d’Esquerra, exiliada a Suïssa des de fa un any i mig, ha fet una crida a evitar la divisió de l’independentisme i s’ha mostrat molt crítica amb la intervenció de les institucions catalanes. Rovira, que com Puigdemont ha intervingut per videconferència, ha demanat als partits independentistes aparcar la "toxicitat", no alimentar la "divisió interna" i identificar "l’adversari amb encert".

La dirigent d’ERC també ha demanat fer "autocrítica" a partir de les "lliçons apreses" els dos darrers anys i tenir clar que "només avancem quan generem grans consensos". En aquest sentit, ha afegit que buscar els consensos no implica "uniformar" ni "competir". Les seves paraules fan referència evident a la recent crisi entre JxCat i ERC, que ha acabat amb l’anunci de convocatòria d’eleccions un cop el Parlament hagi aprovat els pressupostos del Govern.

A més a més, Rovira també ha defensat el diàleg amb l’Estat, amb l’argument que "hem d'aprofitar totes les oportunitats" i que no cal tenir cap "acomplexament" per apostar per una via que és "la nostra bandera". Sobre el 155, ha manifestat que la seva aplicació va ser del "tot inconstitucional" i va demostrar que el pacte del 1978 "és mort". "El 155 és una carta blanca per usurpar les competències de qualsevol comunitat autònoma", ha reblat. 

Boya critica el Govern posterior al 155: no va haver-hi "ni restitució ni constitució"

L'exdiputada de la CUP Mireia Boya ha carregat contra el Govern de la Generalitat format un cop aixecat l'article 155, en considerar que no va haver-hi "ni restitució ni constitució", com s'havia plantejat la legislatura. També ha lamentat la falta "d'unitat estratègica" entre els partits independentistes, després de la convocatòria d'eleccions: "Això ens porta a un diàleg en condicions d'inferioritat davant l'Estat".

Sobre la nova etapa de diàleg, l'exdiputada ha assegurat que els fets de 2017, així com la "persecució del món independentista" anterior, demostra que la voluntat de negociació per part de l'Estat no existeix i demana que es trenquin "els relats màgics" al voltant d'aquesta idea

L'exdiputada també ha criticat una falta d'estratègia per aprofitar "l'oportunitat d'or" del 3 d'octubre de 2017, quan es va mobilitzar un milió de persones al carrer i que, segons Boya, podria haver permès que fos "la gent i no els despatxos" qui decidís quines eren les passes a seguir. "Hi va haver un comportament paternalista", ha afirmat. A tall d'exemple d'aquesta dinàmica, Boya s'ha referit a un esdeveniment més recent, l'acampada d'estudiants de la plaça Universitat formada durant les protestes contra la sentència del Procés, que es va desconvocar "des de dalt" segons l'exdiputada.

Puig denuncia la "guerra sacrosanta" amb les obres de Sixena

Moments abans, compareixia l'exconseller Lluís Puig des de Brussel·les, qui ha denunciat que l'aplicació de l'article 155 va permetre "l'espoli de facto" de les obres d'arts de Sixena, que ara "són menys visitades" i s'ha "deteriorat" el nivell de conservació. Puig ha lamentat que es fes una "guerra sacrosanta" amb les obres i ha criticat que el 155 va tenir altres impactes en l'àmbit cultural, com ara l'aturada de les obres de la Seu de Lleida.

Tot i això, assegura que durant aquells mesos va tenir un contacte "fluid" amb els funcionaris de la Conselleria, i ha agraït els treballs del Consorci per a la Normalització Lingüística i ha lamentat la "persecució immerescuda" que pateix la llengua catalana.