Mantenir el delicte de sedició però fer-lo inaplicable per a accions com les de l'1-O, la clau per acordar-ne la reforma

Els canvis al Codi Penal, amb el delicte de sedició al capdavant, s'han convertit en la clau de volta de la complexa negociació entre el Govern de la Generalitat i el Govern espanyol per aconseguir la desjudialització del conflicte entre Catalunya i l'Estat. Una negociació encara més complicada després que el PP hagi posat com a excusa aquest assumpte per desdir-se in extremis de l'acord per a la renovació del Consell General del Poder Judicial, generant una profunda crisi d'Estat.

Un nou redactat que suposi una "derogació de facto" del delicte de sedició en els termes que es va aplicar als dirigents independentistes

Però malgrat tot l'enrenou i l'alta tensió política, hi ha l'expectativa que la negociació de la taula de diàleg continuï amb dues posicions d'inici sobre la sedició: derogació per part del Govern d'Esquerra, rebaixa de penes per part del Govern del PSOE i UP. El punt de trobada, segons fonts de la negociació, podria estar en una rebaixa de penes però acompanyada d'un nou redactat que suposi una "derogació de facto" del delicte de sedició en els termes que es va aplicar als dirigents independentistes catalans jutjats pel Tribunal Suprem pel referèndum de l'1-O.

Això seria així en el cas que a partir d'ara la sedició impliqués una violència explícita i de gran abast -inclosa la utilització d'armes-, fet que no es va produir el 2017. En el judici, el Tribunal Suprem es va aprofitar de determinades ambigüitats de l'actual legislació per aplicar la sedició a la sentència, cosa que ara es voldria evitar.

Que s'arribi o no a aquest punt d'acord no és menor, ja que cal no oblidar que les hermètiques converses de la taula de diàleg van molt més enllà de la desjudialització, perquè -encara que com a peces separades- influeixen, i molt, en el futur dels pressupostos generals, els pressupostos de la Generalitat i fins i tot els comptes de l'Ajuntament de Barcelona. I qui sap si en la viabilitat d'una futura investidura de Pedro Sánchez per revalidar el càrrec presidencial amb els vots d'ERC.

Les incògnites de la negociació

L'acord és possible, però no es podrà donar per fet fins que se signi per les dues parts perquè depèn de fins a l'última coma del redactat.

En aquest escenari sorgeixen les dues preguntes centrals: Continuarà la negociació entre el Govern de Pere Aragonès i el Govern de Pedro Sánchez en el tema de la sedició després de l'enfrontament entre el PP i el PSOE pel CGPJ? I, hi ha possibilitats d'acord en aquesta matèria delicada? La resposta que donen els principals implicats en la negociació és ambigua, però la conclusió seria que hi ha voluntat política per continuar, però és gran el perill de col·lapse per les fortes pressions que rep Pedro Sánchez des de l'oposició i dins del mateix PSOE. I l'acord és possible, però no es podrà donar per fet fins que se signi per les dues parts perquè depèn de fins a l'última coma del redactat.

Plaja: "S'està treballant en la desjudicialització i això no fa referència a un sol delicte sinó a diversos aspectes"

El que ha transcendit de la negociació per a la desjudialització del conflicte a la taula de diàleg s'ha centrat en el delicte de sedició i sobretot en les penes a aplicar. Però la negociació va més enllà, i inclou altres paràmetres a la reforma del Codi Penal que exigeix ERC. "S'està treballant en la desjudicialització i això no fa referència a un sol delicte sinó a diversos aspectes", va resumir aquesta setmana la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. El delicte de malversació també podria ser retocat, ja que, amb la reforma del PP, no es limita a l'apropiació de diners públics per al lucre personal, sinó en despeses indegudes, com s'interpreta que van ser els suposats costos del referèndum de l'1-O.

Derogació i subhasta de penes

En el cas concret de la sedició, fonts de la direcció d'Esquerra asseguren que "anem a totes amb la derogació", mentre el Govern espanyol estaria més en la línia de rebaixar les penes, aproximadament a la meitat, que actualment arriben fins als quinze anys de presó. Respecte a aquestes posicions trobades, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, màxima negociadora del Govern assegurava recentment en una entrevista a Públic: "El Govern espanyol ja sap què ha de fer amb la sedició, no té sentit semblant delicte" i afegia " no puc ni vull entrar en una subhasta de quins tipus ni dels anys de presó".

I és que si es manté un delicte de sedició com a tal al Codi Penal tindrà molt de pes l'arquitectura jurídica en la nova redacció que es pugui acordar. L'objectiu seria que aquest nou delicte de sedició sigui inaplicable en un escenari com el que va passar el 2017 amb el referèndum de l'1 d'octubre perquè l'exigència de violència sigui explícita.

"En el judici del Suprem vam veure com es recargolava el concepte de violència"

Segons fonts del Govern, el treball tècnico-jurídic se centraria a evitar les ambigüitats, ja que a les files independentistes hi ha una gran desconfiança envers les interpretacions de la legislació que fa la justícia espanyola. "En el judici del Suprem vam veure com es recargolava el concepte de violència i s'aplicava a actuacions que clarament no tenien res de violentes", assegura un dirigent dels republicans que advoca per la derogació com a garantia per evitar les interpretacions judicials. Però, per la seva banda, el Govern espanyol manté el rebuig a la derogació pel cost polític que podria suposar-li al PSOE. I també esgrimeix la necessitat de no deixar desprotegit l'Estat davant algun tipus de revolta, pensant en aquest cas en intents de cop d'estat, però també si un aixecament independentista fos armat, cosa que no es dóna a Catalunya. En aquest sentit, el delicte de sedició podria explicitar la utilització d'armes per ser aplicat i evitar l'ambigüitat actual.

L'actual delicte de sedició

A Espanya, el delicte de sedició està recollit als articles del 544 al 549 del Codi Penal i es considera un delicte contra l'ordre públic. La sedició s'atribueix a aquelles persones que "s'alcen públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic".

D'acord amb la sentència del Suprem, això és el que van fer els polítics i líders civils independentistes catalans que van organitzar el referèndum de l'1 d'octubre del 2017, i per aquest motiu van ser condemnats nou d'ells a prop de cent anys de presó en total, amb la màxima pena de 13 anys pel president d'ERC, Oriol Junqueras. Però moltes veus del món judicial alerten que aquest delicte podria ser aplicable segons la interpretació que se'n fa a protestes diverses com els desnonaments, on s'impedeix l'execució de l'ordre d'un jutge per part d'una comitiva judicial i habitualment amb presència policial.

El Codi Penal preveu entre 10 i 15 anys de presó i la inhabilitació absoluta per a persones que formen part de l'autoritat d'un país

El Codi Penal preveu entre 10 i 15 anys de presó i la inhabilitació absoluta per a persones que formen part de l'autoritat d'un país, com poden ser els polítics independentistes catalans. Tot i això, aquest delicte també es pot aplicar a qualsevol ciutadà que participi en la provocació i conspiració contra l'ordre públic. En aquest cas, les penes que es contemplen són entre quatre i vuit anys de presó.

Desfasament amb els principals països europeus

Als països europeus hi ha certes diferències, ja que de manera generalitzada no hi ha un delicte equivalent. Sí que hi ha delictes relacionats amb la resistència a l'autoritat, però en tots es requereix la presència de violència explícita. A Itàlia, aquest tipus de delictes es castiguen amb penes d'entre sis mesos i cinc anys de presó. A Alemanya, els delictes d´alteració contra l'ordre públic amb ús de violència són castigats amb tres anys de presó o multa. A Suïssa, els delictes contra l'Estat o la Constitució són de menys d'un any. Cal recordar, però, que la justícia alemanya ja va equiparar -durant la detenció i la vista per a l'extradició de l'expresident Carles Puigdemont- els fets de l'1-O a les protestes ecologistes contra la construcció d'un aeroport alemany. El mateix president del Govern, Pedro Sánchez, admet que cal la reforma del delicte de sedició per a la seva homologació a l'entorn jurídic europeu, ja que actualment està clarament desfasat a l'Estat espanyol.

El Govern català manté que les indicacions dels organismes internacionals com el Consell d'Europa són clares quan ha expressat que la defensa de la independència està salvaguardada "per la llibertat d'expressió" i ha indicat "la necessitat que l'Estat espanyol reformi els delictes de rebel·lió i sedició perquè no puguin utilitzar-se per anar en contra de les convocatòries de referèndums, per més que aquests no es facin d'acord amb les autoritats espanyoles", segons el ponent letó Boriss Cilevics. Segons Vilagrà: "el Govern espanyol sap molt bé què ha de fer, que és ubicar-se als estàndards europeus i segur que serà així".

La continuïtat de les negociacions

"El compromís i el calendari és clar, aquest tema ha d'estar resolt abans que finalitzi l'any actual"

Respecte a la possible aturada de les negociacions de la taula de diàleg pel conflicte entre el PP i el PSOE, al Govern es mostren contundents: "El compromís i el calendari és clar, aquest tema ha d'estar resolt abans que finalitzi l'any actual". Per part seva, a Esquerra es mostren molt molestos per les filtracions i declaracions públiques de dirigents del PSOE sobre aquest tema, que consideren que ha de ser tractat amb "màxima prudència i discreció" fins a arribar a l'acord, segons un membre de l'Executiva Nacional del partit . A Esquerra confien que Pedro Sánchez no cedirà al "xantatge" del PP i no es farà enrere per poder tancar definitivament un acord que "estàvem treballant a bon ritme, encara que no es pot donar per fet mai fins al final perquè depèn de fins a l'última coma" .

Respecte al desafiament del PP bloquejant novament la renovació del Consell General del Poder Judicial, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha acusat el PP d'utilitzar Catalunya "com a excusa per no avançar en drets". "Que ells ens facin servir com a excusa és el seu problema. Nosaltres estem compromesos amb un procés de negociació que avanci cap a la desjudicialització i cap al dret de Catalunya a decidir lliurement el seu futur", ha remarcat.