La manca de pressupostos enfonsa la licitació d'obra pública

Sense pressupostos al Govern de l’Estat ni a la Generalitat de Catalunya, l’àmbit de la licitació i inversió en obra pública tremola. Aquest és el diagnòstic de la Cambra de Contractistes de Catalunya en el seu darrer informe. Després d’un any 2018 considerat de transició i estancament per la proximitat d’un període electoral, el què estem vivint, la Cambra creu que enguany serà de “parada o fre” en la licitació d’obra pública a Catalunya.

Més d’un 60% dels 1.617 milions d’euros que representa la licitació d’obra i inversió pública a Catalunya el van assumir els ajuntaments i els ens locals. Els 450 milions d’euros restants se’ls reparteixen la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol. Si aquestes dades de la Cambra de Contractistes es comparen amb l’any 2017, el creixement de projectes es concreta en els impulsats per l’administració estatal i la local. L’import licitat per l’autonòmica va caure més d’un 13%.

El president de l’entitat, Joaquim Llansó, atribueix aquesta tendència a les pròximes eleccions municipals. Tot i això, lamenta “el nivell preocupant de posada a licitació d’obra pública a Catalunya, que es troba per sota de les necessitats de l’economia”. De moment, amb les cites electorals sempre en l’horitzó, durant el primer trimestre, l’import s’ha incrementat, però les perspectives són negatives i a la baixa.

Inversió del 2% del PIB

Una aturada inversora que dura des de l’any 2010. Aquest és un altre de les constatacions que fa Llansó, president dels contractistes. Al nou govern de Madrid i al de Catalunya els hi reclama un pressupost per a l’obra pública de 5.000 milions anuals. “Així arribaríem al 2,2% del PIB”. Malgrat aquestes retallades, la Cambra augura que l’augment de l’activitat al sector superarà aquest any el 4%. De la mateixa forma, les empreses constructores catalanes han acumulat una pujada en el nombre d’ocupats, arribant als 212.600 treballadors l’any 2018.

Els contractistes exigeixen que s’abandonin les adjudicacions per sota de cost. En aquest sentit, alerten que les obres encarregades per qualsevol administració s’haurien d’acabar liquidant, una vegada executades, al mateix preu que el seu valor real. “Sovint passa que l’import inicial i el final difereixen, sempre a la baixa”. Per això, la Cambra s’ha proposat lluitar contra aquesta pràctica i ha creat una iniciativa anomenada ‘Objectiu 100’.

Cada vegada que es prorroga una licitació pública, el preu es rebaixa un 16%. Davant d’aquesta realitat, la Confederació del Tercer Sector Social a Catalunya assegura que “les ofertes de les administracions estan per sota cost i resulta impossible i insostenible incloure-li clàusules socials”. Fa un any, es va aprovar la llei per permetre les clàusules socials en la contractació pública. A hores d’ara, el balanç que fa la Confederació és que “les solucions que planteja la normativa són pobres, superficials i poc efectives”.

Licitacions per parts i mesures socials

Trossejar les licitacions, perquè les grans empreses no monopolitzin els contractes, o que aquests contemplin mesures de gènere, socials o mediambientals. Aquesta és la proposta de la Confederació del Tercer Sector Social a Catalunya. Fins i tot, l’entitat vol que “determinats col·lectius cobrin per sobre del conveni del sector si estan a l’atur o en una situació d’emergència”. Aquesta petició la critiquen des de la Cambra de Contractistes. L’organització assenyala que “estan mal plantejades” en els plecs dels concursos d’obres públiques. Segons afegeix, “les clàusules són ineficaces i alteren els equilibris”. Per aquest motiu, sol·licita que no es creï desigualtat amb treballadors que perceben un sou que està per sobre del que estableix el conveni general.

La problemàtica de la impossibilitat d’incloure clàusules socials n'amaga una altra més profunda: la precarització del model laboral. En les ofertes públiques, l’empresa que presenta la proposta més econòmica és qui acaba enduent-se el contracte o la licitació. El preu acaba marcant tot el procés. En molts casos, es prioritza el cost per sobre dels serveis. En aquest escenari es produeix la paradoxa que una companyia ofereix un servei amb sous més alts que el salari mínim i acaba adjudicant-lo amb uns que estan per sota dels 900 euros mensuals.

Aquest retard inversor també es pateix en l’àmbit de les infraestructures. En aquest aspecte, la Cambra de Comerç de Barcelona ha denunciat reiteradament els incompliments de terminis en les obres previstes a l’àrea metropolitana. La manca inversora en infraestructures, transport i mobilitat afecta el trànsit de mercaderies i frena el desenvolupament del comerç. La Cambra alerta que des de l’any 2006, només s’han fet cinc de les 28 obres que es consideraven prioritàries.

En els seus darrers informes sobre el grau d’execució de les obres, la Cambra de Comerç reflexa que la “forta desinversió de les administracions” en trens i carreteres es va iniciar al començament de la crisi i des de llavors no s’ha compensat l’augment dels viatges que es fan en transport públic o privat.

Tant la Cambra de Contractistes com la Confederació del Tercer Sector plantegen que les planificacions del sector de la construcció siguin una qüestió que transcendeixi les conteses electorals. La idea és fer-les a 10 o 15 anys vista i deixar de banda les disputes partidista. El debat de com haurien de ser les licitacions i els contractes públics i la planificació urbanística també hauria de formar part dels discursos i propostes de futur dels candidats locals a les eleccions municipals del dia 26.