Major, Església i Catalunya són els noms de carrer més comuns del nomenclàtor català

Major, Església i Catalunya són els noms de carrer més comuns a Catalunya. Segons dades de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), el país compta amb 106.942 vies, la gran majoria de les quals són carrers, però també places i passatges fins a avingudes, corriols, glorietes i passadissos. En l'àmbit de les personalitats, Pau Casals encapçala el rànquing masculí amb 407 mencions, mentre que Mercè Rodoreda lidera el femení amb 138. Entre els 500 topònims urbans més freqüents, el 83% dels noms propis són masculins.

El cap de la Unitat de Toponímia de l'ICGC, Miquel Parella, reivindica la importància del nomenclàtor de carrers. "És un acte notarial del país que ens defineix com a nació", assegura. Parella defensa que, amb el temps, la toponímia ha guanyat valor, sobretot per l'ús estès de tecnologies com Google Maps. Segons l'expert, en l'imaginari col·lectiu sovint es creu que els noms de lloc més comuns són dedicats a persones, quan en realitat la majoria són descripcions del mateix entorn. 

L'origen descriptiu dels noms dels carrers es fa evident en les dades. Segons el nomenclàtor de l'ICGC, actualitzat l'abril del 2025 i analitzat per l'ACN, Major és el nom de via més repetit a Catalunya, amb un total de 1.364 registres. El segueixen Església, amb 1.059 vies, i Catalunya, que apareix en 609 plaques. Completen la llista altres noms descriptius, com Font, que dona nom a 536 vies, i Nou, present en 475.  Si es té en compte l'adreça completa, el nom més freqüent és 'Carrer Major', seguit de 'Plaça de l'Església', 'Plaça Major' i 'Carrer Nou'.    

D'altra banda, gairebé la meitat de les vies catalanes són úniques, amb un total de 51.925 noms diferents. Alguns exemples de carrers amb un sol registre al nomenclàtor són el carrer de l'Àvia Catalana, a Palafrugell; el carrer del Badabadoc, a Sant Quirze del Vallès; el carrer del Balcó de les Clotes, a Vilafranca del Penedès; el passadís de l'American Lake, a Gavà; o el carrer de la Galeria de Llevant, a l'Ametlla de Merola.

Casals, Verdaguer, Companys, Rodoreda, Roig i Capmany

La sisena via més freqüent a Catalunya està dedicada al compositor Pau Casals, amb 407 plaques amb el seu nom. Pel que fa a les personalitats més reconegudes, després hi ha l'escriptor Jacint Verdaguer amb 395 carrers, mentre el president de la Generalitat Lluís Companys, amb 286 mencions, ocupa la tercera posició. També hi figuren altres personatges com Pompeu Fabra, Joan Maragall, Antoni Gaudí i Àngel Guimerà. Entre els vint il·lustres més habituals n'hi ha dos d'àmbit internacional: el doctor Fleming i Cristòfor Colom.

Pel que fa a les personalitats femenines més recurrents als carrers catalans, destaquen tres escriptores al capdavant de la llista: Mercè Rodoreda amb 138 vies; Montserrat Roig amb 108; i Maria Aurèlia Capmany amb 78. Les segueixen altres referents com l'actriu Margarida Xirgu (46 vies), la mestra Rosa Sensat (45) i la sindicalista anarquista Frederica Montseny (43). També destaca la presència de dues figures internacionals: Marie Curie amb 35 vies i Maria Montessori amb deu.

La presència masculina al nomenclàtor urbà de Catalunya és clarament superior a la femenina. De fet, bona part dels noms femenins tenen un origen religiós, cosa que no passa amb els homes. D'entre els 500 noms de carrers més comuns al país, 132 són dedicats a personalitats. D'aquests, només nou corresponen a dones i catorze a santes, mentre que 72 homenatgen homes i 37 a sants. En conjunt, el 82,6% dels carrers dedicats a personalitats estan vinculats a homes —siguin sants o no—, mentre que només el 17,4% fan referència a dones.

Els darrers anys, els ajuntaments "n'han pres consciència" i han impulsat iniciatives per substituir noms que havien perdut sentit per noms de dones o per batejar nous carrers amb noms femenins. "La tendència s'ha corregit, però el percentatge encara és molt desigual", afegeix Parella. De fet, l'expert defensa que els noms dels carrers són "un reflex de la societat que els escull". 

Montserrat, tramuntana i Llobregat

Entre les muntanyes, massissos i serres, Montserrat lidera amb claredat, donant nom a 470 vies. Tot i això, només una mica més de la meitat d'aquestes (244) fan referència estrictament al massís, mentre que les 226 restants al·ludeixen a la Verge de Montserrat o a altres expressions religioses. El Montseny és el segon massís amb més presència al nomenclàtor amb 244 vies, mentre el Canigó és la tercera referència muntanyosa més present, amb 237 vies.

Els vents també tenen un paper rellevant, amb almenys un miler de vies que els esmenten. La tramuntana dona nom a 233 carrers, i és curiosament el tercer nom més freqüent tant a l'Alt com al Baix Empordà. Pel que fa als rius, el Llobregat apareix en 101 vies, mentre que el Segre ho fa en 92. El riu Ter és present en 80 vies, l'Ebre dona nom a 70 vies, i Fluvià i el Francolí tenen cadascun una cinquantena de referències.

Les referències geogràfiques també són una font important. Catalunya és la més destacada, amb unes 600 vies que duen el seu nom. En comparació amb Espanya, la presència és molt menor, amb només una setantena de vies. Pel que fa a ciutats, Barcelona lidera el rànquing amb 337 vies, seguida de prop per Lleida (307), Girona (283), Tarragona (265) i València (103). Quant a comarques, l'Empordà és la regió amb més referències al nomenclàtor, amb 142, seguida de la Cerdanya, el Maresme i el Priorat, al voltant del centenar de vies.

El roser, el pi i el rossinyol, els elements naturals

El pi és l'arbre més homenatjat, amb 327 vies entre les formes en singular i plural. Altres arbres destacats són l'alzina, el roure, l'olivera i l'ametller, tots amb més d'un centenar de carrers al seu nom. Pel que fa a les plantes i flors, el roser és la més representada, amb 151 carrers amb aquest nom i 111 més dedicats a la rosa. També destaquen noms com la vinya, el romaní, la ginesta i el bruc, tots amb més d'un centenar de vies.

Altres elements naturals molt presents en els noms de carrers són el sol, amb 212 carrers, i el mar, amb 126 vies. La presència d'animals al nomenclàtor és més reduïda, però, així i tot, rellevant. El rossinyol és l'ocell més homenatjat, amb una seixantena de carrers, seguit de l'oreneta (53), la menció genèrica als ocells (34), la perdiu i la cadernera, ambdós amb una trentena de referències. Entre els mamífers destaquen l'esquirol, amb 27 carrers, i la llebre, amb disset.

L'U d'Octubre, l'última gran incorporació 

Segons Parella, l'U d'Octubre de 2017 ha estat "l'últim gran nom incorporat al nomenclàtor," ja que des de l'efemèride fins a 160 municipis han batejat noves vies o n'han canviat els noms per fer-hi referència, amb variants com U d'Octubre, 1 d'Octubre de 2017 o Primer d'Octubre, entre d'altres. "Els carrers reflecteixen la situació política i social de cada moment," afirma. Altres efemèrides són l'Onze de Setembre, amb unes 300 vies, el Primer de Maig amb una cinquantena de referències i el 2 de maig amb prop d'una trentena de registres.