Lleis de protecció de dones, infància i LGTBI que es quedaran en paper mullat davant la convocatòria d'eleccions

El rebuig del Congrés a aprovar la Llei de pressupostos generals de l'Estat presentada pel Govern aquest passat dimarts, ha deixat la legislatura en un carreró sense sortida i aquest divendres el president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat eleccions pel 28 d'abril. El final de la legislatura suposa acabar amb un nodrit grup de mesures i projectes relatius a la protecció de les dones, els nens i els col·lectius LGTBI. Molts d'ells podrien quedar en foc d'encenalls, ja que els tràmits parlamentaris d'una legislatura no es poden guardar per a la següent.

En aquest punt hi ha iniciatives parlamentàries tan importants com el projecte de Llei de mesures urgents per al desenvolupament del pacte d'Estat contra la violència de gènere, la Proposició de Llei contra la discriminació per orientació sexual, identitat o expressió de gènere i característiques sexuals, i de

igualtat social de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, transgènere i intersexuals (més coneguda com a llei d'igualtat LGTBI), la proposició de llei de millora de la situació d'orfandat de les filles i fills de víctimes de violència de gènere, l'avantprojecte de llei de reforma del Codi Penal pel que fa als delictes de la llibertat sexual o l'avantprojecte de Llei de protecció integral davant de la Violència contra la Infància. Dues iniciatives per assolir la igualtat entre homes i dones, com la Llei d'Igualtat Laboral o la de permisos iguals i intransferibles, també es quedaran en meres intencions.

Pensions per a orfes de violència de gènere

Aquesta llei és, de tot el grup, la que està més avançada en el seu tràmit parlamentari. Després de ser aprovada pel Congrés per unanimitat al novembre de 2018, va passar al Senat, on es van realitzar algunes modificacions que van endarrerir el seu retorn al Congrés per a la seva aprovació definitiva. El passat 7 de febrer, el Senat va donar llum verda a aquest projecte de llei, al que només li falta tornar al Congrés per a la seva aprovació final.

"No creiem que hagi de tenir cap problema per tornar a ser aprovat per unanimitat al Congrés", afirma una de les seves impulsores, Marisa Soleto, directora de Fundació Dones. L'avançament electoral, però, pot dificultar que es pugui aprovar.  "Ha estat un tràmit de dos anys de treball i ajornaments per aconseguir introduir una senzilla modificació en la llei de la Seguretat Social", es lamenta Soleto davant la possibilitat que tota la feina quedi en res, ara que està en la fase final. Aquest "petit" canvi legal, suposaria que menors orfes per la violència de gènere passarien a percebre una prestació mínima de 600 euros en lloc dels 140 que reben ara, encara que les seves mares no haguessin cotitzat o no complissin els requisits mínims (500 dies en els últims cinc anys).

Malgrat els riscos, aquesta iniciativa és la que compta amb més opcions de tirar endavant, ja que la seva aprovació està prevista per al pròxim ple del Congrés, que tindrà lloc el dijous 21 de febrer.

Llei d'Igualtat LGTBI

Aquesta proposició de llei va començar la seva tramitació parlamentària al maig de 2017, presentada pel grup parlamentari confederal de Unidos Podemos.  Des de fa un any i mig està en discussió a la Comissió d'Igualtat del Congrés, avançant molt lentament, tal com va denunciar recentment la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB). En l'actualitat s'estima que la comissió ha acordat el 50% del seu articulat.

Uge Sangil, presidenta de la FELGTB és pessimista en afirmar que "si les eleccions són a l'abril o fins i tot al maig, no dona temps a aprovar-la, perquè s'han d'acabar de veure les esmenes a la comissió, passar a votació, posteriorment ser votada al Congrés, veure al Senat (on pot estar fins a dos mesos) i tornada al Congrés. Així que els terminis no quadren. Però no només quedaria pendent aquesta norma, sinó també la modificació de la Llei 3/2007 del canvi de registre civil, "que era molt senzilla que està gairebé a punt", afirma Sangil. Les eleccions a l'abril mantenen la patologització de les persones trans.

Sangil carrega contra els polítics en afirmar que sent "fins i tot enuig, perquè aquesta llei podria haver estat aprovada fa un any i la ineficàcia de la Comissió d'Igualtat, la lentitud, les parades i la manca de rigor en la feina dels polítics han deixat que aquesta llei es mori i que seguim perpetuant la discriminació cap a les persones LGTBI. Seguim tenint les persones binàries no reconegudes, a les trans perseguides ... ", afirma Sangil a Públic.

"Després de cinc anys de treball hem estat víctimes de polítics que prioritzen altres interessos diferents als de la societat i al bé comú a l'hora d'aprovar els pressupost. Aquesta llei d'igualtat LGTBI anava a ser una mesura preventiva per evitar la discriminació ha quedat pendent", conclou Sangil.

Mesures no tan urgents contra la violència de gènere

També es troba en discussió a la Comissió d'Igualtat del Congrés el projecte de llei de mesures urgents per a l'aplicació del pacte d'Estat contra la violència de gènere. L'embús d'aquest òrgan, motivat per la quantitat i complexitat dels temes que té sobre la taula, va obligar la Comissió a intensificar els esforços i a convocar sessions de treball dobles al gener i febrer, quan la comissió no té reunions habituals.

Aquest dimecres, però, la sessió va ser suspesa per problemes d'agenda dels representants del Partit Popular i de Ciutadans, tal com informa Alexis Romero, el que podria interpretar-se com una decisió de tirar la tovallola davant laconvocatòria electoral. Diverses fonts asseguren que, si les eleccions s'anticipen al mes d'abril o fins i tot maig, el projecte de llei no tindria temps de ser aprovat.

Entre les mesures que estan sobre la taula de la Comissió d'Igualtat n'hi ha algunes de les que precisen de modificacions legals, com retornar les competències als ajuntaments en matèria de violència masclista; permetre que els menors puguin rebre assistència psicològica amb el permís d'un únic progenitor; i agilitzar l'acreditació de les víctimes sense necessitat de sentència judicial perquè aquestes rebin ajudes.

El 'no és no' es queda fora del Codi Penal

L'avançament electoral també suposa un greu endarreriment per a una altra de les mesures que el Govern estataal volia prioritzar: la modificació del Codi Penal pel que fa a la llibertat sexual. Després de les protestes i manifestacions per la sentència de la Manada, l'anterior Govern del PP va iniciar les consultes amb experts per saber si calia una reforma del Codi Penal, que aclarís aquests delictes. Un grup d'experts juristes va realitzar una sèrie de recomanacions que el Govern va començar a incorporar en un avantprojecte de llei.

Entre les mesures proposades i que s'han filtrat a la premsa, figura la intenció d'eliminar el supòsit d'abús sexual, i deixar un tipus únic de delicte sota la denominació d'agressions sexuals si no hi ha consentiment de la víctima, i violació en els casos en què hi hagi penetració sense consentiment. El projecte també eliminava penes de multa i enduria les de presó per a aquest tipus d'agressors.

El fet que aquesta proposta no hagi iniciat els tràmits parlamentaris, suposa que haurà de ser assumida el Govern que sorgeixi de les eleccions.

La infància es queda sense llei contra la violència

Des de fa prop de sis anys, les organitzacions de drets de la infància han començat a treballar en una llei específica contra la violència en la infància, una petició feta a Espanya pel Comitè dels Drets de l'Infant de l'ONU el 2010. En 2017 el conjunt d'organitzacions van aconseguir que el Congrés comprometés el Govern a presentar una proposició de llei al setembre de 2017. Després de diversos retards, la llei va començar a prendre forma amb l'anterior Govern del PP i va ser assumida per l'actual executiu socialista com una prioritat, tal com comenta Carmela del Moral, de Save the Children, una de les organitzacions més actives en la seva posada en marxa.

En l'actualitat el text té la forma d'avantprojecte de llei del Govern, però no ha iniciat el seu tràmit parlamentari. "Ara el text està en mans del Govern que esperava presentar-lo al Congrés cap a mitjans d'abril. Si realment s'hagués qualificat d'urgència per part de l'executiu, els terminis s'haguessin reduït molt en tots els tràmits i hagués entrat abans al Congrés", afirma Del Moral.

Ens alguns dels temes clau que conté la llei, aquesta experta ressalta la necessitat de formació dels professionals que treballa amb infància detectar cas de violència i poder actuar; l'adaptació del sistema judicial perquè no es converteixi en una font de violència cap als nens i nenes; la posada en marxa de protocols d'actuació davant violència i salvaguarda infantil a qualsevol espai; i ampliar el termini de prescripció dels delictes comesos contra els menors.

El més important, ressalta Del Moral, és la pèrdua d'oportunitat de treure la qüestió de la violència contra la infància al debat públic, que no es tracta de l'àmbit privat, sinó que són subjectes de dret que necessiten protecció i ser tinguts en compte i escoltats. Encara que aquesta llei no arribi a ser una realitat en el curt termini i l'avançament electoral signifiqui mesos o anys afegits de tràmits, aquesta experta afirma tenir esperança que "no es faci política amb la violència cap a la infància, que és un dret humà. que vingui el govern que vingui, hagi unitat al voltant això".

Lleis per a la igualtat que es queden en projectes

Dues iniciatives legislatives encaminades a assolir al igualtat i la coresponsabilitat entre homes i dones, es quedaran també en projectes inacabats. La Llei d'Igualtat Laboral presentada pel PSOE a l'octubre passat i que incorporava, entre altres coses, multes per a empreses que impedeixin el dret a la conciliació o que renunciïn a prendre mesures en pro de la conciliació. També la llei de permisos parentals iguals i intransferibles, proposta al juny de l'any passat per Unidos Podemos i impulsada per la Plataforma per Permisos Iguals i intransferibles de Naixement i Adopció (PPiiNA), es quedarà en suspens davant l'avançament electoral. Aquesta llei suposava, entre altres coses, incrementar a 16 setmanes els permisos dels pares (igualant als de les mares), que fossin remunerats al 100% i intransferibles.