La llei d'eutanàsia entra en vigor a l'Estat espanyol tot i els intents de la dreta per a tombar-la

"En aquest país, contreure una malaltia terminal degenerativa pel que sembla és delicte. La condemna que t'imposen és un final cruel i dolorós, desproveït de tota integritat i dignitat. El teu dolor i patiment és moneda de canvi entre els que haurien de legislar per mitigar-ho", va assenyalar el fill de Maribel Tellaetxe, que no va poder complir la promesa d'ajudar a morir a la seva mare, malalta d'alzheimer, perquè ella va preferir patir durant anys per evitar les conseqüències penals a la seva família. "Que els polítics alguna vegada pensin en els ciutadans que pateixen", va reclamar Fernando Cuesta, malalt d'ELA, en un testimoni que va deixar gravat abans de morir a través d'un suïcidi assistit a Suïssa.

El passat 18 de març, una folgada majoria absoluta del Congrés dels Diputats va recollir el testimoni d'aquestes i altres persones malaltes i dels seus familiars, que portaven anys demanant la regulació i despenalització de l'eutanàsia. El camí fins al reconeixement del dret a la mort digna no ha estat fàcil al carrer. Tampoc a les Corts Generals, on el PP, acompanyat més tard per Vox després de la seva irrupció al Congrés, han tractat de tombar la iniciativa legislativa que aquest divendres entra en vigor a Espanya.

Ara, la qüestió es trasllada al Tribunal Constitucional pels recursos que tots dos partits han presentat contra la norma. Si bé, la seva posada en marxa segueix endavant després que aquest mateix dimecres el ple del Constitucional rebutgés suspendre cautelarment la llei, com sol·licitava l'extrema dreta. El partit de Pablo Casado, per part seva, ha presentat aquest dijous el seu recurs d'inconstitucionalitat

El llarg recorregut de la llei en el Congrés

El debat sobre la llei d'eutanàsia ha estat present en innombrables ocasions tant en el Congrés com al Senat. El març de 2017, les abstencions de PSOE i Cs, i el vot en contra del PP van impedir l'admissió a tràmit d'una proposta de llei per legalitzar l'eutanàsia promoguda per Unidas Podemos. Llavors, el diputat socialista Gregorio Cámara va al·legar que hauria d'obrir-se un debat "assossegat" per establir "un consens ampli", destacant que la prioritat hauria de ser dotar l'Estat espanyol d'una "bona i evolucionada" llei de mort digna.

Un any més tard, encara en la XII Legislatura, el Congrés va aprovar per 208 vots a favor i 133 en contra (PP) la tramitació de la regulació de l'eutanàsia. Aquesta vegada, a proposta del PSOE. La diputada socialista Adriana Lastra, encarregada de defensar la proposició de llei, va exposar que l'elaboració de la iniciativa no havia estat "fàcil ni ràpida", perquè entenien que havien de "legislar amb calma" per armar un text que garantís "el complex i necessari equilibri entre els béns jurídics a protegir i els drets en joc: el dret a la vida".

El PP, que es va quedar només en la seva oposició a la norma, va defensar protegir la vida "fins al final" com una "gran herència" per a les següents generacions i va lamentar que a la Cambra Baixa es parlés de dret a la mort digna. "Aquest dret a morir genera una obligació de matar", va arribar a asseverar la diputada conservadora Pilar Cortés. Més tard, aquest partit va presentar una esmena a la totalitat del text, que va ser rebutjada per la resta de forces parlamentàries. Si bé, amb l'avançament electoral de 2019, la iniciativa va decaure.

Vox se suma al PP en el seu rebuig a la llei

En la breu legislatura següent, el PSOE va tornar a la càrrega i va registrar la proposició de llei, que va tornar a ser admesa a tràmit amb un ampli suport de la Cambra Baixa, però novament la repetició electoral va truncar la seva tramitació. En aquesta ocasió, a més, el partit de Pablo Casado va comptar amb un aliat, l'extrema dreta, que també es va oposar a la norma.

En l'actual legislatura (la XIV), amb un horitzó sense eleccions generals al curt termini després de la consolidació del Govern espanyol de coalició, la iniciativa era ja imparable. Si bé, la irrupció de la pandèmia, que va mantenir limitada l'activitat en el Congrés durant diversos mesos, i els vetos a la llei registrats per PP i Vox, van impedir que la norma pogués tenir llum verda abans d'hora, com tenia previst el grup socialista.

Espanya reconeix un nou dret

Amb tot, el Ple del Congrés va avalar a mitjans de desembre del passat any la proposició de llei orgànica de regulació de l'eutanàsia. PP i Vox van tornar a quedar-se apartats de l'ampli consens generat al voltant d'una norma "profundament garantista", una qualificació utilitzada per les diferents forces de l'arc parlamentari. El portaveu del grup popular José Ignacio Echániz va lamentar l'aprovació del "suïcidi assistit" a Espanya, una "derrota per a tots", mentre que la diputada de l'extrema dreta, Lourdes Méndez, va titllar de "tragèdia" la consecució d'aquest dret.

Ambdós partits van tractar de tombar la iniciativa durant el seu recorregut al Senat en registrar dues propostes de veto, que van ser rebutjades. En aquest sentit, la Cambra Alta va aprovar el text el 10 de març d'enguany entre crítiques dels senadors conservadors i d'extrema dreta per voler "instaurar la indústria de la mort".

En comptar amb diverses esmenes, el text va tornar al Congrés vuit dies després per a la seva ratificació definitiva. Com en anteriors ocasions, els portaveus dels partits van recordar des de la tribuna les associacions que han defensat el dret a la mort digna, fonamentals per a l'èxit d'aquesta proposició de llei, i molt especialment Ramón Sant Pedro, María José Carrasco i el seu marit Ángel Hernández, i al doctor Luis Montes.

Malgrat els atacs de la dreta i la ultradreta (els diputats de Vox es van saltar el reglament de la Cambra Baixa en exhibir en les seves tauletes i portàtils el missatge "La derogarem"), un llarg i sonor aplaudiment va envair l'Hemicicle davant el que es considerava un moment històric: Espanya reconeixia un nou dret.