El lideratge de Laura Borràs a Junts s'afebleix després de l'acord d'investidura de Sánchez

En política no s'ha de donar a cap dirigent per amortitzat però resulta una obvietat que la llum fulgurant de protagonisme polític que emetia fins fa uns quants mesos l'expresidenta del Parlament, Laura Borràs, sembla haver-se apagat, tant cap a l'exterior com a l'interior de Junts per Catalunya. Borràs arriba fora de focus mediàtic, amb poca incidència política en la marxa del partit i amb els seus seguidors desgastats, al nou cicle polític que suposen els acords de Junts amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol. Una nova etapa que es va inaugurar 'oficialment' aquest dissabte passat amb la reunió de Suïssa, també amb l'absència de la presidenta de Junts.

La presidenta de Junts ha vist com el seu pes polític a l'interior del partit s'ha anat reduint els últims mesos malgrat ocupar un càrrec tan rellevant com és la presidència de la formació política. Tant pel que fa a les negociacions amb el PSOE com al debilitament de la seva guàrdia de corps al grup parlamentari del Parlament de Catalunya i a la direcció de la formació política. Tot plegat, mentre creixen les veus a Junts que consideren inassumible que Borràs segueixi al càrrec si es ratifica la sentència pendent de recurs per les irregularitats comeses durant la seva etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

Absent a les negociacions amb el PSOE

El primer símptoma de la pèrdua de rellevància política de Laura Borràs ha estat la seva notable absència a les reunions entre Junts i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez. Tant a les reunions centrals amb els dirigents socialistes, com en trobades rellevants amb altres partits com el PNB, Borràs ha estat absent en benefici del protagonisme per a altres dirigents del partit com el secretari general, Jordi Turull, o els caps de files al Parlament i el Congrés, Albert Batet i Míriam Nogueras, respectivament. I per descomptat de Carles Puigdemont, que ha liderat les negociacions tot i no tenir cap càrrec orgànic a Junts més enllà del seu paper com a eurodiputat de la formació i expresident de la Generalitat.

Borràs declina pronunciar-se sobre aquesta qüestió i des del seu entorn s'esforcen per assegurar que "la presidenta ha estat informada en tot moment de la marxa de la negociació i dels acords abans de la seva signatura". Però alguns dirigents de Junts admeten que Borràs "surt afeblida d'una maniobra política de gran importància". Borràs havia forjat el seu lideratge sobre un discurs molt dur contra els pactes que Esquerra va mantenir amb el PSOE durant la legislatura anterior i també sobre una constant i ferma presència mediàtica. Que no hagi sortit en una sola foto important del gir copernicà de Junts que ha suposat investir Pedro Sánchez és un exponent clar de la pèrdua de pes específic de la presidenta de Junts.

Però a la reculada de la influència de Borràs a Junts no hi ha només una pèrdua de projecció pública. També s'amaga una clara voluntat de sectors influents del partit de debilitar el seu entorn més proper amb la defenestració d'alguns dels seus fidels. En alguns casos aprofitant polèmiques o simplement amb algunes reestructuracions de càrrecs. I soscavar d'aquesta manera la influència dels anomenats 'borrasistes' en l'organització, que ja s'han organitzat amb una mena de corrent intern autoanomenat Junts per Junts.

Madaula i els suposats assetjaments a Junts

El cas més recent és el d'Aurora Madaula, una de les dirigents més properes a Borràs que actualment ocupa una vicepresidència en la direcció de Junts i és la secretària segona de la Mesa del Parlament. Madaula ha estat instada per la presidenta del Parlament, Anna Erra, a "reflexionar" sobre la necessitat de deixar el càrrec després d'una agra polèmica provocada per la denúncia de la diputada sobre suposades situacions de violència masclista dins del grup parlamentari contra ella. I no es pot oblidar que Erra va substituir Borràs a la presidència del Parlament després de la sentència que la va inhabilitar. Una vintena de diputats i diputades dels 32 que té Junts també han signat una reprovació a Madaula per les acusacions.

La diputada de Junts va donar la sorpresa en una emotiva intervenció en un ple dedicat a les dones en què, amb veu trencada, va explicar sense donar detalls una situació de "violència silenciosa" per part de companys i companyes del grup de Junts. "Violència masclista és dir que hauries de somriure més per poder progressar a la feina. A quants homes se'ls valora pel seu somriure? Violència masclista és que et menyspreïn a la feina, no t'escoltin o modifiquin una proposta sense la teva opinió", va denunciar. La diputada és un dels estendards del sector més unilateralista i contrari als pactes amb el PSOE. Tot i que Madaula assegura que el seu enfrontament no és derivat per discrepàncies amb els acords d'investidura.

Els contundents i ràpids moviments contra ella indiquen que no es desaprofitarà l'ocasió per apartar un dels principals puntals, almenys fins ara, de Laura Borràs. De moment l'expresidenta del Parlament calla sobre aquest assumpte, però el sector del partit afí a Borràs s'ha començat a organitzar per donar la batalla en defensa de Madaula i a les comunicacions de Junts per Junts així s'explicita.

Dalmases, el flagell de periodistes

Un altre cas evident és el de Francesc de Dalmases, diputat que es pot definir com el fidel escuder de Laura Borràs. Assessor àuric, company de feina infatigable, sempre a l'ombra de l'expresidenta del Parlament, ha estat el seu inseparable suport nit i dia, en qualsevol acte o visita als mitjans de comunicació, des que Borràs va aterrar a la política catalana. De Dalmases va ser retirat dels seus càrrecs a les comissions del Parlament després d'una forta polèmica per les acusacions d'assetjament i suposades agressions d'una periodista de TV3. De Dalmases es va enfurismar en no agradar-li les preguntes que li van fer a Borràs al programa Faqs.

La Comissió de Garanties del partit -presidida per l'emblemàtica advocada antifranquista Magda Oranich- va reprovar De Dalmases i es va produir un fort enfrontament entre Borràs i els seus seguidors amb Oranich i amb membres de la direcció del partit. La pèrdua dels càrrecs i la tempestat política que es va originar va deixar també fora de joc un altre dels puntals borrasistes.

Cuevillas i Torrents

Madaula i De Dalmases són dos dels principals casos de caiguda de borrasistes, però a la llista també es podria anotar les maniobres per apartar de la presidència de la Comissió de Justícia del Parlament al diputat afí a Borràs, Jaume Alonso-Cuevillas. Cuevillas és un conegut advocat que al principi de legislatura va ser membre de la Mesa del Parlament i ja va ser defenestrat per unes declaracions públiques. Precisament va ser Aurora Madaula qui el va substituir. Els intents de Borràs de recuperar el protagonisme de Cuevillas han caigut en sac foradat.

I encara es podria afegir la dificultat del borrasisme per controlar càrrecs orgànics al partit com és el cas del secretari d'Organització, David Torrents. Torrents va accedir al càrrec gràcies al pacte entre Borràs i Turull per no dividir el partit en la pugna per la direcció, però va obtenir un mal resultat al Congrés del partit. Els borrasistes van acusar Turull d'haver-lo boicotejat en la votació però també pesa sobre Torrents l'estrepitós fracàs a les eleccions municipals perdent la seva acta de regidor a Badalona i deixant Junts sense representació al consistori.

Continuarà Borras com a presidenta de Junts?

A la trajectòria política de Laura Borràs té sens dubte un impacte formidable el judici per les presumptes irregularitats en l'adjudicació de diversos contractes. El Tribunal Superior de Justícia la va acabar condemnant a 4 anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació per delictes de prevaricació i falsedat documental. I això li va comportar la pèrdua de la presidència del Parlament de Catalunya amb una notable disminució del seu pes a la política catalana en general, però també a Junts. La sentència es troba en via de recurs al Suprem. Tot i que Borràs ha negat sempre els càrrecs i atribueix la decisió judicial al polèmic lawfare, la seva inhabilitació li ha vetat l'accés a càrrecs institucionals. I malgrat que una forta ofensiva del seu sector intern a Junts, en defensa de la seva innocència i de victimització davant de la justícia espanyola, li ha permès mantenir la presidència del partit fins ara, el seu futur a Junts resulta incert. I la reducció del suport públic a la figura també és notable.

Així doncs, Laura Borràs conserva de moment la presidència de Junts però és molt discutible que en mantingui les regnes. O almenys està molt lluny de ser la dirigent que va liderar la sortida de Junts del Govern en una dura confrontació amb Esquerra però també amb els sectors més pragmàtics de Junts partidaris de mantenir-se al Consell Executiu, amb Jaume Giró i altres consellers i conselleres al capdavant. És cert que aquella pugna la va guanyar Borràs, forçant Jordi Turull a mantenir-se en l'equidistància, però gràcies al suport de Carles Puigdemont. Des del sector pragmàtic dubten que ara Borràs pogués liderar una operació d'aquesta magnitud i transcendència, i alguns fan l'impossible perquè sigui així.

Membres de la direcció plantegen ja en privat que "si hi ha una confirmació de la sentència –per la irregularitats a la Institució de les Lletres Catalanes- hauria de deixar pas a la presidència del partit". I fins i tot si al final es decretés un indult parcial com demanava el tribunal sentenciador -que totes les fonts consultades asseguren que no s'ha negociat en els acords per a la investidura-, en no ser-li aplicable l'amnistia, "es lliuraria de la presó però no podria fer política institucional atès que es mantindria la inhabilitació" asseguren fonts jurídiques de Junts.

Dubtosa escissió però possibles fuites

La gran pregunta sobre la situació de Borràs que es fa tothom és perquè ha aparcat el seu innegable ímpetu defensiu i la seva evident voluntat ofensiva de liderar Junts des de la màxima cota de poder possible. I la gran qüestió de fons d'aquest moviment sísmic, però silenciós, que es produeix a l'interior de Junts és si es pot trencar el partit. Pocs a Junts donen una explicació però molts apunten a què la presidenta ha perdut la connexió amb Carles Puigdemont en benefici de Jordi Turull. I també al·leguen membres del sector de Borràs el cansament per un extenuant periple judicial i polític que li ha anat a la contra a l'expresidenta del Parlament.

Sobre l'escenari de la ruptura, de moment hi ha una certa coincidència en els dos sectors que Junts no es trencarà. "Hi ha divergència de posicions sobre com afrontar el nou cicle polític que s'ha obert i com preparar-nos per a unes decisives eleccions al Parlament que podrien ser en qualsevol moment, però més enllà de les tensions internes inherents a totes les forces polítiques no hi haurà ruptura" afirma un membre de la direcció. Altres fonts coincideixen que no hi ha símptomes interns d'escissió i recorden la cohesió del partit en l'aprovació de l'acord d'investidura amb el PSOE, però no neguen que alguna figura importants del sector del Borràs podria engrossir les files de l'anomenat quart espai independentista, la hipotètica llista electoral que impulsa l'Assemblea Nacional Catalana, descontenta amb els acords de Junts i ERC amb el PSOE.

Plantar batalla amb un possible congrés extraordinari

En qualsevol cas, alguns dels afins a Borràs asseguren que no preveuen abandonar les files de Junts, almenys no sense plantar batalla amb la presidenta del partit al capdavant o sense. I encara que minoritàries, ja hi ha algunes veus que plantegen la necessitat d'un congrés extraordinari que aclareixi la situació i la força de cada sector. Un plantejament que sorgeix només un any i mig després de la celebració del congrés el 2022 –a Argelers (Catalunya Nord) al juny i a l'Hospitalet de Llobregat al juliol–.

En aquella ocasió Laura Borràs i Jordi Turull van fer un pacte de no agressió amb una llista unitària repartint-se la presidència i la secretaria general de Junts respectivament. Però a les votacions es va imposar el sector de Turull amb més contundència, i a més el secretari general ara manté fil directe amb Waterloo i el suport dels pragmàtics hereus de l'antiga Convergència. Un sector que veu reforçada la seva posició després d'haver entrat en una nova etapa en què la negociació amb el PSOE i altres actors polítics com el PNB agafa tot el protagonisme. Sector que, a més, es podria veure engruixit en detriment dels borrasistes, amb l'entrada de militants del PDeCAT després de la dissolució del partit hereu de la Convergència de Jordi Pujol, fruit dels constants fracassos electorals.

En aquest context els borrasistes de Junts per Junts podrien voler forçar el congrés extraordinari, aquesta vegada sense llistes unitàries i entrant al cos a cos contra el sector liderat per Turull, per sortir de l'ostracisme i mostrar la seva força entre les bases més unilateralistes. Però també els pragmàtics hi podrien estar interessats veient una oportunitat per apartar de la direcció a Borràs i els seus acòlits, atesa la força que creuen haver acumulat.

El tauler independentista està en plena recomposició i caldrà esperar també quins són els moviments interns dins de Junts, que tindran una rellevància especial en com quedin fixades les peces en aquest moviment. I que serà determinant a les properes eleccions catalanes a celebrar a principis del 2025 com a molt tard.