Les treballadores de la llar, sense protecció davant del coronavirus

Les treballadores de la llar, prop de 60.000 a l'Estat espanyol, són les grans oblidades de la crisi del coronavirus. La frenada econòmica que ha portat l'expansió de la pandèmia ha generat 247.690 ERTO (Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació) a Catalunya, però els acomiadats poden accedir a les prestacions socials, mentre que les treballadores de la llar no. De fet, el decret aprovat pel Govern de Sánchez té en compte els autònoms, i inclús està estudiant la incorporació de les treballadores de cures, però exclou a les que no tenen contracte.

La coordinadora de Mujeres Migrantes i responsable de precarietat i noves realitats del treball a Comissions Obreres (CCOO) de Catalunya, Carmen Juares, ha denunciat a Públic que la preocupació de les treballadores de la llar i de les cures -que en la seva majoria són dones migrades sense papers- ve des d'abans del coronavirus.

L'Estat espanyol no ha ratificat el Conveni 189 de l'Organització Internacional del Treball (OIT), el qual que pretén ampliar el catàleg de drets laborals i en matèria de Seguretat Social d'aquestes treballadores, segueix sense reconèixer el dret a protecció front a la pèrdua d'ocupació i d'ingressos per aquestes treballadores. Tal com reivindica el Col·lectiu Ronda, aquestes empleades estan fora de la protecció del Fons de Garantia Salarial (FOGASA), no tenen atur ni cap mena de prestació social.

Segons ha explicat a Públic l'advocat del Col·lectiu Ronda Natxo Parra una societat limitada que tingui contractada una treballadora de la neteja pot instar un ERO (Expedient de Regulació d'Ocupació) o un ERTO, però en el cas d'una treballadora de la llar "aquesta situació és impossible", ja que la treballadora depèn d'una família, no d'una empresa. 

En aquest sentit, Parra dibuixa dos escenaris. El primer, la treballadora té un contracte laboral i la família pot obligar-la a anar a treballar si no té una malaltia que justifiqui una baixa per incapacitat laboral, tingui coronavirus o hagi d'estar en aïllament perquè han estat en contacte amb una persona amb Covid-19. Per tant, si vol deixar de prestar serveis de forma unilateral per precaució, ja que tracta amb persones grans que són un col·lectiu de risc, l'empleada se situa en una baixa voluntària en la qual no té feina ni dret a l'atur.

"Una família no pot suspendre el contracte de treball. Això significa que l'obligació pública de mantenir persones treballadores en determinats supòsits es projecta sobre les famílies", ha conclòs. "Tot es fia a la bona fe de la família, de si li vol pagar el sou tot i que no treballin aquests dies", ha emfatitzat. En cas que la cuidadora no estigui contractada, té l'agreujant que ni tan sols pot tenir una suspensió de contracte.

"Estàs fent una reivindicació als polítics, però també hi ha famílies darrere. És un discurs que la gent no vol escoltar"

Precisament perquè la responsabilitat recau sobre una família, Juares ha considerat que és un tema espinós a tractar. "Estàs fent una reivindicació als polítics, però també hi ha famílies darrere. És un discurs que la gent no vol escoltar", ha puntualitzat. "Conec advocades i professores d'universitat que han trencat el sostre de vidre gràcies al fet que han tingut una dona que ha fet la feina de cures en aquestes condicions laborals, i això els hi genera contradiccions. A mi això em molesta", ha confessat. L'activista ha assegurat que cal treure les cures de llar i s'ha de tractar com a problemàtica social. "El feminisme ha aconseguit treure la violència masclista de les cases. Tot i que ho cridem al 8-M, encara no sentim realment que si exploten a una treballadora de la llar, ens exploten a totes", ha subratllat.

Durant aquests dies on les treballadores sense papers necessiten anar a treballar per poder menjar, l'Ericka, membre del Sindicat de Cuidadores sense papers, ha recordat a Públic que abans del Covid-19 ja patien abusos físics, verbals i econòmics. És per això que es reunien a l'Espai de l'Immigrant, per donar ajuda i assessorament a totes les que necessitaven assessorament per fer-se la targeta sanitària, empadronar-se, ajuda legal o acompanyament emocional.

Amb les mesures de semiconfinament aquestes reunions s'han frenat, però el que fan és cuidar a les criatures de les dones que han d'anar a treballar. Algunes d'elles s'han de pagar el transport fins a les llars on fan el voluntariat, però a l'Ericka li han pagat la targeta, encara que ella ha assumit el cost el material de prevenció per poder cuidar a la criatura de tres anys que té al càrrec. "Acabarem caient perquè estem cuidant de gent malalta sense cap mena de protecció material ni de l'administració. Som les grans oblidades en aquesta crisi", ha denunciat Juares.

En aquest sentit, Parra ha recordat que qualsevol mitjà de protecció ha d'estar proporcionat per les famílies, quan aquestes "no tenen ni la capacitat que poden tenir altres empreses per tenir accés a mascaretes, a desinfectants, a guants". Tot i això, la responsable de precarietat i noves realitats del treball a CCOO de Catalunya ha assenyalat que una treballadora va anar a comprar material de prevenció amb la targeta de la dona de la família on treballa, i quan aquesta va veure la despesa de 16 euros, li va exigir a l'empleada que retornés el material, que "ella no havia d'encarregar-se de la seva protecció".

"Davant la pèrdua absoluta de capacitat adquisitiva, moltes d'elles es veuen obligades a continuar a anar a treballar"

Segons ha pogut saber l'activista, la situació laboral de les treballadores és crítica els darrers dies. Hi ha empleades que feia tres anys que treballaven en una casa i que fa dues setmanes les van acomiadar per Whatsapp i sense cap indemnització. "No tenen estalvis, ja tenim companyes que tindran problemes a finals de mes per comprar menjar i pagar el lloguer", ha remarcat. En aquest sentit, l'advocat ha afegit que amb el coronavirus "hi ha molta angoixa perquè les treballadores són conscients que estan patint un risc". "Saben que poden ser portadores del virus i per tant poden contagiar-ho a les persones grans que cuiden, però davant la pèrdua absoluta de capacitat adquisitiva, moltes d'elles es veuen obligades a continuar a anar a treballar", ha lamentat.

Parra ha assegurat que el Govern espanyol podria haver aprovat de forma extraordinària dins el decret mesures per protegir aquest col·lectiu, tal com ha regulat una prestació extraordinària pels autònoms i per aquelles persones que no tenien el període mínim de cotització. "És una batalla del col·lectiu de treballadores de la llar des de fa molts anys per tenir una sèrie de prestacions que té qualsevol altre treballador", ha conclòs l'advocat.