Les treballadores de la llar i les cures reivindiquen el seu dret a una informació veraç i en profunditat

La cobertura informativa de la premsa escrita no reflecteix la importància que el treball de la llar i de les cures té en el sistema econòmic i social de l’Estat espanyol. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe “Rere la porta”, que s'ha presentat aquesta tarda a Barcelona i analitza com informen els mitjans de la qüestió. El treball, elaborat per Almena Cooperativa Feminista amb el suport d'Oxfam Intermón i la col·laboració de la Casa de la Premsa, la ooperativa Mujeres Pa’lante, el Sindicat Sindillar/Sindihogar, Mujeres Migrantes Diversa i Las Libélulas, té com a objectiu donar a conèixer fina a quin punt està invisibilitzat el treball de la llar i les cures als mitjans.

Poc temps i recursos a la cobertura del sector

En general, i segons indica l’informe, els mitjans destinen poc temps i recursos a la cobertura del sector, tot i que cal destacar que el nombre d’informacions referents al tema es va incrementar de manera considerable del 2017 al 2018 i que la tendència a l’alça es manté en el que portem del 2019. No obstant això, s'hi destaca que encara queda molta feina a fer per millorar-ne la cobertura informativa, sobretot pel que fa al llenguatge emprat -s’haurien d’evitar construccions com treballadora domèstica- i a la profunditat de les peces que es publiquen.

“La cobertura no és només repetitiva i molt general, sinó que posa més el focus en les conseqüències de la vulneració de drets (...) que en les causes estructurals que expliquen aquesta comunicació”. Una dada curiosa és que, segons el resultat de les anàlisis, gairebé tres quartes parts de les informacions analitzades estan escrites per dones periodistes, una proporció “molt alta com per considerar-la casual” i que el tracte del tema en els mitjans tradicionals varia considerablement al tracte que se’n fa en els mitjans digitals de nova creació.

“La cobertura dels nous mitjans contribueix a incrementar el balanç positiu de tots els indicadors estudiats: més informació, més dedicació i seguiment, més participació de les dones, més diversitat de temes i més formats”; a diferència dels mitjans tradicionals de la premsa escrita, que tenen tendència a buscar el clickbait i “que sovint, no cuiden massa els continguts web”, puntualitza Lali Sandiumenge, periodista que ha elaborat l’informe.

Informació tergiversada i criminalització

“Agraïm que la premsa es preocupi pels nostres temes, però no som micos de fira ni som una moda. Sempre ens fan entrevistes les dones i hem hagut d’aprendre a decidir a quins mitjans donem entrevistes i a quins no, perquè sovint s’ha tergiversat la informació”, diu Rocío Echevarría, de Sindillar. “Els mitjans sempre et venen a buscar en funció del que ells volen, això és el que hem après durant aquests anys”.

Norma Véliz, de Mujeres Pa’lante, coincideix amb Echevarría: “Encara se’ns veu com objectes, no subjectes, dones sense estudis i un seguit de clixés amb els quals estem encasellades. Cuidem la vida, i el nostre treball no és menys que qualsevol altres. Hem de tenir cura a quins mitjans donem les entrevistes, perquè sovint es tergiversa la informació”.

Insisteixen en la necessitat que siguin les mateixes treballadores de la llar i les cures les qui expliquen les seves experiències, sense que ningú parli per elles. Les treballadores de la llar també es queixen de ser víctimes de noticies grogues: “Som un sector summament vulnerable i insivibiltizat, criminalitzat i fins fa molt poc ningú s’havia pres la molèstia o el temps de mirar a veure què passa en aquest món i de preguntar-nos”, assegura Isabel Valle, del col·lectiu Las Libélulas.

Paula Santos, de Mujeres Migrantes Diversas, assegura que són les treballadores de la llar la base de l’economia capitalista “gràcies a nosaltres, les dones poden sortir a treballar per intentar trencar el sostre de vidre. Però en quina situació estem nosaltres? (...) Hi ha companyes que treballen 24 hores al dia durant els set dies de la setmana. Acaben esgotades i el repte és que aquestes dones parlin i expliquin la seva problemàtica”.

Tres assignatures pendents

A les conclusions es destaquen tres grans assignatures pendents: el treball de les internes, el més opac i la modalitat amb pitjors condicions, no està suficientment representat i quan s’aborda es fa de manera superficial; tampoc es parla massa de les agències de col·locació, que “remuneren el treball amb salaris inferiors als mínims legals, incompleixen el pagament de vacances i es beneficien amb marges abusius”, i finalment, s’hauria de difondre més informacions en relació amb la violència sexual que pateixen aquestes treballadores, una realitat que ha de ser visibilitzada i sobre la qual “s’ha de reflexionar més a fons”.

Els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental en la representació dels col·lectius i en els estereotips que la població se’n forma i la visibilització és fonamental per a la sensibilització i la conscienciació de l’aportació que aquest col·lectiu fa a la societat i a l’economia i per lluitar contra la discriminació a la qual, sovint, està sotmès.

L'informe ha analitzat premsa escrita d’informació generalista de l’àmbit català i estatal durant un període de dos anys.