Les respostes pacifistes a la guerra, un debat urgent davant la barbàrie bel·licista

La pau és l'horitzó. També el camí. La guerra és mort, però també negoci. Hi ha moltes maneres de resistir; entre elles, negar-te a matar. Al llarg de seixanta minuts, activistes i investigadors per la pau han desgranat aquest dimarts al vespre al plató de Público les vies que existeixen per desviar la humanitat de la bogeria bèl·lica. Amb Ucraïna o Iemen de fons, el pacifisme torna a reivindicar la seva veu.

"Moltes vegades no es vol escoltar", va resumir Itziar Ruiz-Giménez, professora de Relacions Internacionals a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), en un moment de la trobada organitzada per Espacio Público i emesa per Público TV.

"Utopistes són ells, que es creuen que amb una guerra resoldran un conflicte", va apuntar després Pere Ortega, un veterà activista per la pau i investigador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau. "Hi ha una cultura bel·licista perquè hi ha una part de la història que s'ha escrit sobre la base de guerres", va incidir el vicepresident de l'International Peace Bureau (IPB), Jordi Calvo, que també va formar part –en el seu cas via videoconferència– d'aquesta taula .

La trobada ha estat presentada i moderada per la periodista Virginia Pérez Alonso, directora de Público. Tot just començar l'emissió, la responsable d'aquest mitjà va incidir precisament en algunes de les qüestions que avui travessen els debats i impregnen les decisions polítiques.

Virginia Pérez Alonso: "Si no recolzes l'enviament d'armes a Ucraïna és que justifiques els atacs per part de Rússia"

Pérez Alonso s'ha referit a aquell "fervor bel·licista" que guanya espai i que resumeix tot "al ja clàssic estàs amb mi o contra mi". "Si no recolzes l'enviament d'armes a Ucraïna és que justifiques els atacs per part de Rússia", va citar com a exemple.

Ruiz-Giménez va prendre to seguit la paraula, i ho va fer per posar en relleu aquesta "cultura profundament bel·licista que impregna els diferents relats". Davant d'aquests argumentaris en defensa de la violència, la professora de la UAM va dibuixar una altra via, un altre camí. Una altra aposta. "La guerra –va dir durant el programa– no resol mai cap situació. Només genera mal, dolor i mort".

Ortega es va fer aleshores una pregunta. "Per què persistim a intentar resoldre els conflictes entre els estats mitjançant la violència?". Calvo va donar una resposta: "Hi ha una cultura bel·licista molt més arrelada del que pensàvem, i no pas per casualitat". Això passa, ha indicat, "perquè s'hi ha invertit".

Informe sobre despesa militar mundial

Pere Ortega: "Hi ha una cultura bel·licista molt més arrelada del que pensàvem, i no pas per casualitat"

La trobada d'Espacio Público ha tingut lloc un dia després que l'Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) donés a conèixer les dades sobre la despesa militar mundial el 2021. Les xifres són escandaloses: al segon any de pandèmia, les partides de els Estats en l'àmbit militarista va arribar als 2,11 bilions de dòlars, fet que suposa un nou rècord.

Espanya, amb una despesa militar de 19.500 milions de dòlars –un 5,6% més que el 2020–, va saltar del lloc 17 al 16 d'aquest rànquing, encapçalat pels EUA. Aquestes xifres s'encaminen ara a engreixar-se a la calor de la guerra d'Ucraïna, que ha avivat encara més la flama militarista i la despesa bèl·lica. De fet, el Govern espanyol forma part de la llista de membres de l'OTAN que han promès pujar el PIB destinat a Defensa fins al 2%.

Ortega va subratllar que aquestes picades d'ullet a la indústria armamentística no van començar amb la guerra d'Ucraïna, sinó que vénen d'abans. "La inèrcia d'augmentar la despesa militar mundial ja estava sobre la taula", va remarcar.

Les vies del feminisme pacifista

Ruiz-Giménez: "Es desvien diners dels contribuents en lloc de destinar-los a la lluita contra la violència de gènere, a la sanitat o a l'educació"

Per la seva banda, Ruiz-Giménez va posar sobre la taula un altre element clau que, segons va recordar, forma part dels plantejaments del feminisme pacifista des de fa dècades. "Es desvien diners dels contribuents en lloc de destinar-los a la lluita contra la violència de gènere, a la sanitat o a l'educació", ha apuntat.

La professora ha destacat que "en lloc de posar en el centre la pau i els drets humans, se segueix naturalitzant que cal destinar aquests diners al benefici d'unes empreses i una cultura de masculinitats profundament violentes".

La decisió del Govern espanyol d'enviar armes a Ucraïna tampoc no va escapar del debat. Jordi Calvo va puntualitzar que "cal ajudar la població ucraïnesa a resistir, però l'única manera de fer-ho no és l'armada: resisteix qui s'amaga, resisteix qui fuig, resisteix qui deserta de l'exèrcit o surt a protestar i s'enfronta sense violència a l'"ocupant".

Calvo: "Cal ajudar la població ucraïnesa a resistir, però l'única manera de fer-ho no és l'armada"

L'investigador Pere Ortega ha precisat sobre aquest punt que "l'enviament d'armes a Ucraïna només allarga el conflicte", alhora que "produeix més dolor i morts". Tal com ha defensat el Centre Delàs d'Estudis per la Pau des de l'inici dels atacs russos a sòl ucraïnès, "aquest conflicte, com la majoria, només es resoldrà mitjançant una taula de negociació i diàleg".

"És clar que hi ha vies alternatives a la guerra i la violència. El que és important és una ofensiva diplomàtica", va afegir el veterà activista. Les vies cap a la pau segueixen obertes.