Les quotes i la independència tributària, pròxims cavalls de batalla del finançament singular

La reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat celebrada aquest dilluns a Barcelona ha posat la primera pedra per l’anomenat nou finançament singular de Catalunya, però està encara lluny d'allò que fixen els acords d’investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat entre el PSC i ERC. Si més no, hores d'ara no satisfà els republicans. El Govern del PSC assegura que al llarg del desenvolupament del nou sistema s'acabaran complint els acords, però Esquerra adverteix que els republicans pressionaran pel compliment íntegre dels acords, traslladaran al Congrés la nova batalla pel finançament singular i adverteixen que aquest pot ser un nou front obert per al ja debilitat Govern de Pedro Sánchez a causa del 'cas Cerdán'. Un conflicte que tensionaria la relació entre els socialistes i ERC, amb la conseqüent afectació per a la legislatura.

"No acceptarem res que no sigui el compliment estricte dels acords perquè això vol dir complir amb Catalunya, la seva gent i els seus serveis públics", assegura de forma contundent el president d'ERC, Oriol Junqueras. Tot i que des d'ERC s'ha volgut evitar ser bel·ligerant i el seu portaveu, Isaac Albert, ha rebaixat el malestar posant en valor “la celebració de la Bilateral” i que “gràcies a ERC el PSC i el PSOE s'hagin mogut per reconèixer que Catalunya necessita aquest nou sistema de finançament”. Amb tot, Albert ha estat clar: "necessitem menys escenificació com la d'avui i molta més concreció" respecte al nou model.

 ERC: "Necessitem menys escenificació com la d'avui i molta més concreció" 

De moment, el Govern català i l’estatal han acordat aquest dilluns que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) pugui arribar a recaptar tots els impostos que tributen a Catalunya i un cert calendari d’execució començant per l’IRPF. Altra cosa és si l'ATC estarà apunt per fer-se càrrec totalment ja de l’actual exercici que es recaptarà la primavera de 2026. Les bases del nou model te dos eixos, per una banda inclou el principi d'ordinalitat però mantenint una àmplia quota de solidaritat interterritorial, i d'altra banda incorpora la singularitat per a Catalunya però estipula que ha de poder ser extrapolable a qualsevol comunitat que ho demani, sempre en funció de les diferències competencials de cada autonomia.

Aquestes són les bases acordades aquest dilluns, però queden molts pilars bàsics del nou sistema de finançament per fixar i no sembla que l’acord sigui fàcil, ni a Catalunya, ni amb la resta de comunitats i forces polítiques de l’Estat. En el cas de Catalunya, les fonts consultades admeten que els darrers dies s’han mantingut converses al més alt nivell que inclouen el president d’ERC, Oriol Junqueras, el president de la Generalitat, Salvador Illa i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, segons confirmen fonts d’ERC. Fonts de la direcció republicana que preveuen que caldrà mantenir aquesta interlocució en "les pròximes setmanes o mesos" per poder tancar un acord entre socialistes i republicans. Pel que fa a la resta de comunitats, la gran batalla es preveu en el pròxim Consell de Política Fiscal i Financera que es preveu convocar al setembre per discutir el nou sistema.

 Les quotes i la independència financera, els dos cavalls de batalla  

Els dos principals cavalls de batalla que s’obriran pas ara en el debat sobre el nou sistema de finançament, entre els socialistes i Esquerra Republicana, seran qüestions de gran complexitat tant tècnica com política. Per una banda, el funcionament de l’Agència Tributària de Catalunya com a responsable de recaptar tots els impostos a Catalunya. Esquerra està totalment determinada a aconseguir que l’ATC funcioni de forma totalment autònoma i independent a l’Agència Tributària estatal. Els republicans es mostren d’acord en una coordinació entre agències en la lluita contra el frau fiscal, però deixen clar que “l’Agència Tributària de Catalunya ha de poder recaptar i gestionar tots els impostos de Catalunya de forma independent”.

 ERC està totalment determinada a aconseguir que l’ATC funcioni de forma totalment autònoma i independent a l’Agència Tributària estatal  

 L’acord d'investidura de Salvador Illa estableix respecte al finançament "que sigui la Generalitat la que gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya i augmenti substancialment la capacitat normativa amb coordinació amb l’Estat i la Unió Europea". I afegeix que "la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya, llevat dels de naturalesa local".

Des del Govern de la Generalitat, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, assegura que es treballa en aquesta direcció però adverteix de la complexitat tècnica per aconseguir el funcionament autònom de l'ATC i recorda que el Govern de Salvador Illa ha heretat una agència amb 850 treballadors mentre que l'agencia estatal disposa només a Catalunya de 4.400 funcionaris per fer front a la recaptació dels impostos catalans.

 Indefinició en l'aportació de Catalunya  

L’altre front de negociació d’extrema dificultat serà la fixació del percentatge dels impostos tributats a Catalunya que es quedarà l’Estat a partir del nou sistema, que des del Govern defineixen com un "nou paradigma". És a dir, la concreció de les quotes que marquen l’aportació catalana als diversos fons estatals com el que fa referència als serveis que l’Estat presta a Catalunya,  o el que serveix per a la solidaritat interterritorial autonòmica. Aquests percentatges s’hauran d’establir i seran fruit d’una negociació complexa, com també ho és en el cas de la quota del concert econòmic basc. Però en el cas de Catalunya el marge és encara més reduït ja que s’inclouen diversos paràmetres, afegint-hi el de la solidaritat interterritorial.

 L'acord d'aquest dilluns de la Bilateral no entra a quantificar els percentatges de la "cistella d'impostos" que aportarà Catalunya  

Respecte a les quotes, l'acord d'investidura fixa que "l’aportació catalana a les finances de l’Estat integra l’aportació pel cost dels serveis que l’Estat presta a Catalunya i l’aportació a la solidaritat". I no concreta percentatges però deixa clar que "l’aportació de les despeses de l’Estat s’establirà a través d’un percentatge de participació en els tributs", i que "l’aportació a la solidaritat ha de ser explícita i s’ha de reflectir de manera transparent. La Generalitat ha de contribuir a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes a fi que els serveis prestats pels diferents governs autonòmics als seus ciutadans puguin assolir nivells similars, sempre que duguin a terme un esforç fiscal també similar". Per acabar concretant que "aquesta solidaritat ha d’estar limitada pel principi d’ordinalitat".

L'acord d'aquest dilluns de la Bilateral no entra a quantificar els percentatges de la "cistella d'impostos" que aportarà Catalunya, amb l'argument que dependrà dels fons que l'Estat decideixi injectar al sistema i amb els quals hauria de compensar els fons que deixaria d'aportar Catalunya, per garantir que cap autonomia veurà rebaixats els seus ingressos amb el nou model, tal com s'ha compromès el Govern espanyol. D'entrada, l'acord només fixa que el càlcul de la cistella i l'anivellament es fa d'acord amb "criteris objectius", que tampoc no s'han concretat, la qual cosa ha de garantir la total "transparència".

 Garantir l’ordinalitat, condició imprescindible  

Esquerra fixa, però, una línia vermella a l’hora de negociar i acceptar els percentatges que s’acabin establint d’aportació als fons estatals. Aquesta condició irrenunciable és que “els percentatges que s’acabin acordant han de garantir que es mantingui el principi d’ordinalitat” tal com diu l'acord establert amb el PSC. És a dir, que Catalunya no modifiqui la seva posició en el rànquing autonòmic abans i després de les aportacions tributàries a l’Estat, apunta un membre de la direcció. “El compromís sobre l’ordinalitat està inclòs en múltiples acords, reconegut per part de l’Executiva Federal del PSOE i l’actual president de la Generalitat de Catalunya l’ha plantejat reiteradament”, assegura Junqueras. De moment, en l'acord d'aquest dilluns s'inclou el concepte d'ordinalitat però Esquerra no té clar que amb el redactat actual es pugui garantir aquest precepte.

 Esquerra fixa, però, una línia vermella: “els percentatges que s’acabin acordant han de garantir que es mantingui el principi d’ordinalitat”  

Fonts de la direcció d’Esquerra consultades valoren el resultat d’aquesta cimera com “un primer pas, però insuficient” en la configuració d’un nou sistema de finançament per a Catalunya. Aquestes mateixes fonts admeten la complexitat d’una operació de gran abast com aquesta però adverteixen que tant el PSC com el PSOE han de ser conscients de què “més enllà del punt de partida, l’important és el punt d’arribada i aquest ha de ser el sistema pactat, que segons els republicans es basa en “la total autonomia financera i tributària de la Generalitat”. En cas contrari, Esquerra fa un contundent advertiment: “Ni el PSC ni el PSOE podran comptar amb nosaltres per cap nou acord, encara menys el pressupostari, si els respectius Governs no encarrilen el nou finançament per allà on ha de transitar per acabar el procés de forma satisfactòria”.

 ERC trasllada la pugna al Congrés amb la reforma legislativa  

D’aquesta forma, el pròxim pas després de la Bilateral Generalitat-Estat d’aquest dilluns el farà Esquerra amb la presentació al Congrés d'una proposició de llei per a impulsar una reforma legislativa per assegurar una “qüestió tan rellevant” com que l’Agència Tributària Catalana pugui cobrar tots els tributs per passar de recaptar 5.000 a 30.000 milions d’euros. Però està per veure si aquesta iniciativa tindrà la majoria necessària al Congrés ja que es necessita el concurs de tota la majoria de la investidura de Pedro Sánchez.

La proposició que presentarà ERC busca modificar la Llei 8/1980 -l’anomenada Lofca que regula de forma general el finançament autonòmic de règim comú, la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb Estatut d'autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, i la Llei 16/2010, del 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de l'Estat a la Comunitat Autònoma de Catalunya i de fixació de l'abast i les condicions d'aquesta cessió. L'acord de la Bilateral d'aquest dilluns també inclou aquestes modificacions, però està per veure si en el mateix sentit que planteja ERC. De moment, el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, s'ha mostrat predisposat a "estudiar" la proposta que presentarà ERC aquest juliol.

Cal tenir en compte que la Lofca exclou el País Basc i Navarra del règim comú del finançament amb una disposició, i ERC defensa que per complir l'acord d'investidura s'haurà de fer el mateix amb Catalunya. Perquè tiri endavant aquest canvi de la Lofca és necessària una majoria parlamentària que hi doni suport al Congrés dels Diputats. El rebuig del PP i Vox es dona per descomptat, però també alguns grups dels que conformen la justa majoria absoluta de la investidura de Pedro Sánchez han mostrat reticències, entre ells Compromís o la Chunta Aragonesista. Junqueras admet la complexitat de l’operació però considera que és necessari posar a proba la resta de formacions polítiques, començant pels propis socialistes: “en els propers dies veurem en quina mesura la nostra proposta té suport i va acompanyada d’altres formacions polítiques”, assegura el president d’ERC.

 La posició dels principals partits catalans  

L’acordat a la Bilateral d’aquest dilluns se situa, però, en la línia del que defensa el PSC, mantenir la cooperació i col·laboració entre les agències tributàries catalana i espanyola pel nou finançament. Segons el president del grup parlamentari del PSC, Ferran Pedret, la relació entre les dues administracions serà "fluida" de manera natural. I recorda que països com Alemanya ja apliquen aquest funcionament des d'una "lògica federal". Respecte a la modificació legislativa que planteja ERC, des del PSC deleguen la decisió al grup parlamentari socialista al Congrés, però els socialistes catalans es mostren convençuts que es podrà arribar a un acord. Fonts del Govern del PSC també apunten la necessària col·laboració entre les dues agències en una operació -la de traspassar la recaptació de tots els impostos a la Generalitat- que qualifiquen d’”extrema complexitat tècnica”.

Quant als Comuns es mostren disposats a “empènyer” per obtenir un “bon finançament per a Catalunya. Per als Comuns, el model actual està “caducat” i és “insuficient” per “avançar en l’autonomia i en el millor funcionament dels serveis públics”. “Aquests recursos es necessiten per finançar serveis bàsics com la sanitat pública, l'educació o per cuidar la dependència”, afirma la coordinadora Candela López. “També necessitem un sistema financer que superi el que afavoreix el dúmping fiscal del Madrid d’Ayuso en detriment de tothom”, afegeix López.

Pel que fa a Junts, tampoc es pronuncia encara sobre com afrontarà una possible votació al Congrés pel tema del nou finançament per Catalunya, però d’entrada menysté l’operació liderada per ERC. "No hi haurà ni un euro més per Catalunya", alerta un dels seus principals dirigents, Toni Castellà. A més, fonts del partit de Carles Puigdemont desconfien del compliment de l’acord pel finançament singular per part dels socialistes i remarquen que la seva proposta és la d’”un concert econòmic com el del País Basc”.

 Moment delicat pel PSOE en ple ‘cas Cerdán’  

El debat sobre el finançament singular desembarcarà al Congrés en una situació política d’extrema tensió amb el ‘cas Cerdán’, de presumpta corrupció que esquitxa el PSOE, en primer pla. Una situació que dibuixa un escenari de màxima debilitat del PSOE front als atacs del PP, però que a la vegada requereix que els socialistes recuperin la confiança del socis de la investidura, per la qual cosa perdre el suport d’ERC amb una negociació fallida pel finançament singular de Catalunya podria ser un cop fatal que Pedro Sánchez i el seu Govern de coalició progressista no es poden permetre. Un clima de confrontació al qual el finançament pot afegir llenya al foc amb les dures crítiques de les comunitats governades pel PP contra el finançament singular català, però també d' algunes de les socialistes com és el cas de Castella-la Manxa o Astúries.