Les pressions patronals, claus en la negativa de Sánchez al confinament total

"Soc conscient que les meves paraules poden ser criticades o malinterpretades, però arribats a aquest punt, l‘únic que demano és que m’escoltin: és indispensable decretar un confinament total per frenar la propagació del coronavirus. Les simulacions adverteixen que, amb les mesures actuals, el sistema sanitari quedarà saturat el 26 de març". Amb aquestes paraules, publicades en un article el dia 19, l’epidemòleg Oriol Mitjà instava el Govern espanyol a decretar el confinament total de la població per evitar que el coronaviurs s’estengués més enllà dels primers focus de contagi.

Gairebé una setmana després, l’executiu de Pedro Sánchez continua enrocat en la mateixa decisió de mantenir l’activitat econòmica i industrial sobre la base que, si és severament interrompuda, perjudicarà amplis sectors laborals i el subministrament cap a les famílies més necessitades. Així ho va assegurar aquest mateix dilluns la vicepresidenta d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, per la qual el confiament total no és necessari atès que l’economia espanyola ja està "prou alentida" i l’estat d’alarma, prorrogat quinze dies més, és prou contundent a efectes de contenir i revertir l’impacte del coronavirus.

Això ha fet que empreses de transport i subministraments continuïn a ple rendiment, de la mateixa manera que ho fan les vinculades a l’àmbit de la construcció, la logística o altres que no tenen una funció indispensable en aquest context d’excepcionalitat, com són els anomenats call center. Una situació que, per sindicats com la CGT o l’USO, provoca que els empleats no treballin amb les mesures de seguretat adequades, com és portar guants, mascaretes o mantenir una distància amb la resta de personal, de manera que s’exposen a contraure la malaltia o transmetre-la als seus companys. Fins i tot s’han denunciat casos en què han rebutjat l’opció del teletreball o, per incentivar els treballadors, els ofereixen un increment salarial si van al lloc de feina.

Entre la vida i l’economia

La controvèrsia entorn el confinament es va iniciar el passat dia 14, quan el president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar a l’Executiu espanyol que Catalunya quedés confinada després de tancar Igualada i tres municipis més de la Conca d’Òdena on s’havia detectat un important focus del virus.

El fet que la petició vingués de Catalunya podria haver influït en la negativa de Sánchez a prendre aquesta mesura. Així ho indica el politòleg Jordi Muñoz, per qui "la circumstància que Torra hagués abanderat la demanda d’un confinament més estricte hi pot tenir a veure". Una opinió que també comparteixen altres analistes, segons els quals el contenciós entre l’independentisme i l’Estat ha polaritzat les posicions alhora que ha impedit tenir un debat assenyat sobre si les demandes del govern català, que recomanen Oriol Mitjà o el doctor Buenaventura Clotet, són les idònies per frenar l’expansió de la pandèmia.

Jordi Muñoz: "A Itàlia s’ha evidenciat clarament el paper que l’empresariat ha tingut a l’hora de fixar els criteris de confinament"

Més enllà d’això, Muñoz creu que el principal motiu són les pressions de la patronal perquè l’economia no s’aturi i conservi l’actual nivell de producció. "A Itàlia s’ha evidenciat clarament el paper que l’empresariat ha tingut a l’hora de fixar els criteris de confinament", comenta.

A Catalunya, la posició més contrària a les restriccions prové de Foment del Treball, que mitjançant un comunicat emès aquest dilluns qualifica el confinament de "mesura desproporcionada" i "contraproduent". Segons l’organització patronal catalana, "frenar la producció comprometria el funcionament dels serveis essencials, ja sigui els alimentaris, energètics, de transport i fins i tot els estrictament sanitaris". En línia amb l’executiu espanyol, Foment titlla de "restrictives" les mesures adoptades fins al moment i atribueix la petició del Govern de Torra a "una posició maniquea que pot impedir la recuperació econòmica després del coronavirus".

Tant o més contundents han estat la CEOE i Cepyme, que tot i acordar amb el Govern de Sánchez i els sindicats CCOO i UGT un paquet de mesures per protegir els treballadors, han qualificat d’"alarmistes" algunes declaracions difoses per les autoritats, tota vegada que s’han escudat en la falta d’estimacions sobre l’impacte que causaria paralitzar l’activitat no essencial per exigir que no es decretin accions més restrictives.

Amb tot, el Govern de Sánchez intenta gestionar la crisi amb la sensació de navegar entre dues aigües. "És probable que el seu aparent immobilisme obeeixi a l’intent d’equilibrar les consideracions epidemiològiques amb les econòmiques", apunta Jordi Muñoz. De moment, però, sembla que aquest equilibri no ha aturat la sagnia de morts. Més aviat al contrari: Espanya ha sobrepassat Itàlia, el segon país més colpejat pel virus, en nombre de contagis.

Mentre això passa, la crida al confinament total va sumant nous actors. A banda de Catalunya, també la comunitat de Múrcia i 70 científics espanyols han exhortat al govern de l’Estat a prendre aquesta mesura. Així ho ha fet la Xina, amb excel·lents resultats, ho reclama la Organització Mundial de la Salut (OMS) i ho recorda Oriol Mitjà, per qui "si fins ara hem corregut darrere del virus, ara queda molt poc temps per revertir aquesta dinàmica".