Les obres d’un edifici a Montjuïc deixen al descobert una de les pedreres romanes més antigues d'Europa

Una intervenció arqueològica a Montjuïc durant la construcció d’un edifici d’habitatges ha deixat al descobert una nova part d’una pedrera d’època romana dels segles II i I aC. Els responsables de l’excavació i d’estudiar-ne els materials indiquen que és una troballa molt rellevant ja que és una de les pedreres més antigues de Catalunya i fins i tot d’Europa amb datació arqueològica confirmada. 

Això la vincula amb els primers moments de la fundació de Barcino: d’aquí podrien haver-se extret les primeres pedres de la Barcelona romana. L’explotació a cel obert mostra evidències de tècniques d’extracció, com marques de pic, tascons i restes de ferro incrustades a la roca. Una part de la pedrera es conservarà al pàrquing de l’edifici privat.

La pedrera forma part del conjunt d’explotacions de la muntanya de Montjuïc, que des del període ibèric i especialment durant l’època romana va esdevenir la principal font de pedra per al Pla de Barcelona i altres colònies com Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró). Aquesta nova troballa confirma la continuïtat del front de pedrera ja documentat el 1990, que aleshores va revelar un tram de 50 metres de llargada i 10 d’alçada.

Els treballs, que van començar la tardor passada, han permès identificar un tram de pedrera de gres blanc quarsític del Miocè, amb unes dimensions màximes de 30 metres de llargada, 5 metres d’alçada i 4,5 metres d’amplada.

Una finestra a la història ibèrica i romana

La cap de la Unitat d'Estudis Arqueomètrics de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), la doctora Anna Gutiérrez Garcia-M, afirma que aquesta troballa és “extremadament interessant” i anticipa que “acabarà sent un punt de referència a nivell internacional en l'estudi de les pedreres romanes” per tota la informació detallada que ja mostra i que revelarà quan es  completin els estudis dels materials que s’hi han trobat.

Gutiérrez assenyala que aquest front de pedrera és la “continuació” del que es va descobrir fa uns anys, però excavat amb la metodologia actual, més avançada i que permet obtenir molta informació; per exemple sobre les tècniques d'extracció de la pedra, com el tipus d’eines que utilitzaven, i sobre les estratègies que seguien. Així, les restes de ferro incrustades a la roca podrien correspondre a eines de percussió o estructures de suport com bastides o grues.

La pedrera també parla sobre les persones que hi treballaven; què menjaven; on feien activitats adjacents però essencials per treballar la pedra, com afilar les eines. Els arqueòlegs han identificat una seqüència estratigràfica singular: abocaments d’ús domèstic d’època ibèrica (segle III aC) sobre estrats de rebuig de la pedrera romana (segle I aC).

Per al director de l’excavació arqueològica, Andrew Kelly, l’estratigrafia inversa és una de les “particularitats” d'aquesta excavació: la pedrera, la part més recent, està coberta amb abocaments d’aquests materials més antics, del segle III aC. Aquesta inversió s’explicaria per l’excavació de nivells ibèrics durant l’explotació romana en cotes més altes, que haurien estat posteriorment abocats sobre les zones ja explotades.

Kelly, de l’empresa Ager, destaca que han trobat una “gran varietat i quantitat” de peces, com de ceràmica campaniana, importada de la zona de Nàpols, o un peveter amb un relleu de Demèter, deessa grega de l’agricultura. Aquestes troballes aporten informació dels contactes comercials d’aquells segles.

La pedrera, prop del mar, per construir les ciutats

Anna Gutiérrez contextualitza les pedreres romanes en la fundació de les ciutats: “Amb l'arribada dels romans a casa nostra, a nivell urbanístic hi ha un canvi molt important. És quan sorgeixen les ciutats, amb infraestructures que necessiten molta més pedra del que havia necessitat el món iber. Aquí estem en el punt zero, en el moment inicial”.

Aquesta especialista en pedreres romanes apunta que, un cop s’extreien els blocs de pedres, se solien transportar en vaixells: “Sabem que la línia de la costa era molt més propera del que és ara i, per tant, segurament explica que aquesta pedrera s'obrís en aquest punt. La dificultat més gran en el transport en època antiga era el pes. El mar o les rutes fluvials permetien el transport de manera molt més fàcil que no pas per camins”.

Gutiérrez indica que el que ara s’ha descobert és segurament un “trosset” d'una pedrera que podria haver estat una de les principals zones de subministrament de material lapidi no només de Barcino “sinó també de tot el territori del que ara seria el Barcelonès i fins i tot la Laietània”.

En els propers mesos es duran a terme estudis dels materials ceràmics per fer-ne un inventari i analítiques complementàries que han de permetre confirmar la datació de la pedrera i aportar-ne més dades. Calen més estudis per concloure del tot que les primeres pedres de Barcino van sortir d’aquest punt, per exemple comparant les peces de la muralla o d’altres elements arquitectònics amb els blocs de la pedrera.

Relacionat amb aquest tema

Les obres d'un aparcament subterrani al litoral de Barcelona posen al descobert les restes d'un vaixell del segle XV

Públic

La troballa arqueològica, visible en el pàrquing 

L’arqueòleg Xavier Maese, del Servei d’Arqueologia de Barcelona, explica que en casos com aquest, quan es descobreix patrimoni tan rellevant, s'ha de fer l'esforç d'intentar “compaginar” la promoció privada amb la seva protecció. Per això s’ha arribat a l'entesa de conservar una part de la pedrera de 8 metres de longitud i 3 d’alçada que serà visible dins la finca. La resta es desmuntarà per motiu de les obres i s’han fet treballs de fotogrametria per generar un model 3D del conjunt, amb finalitats didàctiques i d’investigació.