Les institucions catalanes avancen en la protecció dels drets de les dones?

Cada 8 de març, Dia Internacional de les Dones, la majoria de càrrecs institucionals surten al carrer per defensar els drets de les dones. Però, es tradueix aquesta denúncia pública en una prioritat de govern en matèria feminista? A Públic hem parlat amb les responsables de les àrees de la dona de diverses institucions catalanes per esbrinar si, a banda de paraules i eslògans, la política diària permet avançar en la protecció dels drets de les dones. Els ajuntaments que a les darreres eleccions municipals del 2015 van incorporar al Govern a noves o transformadores forces de l'esquerra, com Barcelona, Berga, Badalona i Sabadell, destaquen per incloure la perspectiva feminista dins la majoria de polítiques públiques, i per promoure la participació dels moviments de dones en la confecció d'aquestes polítiques.

Berga

Què vol dir fer polítiques amb perspectiva feminista? “Ara el treball es fa d'una altra manera. El que s'intenta fer, des de totes les àrees, és que totes les propostes municipals tinguin una mirada feminista”, explica Anna Alsina, regidora de l'àrea de serveis de les persones de l'Ajuntament de Berga (CUP). Tot i que no tenen una persona que s'encarregui directament de l'àrea perquè es delega en l'àmbit comarcal, l'Ajuntament argumenta que la perspectiva feminista “està present a totes les àrees” i que es vol “situar la dona en tots aquells espais en què abans no estava situada”, com en la cultura, l'educació, la memòria històrica, entre altres. Per exemple, estan engegant una campanya no sexista a tota la ciutat que estigui present en els espais d'oci i que implica “una formació als negocis privats que es dediquen al lleure nocturn”.

A més a més, com explica Alsina, estan començant a treballar tant en un pla intern d'igualtat com en un protocol d'assetjament per raó de gènere dins la institució, com “a canvi intern que pugui tenir una repercussió externa”. La regidora de la CUP critica que han hagut de partir de zero en moltes polítiques perquè “en els darrers anys en l'àmbit català s'ha retallat en polítiques d'igualtat i això ha repercutit en els ajuntaments” i tampoc percep “un model de gènere clar” per part de la Generalitat.

Barcelona

Laura Pérez, la regidora de l'àrea de Feminismes i LGTBi a l'Ajuntament de Barcelona (Barcelona en Comú), també critica la feina de l'Institut Català de les Dones, organisme que s'encarrega d'aplicar les polítiques de gènere de la Generalitat, tot considerant que “té un lideratge molt feble i amb unes polítiques sense una direcció clara”. “A Barcelona tenim un full de ruta molt clar i la Generalitat no té cap política definida pel que fa al gènere”, defensa. “No hi ha un esforç per promoure la participació dels moviments de les dones, i a Barcelona ens ajuden molt”, explica la regidora.

Pérez recorda que ja porten prop de dos anys prioritzant la transversalitat de gènere en la majoria de polítiques municipals (“pressupostos en matèria de gènere, clàusules de gènere per les empreses que volen contractes i subvencions amb l'Administració, comunicació inclusiva, formacions internes en matèria de gènere...) i destaca: “estem aconseguint que a totes les enquestes es presenti la divisió entre homes i dones”, una de les demandes històriques dels moviments feministes. També recorda com a prioritat de l'Ajuntament la lluita contra “la feminització de la pobresa” a través de plans específics en salut, creació de treballs més feminitzats, atenció de serveis socials, entre altres.

Aquest any, a més, s'estan treballant els feminismes “amb la mirada LGTBi” -en consonància amb el nom de l'àrea. “Estem intentant replegar esforços per lluitar contra aquest tipus de sexisme i incorporar aquesta mirada no sexista des de la primera edat, a les escoles”, explica. Sobre això, la regidora destaca que s'està consolidant una xarxa entre ciutats de tot el món, com Madrid, París, Roma, Rosario (Argentina).

Badalona

Aquesta aposta pel feminisme polític és indissociable de l'entrada a les institucions de dones com Ada Colau o l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater (Guanyem Badalona En Comú). “La perspectiva feminista ja no és d'un determinat col·lectiu, sinó que forma part del discurs hegemònic”, considera la referent de feminismes de l'Ajuntament de Badalona, Laia Franco. Explica que a la institució hi ha hagut un canvi estratègic que comença perquè “la mateixa alcaldessa assumeix l'àrea de feminismes”. “Hi ha una mirada molt més política respecte la dona que facilita la transversalitat i impregna qualsevol decisió que es pugui prendre”, raona.

Franco explica que una de les prioritats per Badalona és “fer un model de seguretat amb perspectiva de gènere” amb l'objectiu “d'apropar la seguretat a la ciutadania, en especial a les dones, amb una nova mirada de què tots som agents de cura”. Recorda, sobre això, que una de les tasques més difícils a Badalona ha estat “canviar els serveis d'atenció a les dones, sobretot amb relació a les violències masclistes”, perquè a l'anterior govern del PP només depenia de seguretat i “la mirada ha de ser des d'una altra òptica”. “Hem de deixar enrere la mirada victimista de les dones i apostar pel seu empoderament”, considera.

Entre altres mancances, Franco defensa que encara han de disposar de més dades segregades per sexe per “definir polítiques de cura o domèstiques” i donar més capacitació i autonomia a les entitats de dones que operen al municipi per augmentar la seva incidència política.

Sabadell

L'Ajuntament de Sabadell, que des de les darreres eleccions del 2015 governa en coalició entre les formacions d'esquerres Unitat pel Canvi, ERC, La Crida i Guanyem, també aposta per la transversalitat del gènere en totes les polítiques municipals i per donar més veu a les entitats feministes a l'hora de dissenyar l'estratègia pública. Així ho explica la regidora de Drets Civils del consistori de Sabadell, Míriam Ferràndiz, qui recorda que el departament ha passat a reconèixer-se com l'àrea de “Gènere, Feminismes i LGTB”.

“Hi ha moltes coses que encara es centralitzen en el departament, però s'intenta que siguin tots els altres departaments els que vagin incorporant la perspectiva de gènere. Cada vegada és un tema més assumit”, explica. “És fonamental que el feminisme sigui transversal i estigui present a les ordenances i els pressupostos municipals”, afegeix. A banda d'això, considera una prioritat “reforçar les entitats de dones que estan fent la feina, que són les referencials en aquesta tasca”.

Els objectius d'aquest consistori són, com explica Ferràndiz, eradicar les violències masclistes, “anar corresponsabilitzant a tothom en la lluita contra la violència masclista”, i “visibilitzar els treballs de cures i domèstics” que assumeixen les dones. Precisament, aquest 8 de març, el consistori proposa visibilitzar i reflexionar sobre aquests tipus de tasca, “fonamental i imprescindible per a mantenir la mà d’obra necessària per al mercat laboral, però al que no se li dóna cap tipus de valor”.

La Generalitat, encara sense arrelament feminista

La Generalitat de Catalunya, al costat dels esforços dels ajuntaments, encara segueix sense apostar per un canvi de paradigma d'arrel feminista, que impregni tota la presa de decisions públiques, i doni veu a les entitats de dones. L'objectiu d'aquesta legislatura del president Puigdemont és, segons s'indica al web del Departament de Treball, Afers Socials i Família, “garantir la igualtat d'oportunitats entre homes i dones i eradicar la violència masclista”. La presidenta de l'Institut Català de les Dones (ICD), Teresa Pitarch, defensa que “les polítiques d'igualtat han d'estar inserides a les polítiques públiques” i argumenta que “tots els departaments de la Generalitat estan treballant en aquesta transversalitat” perquè així ho contempla la mateixa Llei 17/2015, d'igualtat efectiva d'homes i dones, aprovada per unanimitat al Parlament. “Parlem de polítiques d'igualtat, no només de dones”, emfatitza.

Pitarch explica que “s'han mantingut tots els recursos per lluitar contra les violències masclistes” durant els anys de retallades i que ara “augmenta el pressupost en un 8%”. En total, es destinen 20 milions d'euros per, sobretot, lluitar contra aquesta violència envers les dones a través del centenar de SIADs (Servei d'Informació i Atenció a les Dones) que hi ha per tota Catalunya. Tot i això, segons l'informe de CCOO del 2016, l'ICD va partir una retallada del 36,9% del pressupost en vuit anys (2007-2015).

La presidenta de l'Institut, però, afegeix que s'està capacitant personal social a tot el territori català amb l'objectiu “d'atendre una violència que fins ara estava amagada, que és l'àmbit de les violències sexuals”.

La campanya institucional d'aquest 8 de març coincideix amb la impulsada per la Comissió de les Dones de les Nacions Unides: “l'apoderament de les dones en el mercat del treball”. Segons un estudi del mateix ICD amb la Cambra de Comerç, si es comptabilitzés el treball de cures i domèstic augmentaria un 23% el PIB de Catalunya, del qual més d'un 60% el realitzen les dones. Per això, Pitarch considera que “s'han d'impulsar mesures que facilitin la flexibilització d'horaris laborals de les dones, fomentar la corresponsabilitat dels homes en les tasques domèstiques i de cures, avançar els permisos de paternitat i premiar les empreses que incloguin aquestes condicions”. “Així és com volem apoderar Catalunya al món, com un exemple d'igualtat efectiva entre homes i dones”, considera.