Les feministes aplaudeixen les mesures del Govern valencià per facilitar que les dones puguen deixar la prostitució

La campanya institucional de la Generalitat valenciana pel 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, va dirigida específicament a les violències sexuals, una xacra que han patit, al llarg de la seua vida, la meitat de les dones residents a l’estat espanyol majors de 16 anys, segons la macro enquesta del 2019 realitzada pel ministeri de l’Interior. És una campanya "directa" i "focalitzada en l’agressor, que és qui ha de canviar si vol encaixar en una societat justa i igualitària", segons ha explicat la Vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra.

Un dels quatre supòsits inclosos en la campanya –a més de l’assetjament, l’agressió i la violació- és l’explotació sexual. En aquest punt, l’anunci d’Oltra no s’ha limitat a la sensibilització, sinó que ha anunciat la creació d’un itinerari específic dins de la Renda Valenciana d’Inclusió (RVI) per a "dones prostituïdes, víctimes d’explotació sexual o de tràfic d’éssers humans". Aquesta iniciativa, ja incorporada a la Llei d’Acompanyament als Pressupostos 2021 via una esmena, suposa incrementar la renda en 320 euros fins a equiparar-la amb el Salari Mínim Interprofessional. L’itinerari, però, no es limita a un increment de l’ajuda, sinó també una "actuació integral, que vaja des de la informació a l'assessorament en matèria social, sanitària, formativa i laboral, fins a la promoció de la seua autonomia a través d'un itinerari amb estratègies i xarxes de suport, que facilite que puguen reprendre una vida independent en la qual elles trien el propi camí", segons va detallar la mateixa vicepresidenta.

En l’article 17.3 de la Llei d’Acompanyament que fa referència a aquesta ajuda s’especifica que les dones que hi vulguen accedir s’han de "comprometre (...) a eixir de la situació de prostitució". La tasca de detecció i personalització dels itineraris aniria a càrrec dels treballadors socials de cada municipi, segons fonts de la conselleria.

Mesura aplaudida però insuficient

"Cal una eixida sociolaboral i en tots els aspectes per les dones prostituïdes"

Les organitzacions de dones preguntades per Públic han donat un clar suport la mesura. Des de l’Associació de suport a víctimes de la violència de gènere Alanna, Virginia Sanchis, vicepresidenta de l’entitat ha valorat que la mesura "incloga la prostitució com a violència sexual" i, en tot cas, demana que es "faça bé, amb desenvolupament per part d’associacions especialitzades i itineraris adaptats a cada situació", com per exemple dones en situació irregular. En la mateixa línia s’expressa Maite Gabaldón, del Front Abolicionista del País Valencià, qui no entén com "fins ara no existia un itinerari per a dones que volgueren abandonar la prostitució" i lloa una "mesura pionera i un avanç important". "Cal una eixida sociolaboral i en tots els aspectes per les dones prostituïdes i uns itineraris que tinga en compte les situacions complicades, com les addiccions, familiars, etc.", ha afegit Gabaldón.

Però tant ella com Sanchis també coincideixen a reclamar que aquestes mesures es complementen amb una legislació integral abolicionista de la prostitució, que incloga la persecució del proxenetisme i dels demandants de serveis sexuals. "Si només ens quedem amb la pota assistencial, ens podem trobar en el fet que enguany aconseguim que mil dones deixen la prostitució l’any vinent en tornem a tindre mil més. Així que cal ser més valentes i cal anar més enllà".

Andrea Corrales, de l’associació Nómadas, de suport a dones i persones LGTBI migrants, té un enfocament força més crític. Si bé Corrales aplaudeix "qualsevol mesura que millore la vida de la gent" li preocupa que "no es tinga en compte els problemes específics del 85 o 90% de les treballadores sexuals, que són migrants, i moltes d’elles en situació irregular". Corrales posa l’accent en fer comprendre com les traves burocràtiques i la desconfiança cap a les institucions dificulta l’accés real a les mesures, "com l’exigència d’un compte bancari o d’haver estat rebutjat per a l’Ingrés Mínim Vital estatal".

Si bé la RVI contempla que es puga sol·licitar sense tenir una situació regularitzada, només amb un empadronament de 12 mesos consecutius en localitats valencianes, a la pràctica, l’aplicació informàtica impedeix demanar-la sense un DNI o un NIE, com fa mesos que denuncien entitats com València Acull. "Potser caldria escoltar més els col·lectius organitzats de treballadores sexuals, que fa mesos que es manifesten per poder accedir a l’Ingrés Mínim Vital sense que ningú les faça cas". I explica el cas d’una dona amb qui acaba de parlar i que no vol sol·licitar cap ajuda per por que li lleven els fills. "Tot està integrat, no es pot parlar de treball sexual sense parlar de migracions, i potser la principal ajuda a aquestes dones seria derogar la llei d’estrangeria", conclou.