Les escoles rurals alerten de "mancances estructurals" que amenacen el seu futur: "Som les grans oblidades"

Una de cada dues escoles rurals no té personal administratiu, una realitat que obliga el professorat a haver d'assumir tot tipus de tasques que van més enllà de la seva funció docent. Així ho constata un informe elaborat per la CGT, que denuncia "mancances estructurals" a les escoles rurals que "posen en perill el seu futur". 

És el cas de l'escola de Borredà (Berguedà). Amb 20 alumnes, la directora del centre, Elisabet Picas, no només és tutora de l'aula dels grans, sinó que també exerceix de cap d'estudis de la ZER Berguedà Centre i fa les funcions administratives de l'escola. "Una sobreacumulació de càrrecs", lamenta en declaracions a l'ACN, que li resta temps per dedicar-se "al que realment importa: atendre els infants". 

Per fer l'estudi, la CGT ha analitzat centres dels territoris que concentren més escoles rurals: Lleida, l'Alt Pirineu, el Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre, el Penedès i la Catalunya Central. "Ha estat fonamental per entendre la realitat diària d'aquestes escoles, les dificultats que afronten, les inquietuds i les seves preocupacions", subratlla Alicia Navalón, professora de Secundària i delegada d'Ensenyament de la CGT a la Catalunya Central.

El treball assenyala "mancances estructurals" que, segons diuen, afecten la qualitat de l'ensenyament i posen en perill el futur d'aquests centres. Per tot plegat, el sindicat denuncia "un desequilibri" entre les escoles rurals i urbanes, i reclama el dret a la igualtat d'oportunitats.

L'estudi, diu Navalón, fa una fotografia de l'estat actual de les escoles rurals i permet demostrar al Departament d'Educació que els problemes que pateixen no són "anecdòtics". El sindicat ja ha fet arribar l'informe al Departament perquè prengui "mesures urgents".

Per la seva banda, consultat per l'ACN, el Departament d'Educació ha explicat que ha constituït un grup de treball i també un fòrum específic amb directors de ZER per abordar les necessitats i preocupacions de les escoles rurals del país.

Més alumnes, mateixos recursos 

La pandèmia va fer que les escoles rurals rebessin més alumnes, però això no s'ha traduït amb més recursos. Ho denuncia la directora de la ZER Berguedà Centre, Marina Almenara, que posa d'exemple la falta de personal especialitzat amb necessitats educatives. El centre va perdre l'especialista durant les retallades del 2009 i l'ha recuperat mai més. Com a la majoria dels centres, els alumnes amb necessitats especials augmenten i això suposa una dificultat afegida.

"Tenim aules molt diversificades, amb pocs alumnes, però de nivells molt diferents -de 6 a 12 anys junts- i tens pocs recursos", remarca. El que sí que tenen és el suport d'un professional de l'Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP), que visita el centre un cop al mes. "És del tot insuficient. Això ens obliga a fer una llista de casos, prioritzant els més greus, i fa molt difícil arribar a casos de trastorns menors", lamenta.

Mestre rural, una especialitat poc coneguda 

D'altra banda, la directora de l'escola de Borredà i cap d'estudis del ZER Berguedà Centre, Elisabet Picas, també assenyala que les particularitats de l'escola rural fan que el perfil del mestre hagi de reunir unes habilitats que sovint no s'ensenyen a les facultats. "Ens trobem amb mestres que tenen molt poca formació en escola rural i no saben com gestionar-ho. Arriben amb una idea molt idíl·lica, però després es troben amb una realitat molt més complexa, que requereix d'una formació prèvia. Sovint els has d'ensenyar tu i quan finalment comencen a entendre el funcionament, ja han de marxar del centre", lamenta.

Per a molts professionals l'escola rural va "més enllà" de la seva funció com a centre d'ensenyament perquè és "l'eix vertebrador" del món rural. I en canvi, lamenta Picas, "és la gran oblidada". "La desaparició d'una escola de poble comporta conseqüències negatives en el futur de les comunitats rurals", subratlla Navalón, que insisteix: "El Departament d'Educació ha de reaccionar i donar resposta a les necessitats d'aquestes escoles. No poden estar lluitant contínuament per la seva supervivència".