EconomiaLes empreses abusen dels Expedients de Regulació d’Ocupació per la por a una nova Reforma Laboral

Codorníu, Caixabank, Dia, Gas Gas, Aigües del Montseny, Nissan... Són algunes de les empreses que han anunciat recentment la presentació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per ajustar la producció o acomiadar treballadors. En un context amb una caiguda sostinguda de l’atur, les companyies utilitzen la figura dels ERO com una mesura preventiva davant la incertesa que envolta la legislació laboral a l'Estat en funció del que succeeixi a les eleccions del proper 28 d'abril. Aquesta és l’anàlisi que fa Núria Gilgado, la secretaria d’Acció Sindical de la UGT Catalunya. “En un escenari immediat de desconeixement, les empreses apliquen aquesta estratègia, més enllà dels ERO derivats dels diferents cicles productius al sector industrial”.

Gilgado recorda que durant els dos primers mesos de l’any, la xifra de 73 ERO presentats és molt similar a la del mateix període del 2018, quan van ser 72. Tot i això, el nombre de treballadors afectats s’ha incrementat notablement. “Des de l’aplicació de la Reforma Laboral l’any 2012, en què es va eliminar el tràmit que fos l’autoritat administrativa qui decidís sobre la seva idoneïtat, les empreses ho tenen més fàcil perquè és un mecanisme automàtic”.

Des de la UGT Catalunya es reclama “una derogació de la Reforma Laboral i que la competència sobre l’aplicació dels ERO torni a l’autoritat judicial”. Gilgado demana “un sistema de relacions equilibrat” i aclareix que des de fa set anys, quan va entrar en vigor la nova normativa laboral, “els sindicats acostumem a guanyar les demandes per expedients presentats sense justificació i els empleats han de tornar al seu lloc de feina”.

Una mesura massa fàcil

La falta de control sobre les condicions en les quals es presenta l’ERO ha fet que plantejar un expedient s’hagi convertit en un recurs relativament fàcil d’usar. “En moltes ocasions funciona com a substitut d’altres iniciatives de caràcter intern, com la flexibilitat laboral o les bosses d’hora, i acaba sent el camí més directe per treure’s personal de sobre”, afegeix Gilgado.

En àmbits com l’industrial, més concretament els fabricants d’automòbils, els ERO són recurrents perquè responen a una dinàmica de moments diferents de producció, on l’activitat creix o decau en funció de la demanda. Aquest és el cas de la multinacional japonesa Nissan, que ha anunciat un ERO per a 600 treballadors dels seus centres de la Zona Franca i Montcada i Reixac. La decisió afectaria un 20% de la plantilla i la direcció ho justifica per “ajustar la dimensió de les plantes a la baixa producció”. De fet, assegura que les dues seus s’han vist perjudicades per la pèrdua de l’assignació de la fabricació de diferents models de vehicles.

En altres, com en el sector financer, la digitalització de l’economia i la reorientació del model de negoci estan disparant els moviments per regular l’ocupació. Un exemple és Caixabank, que a principis de gener va plantejar un ERO per a 2.157 treballadors. En el marc de les negociacions, l’entitat s’ha compromès a retirar les extincions forçoses de contracte sempre que els sindicats acceptin el tancament d’oficines, l’extensió de les sucursals store i la mobilitat geogràfica obligada per determinats treballadors.

Moda o canvi de cicle?

Més enllà de les facilitats que ofereix la Reforma Laboral per acomiadar i plantejar Expedients de Regulació d’Ocupació, el secretari general de CCOO Catalunya, Javier Pacheco, dubta de “si es tracta d’una moda o d’un canvi de cicle que indica un nou alentiment econòmic”. El dirigent sindical troba arguments per a les dues visions. Per un costat, considera que hi ha dades macroeconòmiques que no acompanyen, com la restricció del crèdit per part de les entitats financeres. D’altra banda, precisa que abans “ningú gosava presenta un ERO poc abans d’una campanya electoral”. Ara, tal com també comenten des de la UGT Catalunya, els processos dels Expedients de Regulació d’Ocupació s’han judicialitzat. Els tribunals són l’única via que els queda als treballadors per impugnar els ERO.

La mateixa percepció tenen des de la Generalitat de Catalunya. El secretari de Treball, Josep Ginesta, creu que “algunes empreses avancen les seves reestructuracions per si hi ha canvis en la reforma laboral i les condicions per presentar un ERO s’endureixen”. Malgrat aquesta realitat, durant el primer trimestre de l’any, la taxa d’atur a Catalunya ha baixat fins l’11,8%.

Alguns experts estimen que els moviments de les grans empreses són l’avantsala i el primer símptoma d’una nova crisi laboral. Els sindicats prefereixen pensar que, tot i que alguns registres econòmics presenten un cert alentiment, aquest fet no ha de suposar la destrucció d’ocupació. Com a argument contrari, assenyalen que el Producte Interior Brut (PIB) fa cinc anys que és positiu. En tot cas, alguns conceptes que s’utilitzen en la negociació dels ERO, com deute o pla de viabilitat, no disten gaire dels emprats per les grans corporacions financeres o alguns fons d’inversió. En el fons, de la macroeconomia a la microeconomia no hi ha gaires passos si el camí es fa només d’anada.