Les eleccions a Extremadura, un experiment encoratjat per Feijóo amb molts riscos

S'atribueix a Helmuth von Moltke la frase "cap pla sobreviu al primer contacte amb l'enemic". Dita per un militar prussià del segle XIX, viatja fins a l'Extremadura del 2025 per tornar a tenir sentit. La presidenta María Guardiola va denunciar durant diversos mesos la ingovernabilitat i el bloqueig parlamentari a l'Assemblea d'Extremadura, incapaç d'aprovar uns pressupostos autonòmics després de la negativa de Vox a pactar res amb el PP. La presidenta es va llançar així a unes eleccions anticipades en una decisió que es va interpretar com un clar missatge d'Alberto Núñez Feijóo a Pedro Sánchez: si no aconsegueixes uns pressupostos, convoca eleccions.  

El PP pensava que ampliaria el seu nombre de votants, que rondaria la majoria absoluta en un històric bastió socialista i, de passada, que Feijóo donaria una lliçó de principis a Sánchez. Tanmateix, el darrer CIS abans d'iniciar-se la campanya electoral entreveu que això podria no passar. L'única novetat que tindria la política extremenya és que l'extrema dreta duplicaria els seus escons. El PP ampliaria la distància respecte del PSOE, però dependria d'un Vox més fort que abans. Ja ho va deixar entreveure Helmuth von Moltke: la millor de les teories s'esfilagarsa quan abandona el paper i passa al terreny de joc.

El 21 de desembre se celebren les eleccions autonòmiques a Extremadura i la campanya electoral arrenca divendres vinent, data que coincideix a més amb l'aniversari de la presidenta María Guardiola. Res no indica que la candidata hagi de patir per revalidar la presidència, però tampoc no hi ha indicis que l'embús parlamentari fruit de la ruptura amb Vox i PSOE hagi de resoldre's. Els comicis venen marcats per cinc idees que sobrevolaran actes de campanya i intervencions polítiques.

1. María Guardiola defuig el debat electoral a TVE  

La presidenta s'ha negat en rodó a participar en el debat electoral que va oferir RTVE. Guardiola es va sumar a l'ofensiva que el PP manté contra la televisió pública i va titllar d'"instrumentalització descarada" per part de Moncloa la proposta d'un debat amb PSOE, Vox i Unidas por Extremadura, les altres tres forces que actualment tenen representació parlamentària.

Guardiola es negava al debat mentre la resta de candidats veien amb bons ulls la proposta. En canvi, sí que ha acceptat l'oferta de debatre a Canal Extremadura amb deu forces polítiques més (sis d'elles sense representació parlamentària), on les intervencions a penes poden superar el minut. La mateixa Guardiola va titllar aquest format de "conga" quan era a l'oposició, però ara és l'únic que passa el seu filtre. La trobada tindrà lloc l'11 de desembre i serà l'única oportunitat de veure la presidenta confrontant-se amb els seus rivals polítics.

2. La difícil campanya del PSOE  

Miguel Ángel Gallardo, el candidat escollit pel PSOE, té una campanya electoral de les més complicades. Va ser nomenat diputat de l'Assemblea d'Extremadura en el que es va interpretar com una jugada per estar aforat en el cas de David Sánchez, germà del president, acusat de presumpte delicte de prevaricació i tràfic d'influències després d'aconseguir una plaça de coordinador de les activitats dels conservatoris de la Diputació de Badajoz. Finalment el Tribunal Superior de Justícia d'Extremadura va tombar per "frau de llei" l'aforament i Gallardo s'haurà d'asseure al banc dels acusats juntament amb David Sánchez el proper 9 de febrer.

El CIS revela que el líder socialista és, amb diferència, el candidat que obté pitjors valoracions. En qualificar-los de l'1 al 10, el 34% de l'electorat li posa la pitjor nota, un 1, molt lluny de la resta de polítics. En valoració mitjana està pràcticament empatat amb Óscar Fernández Calle, el candidat de Vox. Tanmateix, des del PSOE extremeny defensen la seva innocència. Antonio Rodríguez Osuna, alcalde de Mèrida i portaveu del comitè electoral per a la campanya, és clar: "Gallardo és innocent. Des que és elegit secretari general és quan hi ha hagut una ofensiva judicial de Manos Limpias, Vox i PP. Aquest judici s'hauria d'haver resolt pel contenciós administratiu i l'han portat per la via penal, és un cas clar de lawfare", declara l'alcalde a Público. Des del PSOE tampoc neguen l'evidència i creuen que estan "marcats" per la polèmica del seu candidat.

PP i Vox no dubten a veure Gallardo com un líder que ha buscat l'aforament per escapar de la justícia. Tampoc a Unidas por Extremadura tenen una opinió positiva sobre el socialista. Irene de Miguel, portaveu de la formació progressista, és clara: "Ha actuat com un president cacic, nosaltres vam ser els primers a alçar la veu i dir que hi ha hagut tràfic d'influències. Però tractar això per la via penal ens sembla fora de la realitat, més quan es va destapar fa set anys. Té un objectiu clar que és contribuir a aquest atac judicial i colpisme que veiem arreu", apunta.

3. Extremadura, un "laboratori" d'idees de Feijóo  

PSOE i Unidas por Extremadura no tenen dubtes que la decisió de María Guardiola d'avançar eleccions té al seu origen pressions des de Gènova. "És un experiment des de Madrid i utilitzen Extremadura com a laboratori", asseguren fonts socialistes d'Extremadura. Feijóo va voler fer veure que el Partit Popular va a eleccions abans que prorrogar pressupostos, cosa que Pedro Sánchez ja ha fet en dues ocasions. Aquesta relació d'idees fa que l'oposició interpreti que des de Madrid es decideixen els designis d'Extremadura. A Cantàbria i Aragó tampoc no hi ha pressupostos autonòmics i no s'han convocat eleccions de moment.

A Unidas por Extremadura creuen que Guardiola, a més d'acontentar Feijóo, ha buscat aprofundir en la crisi del PSOE amb Gallardo: "L'avançament electoral té més a veure amb la situació del PSOE que amb la governabilitat d'Extremadura", afirma Irene de Miguel.

4. L'energia nuclear i el perill de l'abstenció  

La central nuclear d'Almaraz s'ha ficat de ple en la campanya electoral ara que les empreses propietàries han demanat al Govern la pròrroga de la central. María Guardiola ha sortit a defensar sense matisos la planta, igual que tot el PP exigeix l'extensió de vida de les centrals malgrat que les mateixes empreses van pactar el calendari de tancament el 2019. El PSOE, que des del Govern espanyol ha estat contundent i manté la seva postura malgrat les pressions, és molt més tebi a Extremadura sobre el tancament d'Almaraz.

Una cosa que preocupa als partits de l'oposició és que l'abstenció es dispari o es mantingui en xifres molt altes. En les dues darreres eleccions autonòmiques, al voltant del 28% dels extremenys no va anar a votar. PSOE i Unidas Podemos creuen que una alta participació els beneficia. El CIS revela, però, un cert cansament de la ciutadania amb els polítics. El 45% dels enquestats reconeix que segueix amb molt poc o cap interès les notícies i la crisi de lideratge a l'esquerra es demostra amb una altra dada: el 15% dels enquestats reconeix que anirà a votar únicament per intentar frenar la dreta, no pas perquè el motivi el projecte de l'esquerra.

5. L'auge de Vox  

L'extrema dreta creix en cada enquesta, tant a escala local com nacional. Santiago Abascal ha aconseguit que el PP faci seguidisme de les mesures de Vox al País Valencià, on Juanfran Pérez Llorca va ser investit president després de fer un discurs negacionista del pacte verd europeu i contra la migració.

El CIS torna a disparar Vox a Extremadura, on duplicaria els cinc diputats actuals. La formació guanyaria pes en les negociacions amb el Partit Popular tot i que els extremenys mostren preocupació per l'atur, les infraestructures (tren, peatges), la sanitat i l'habitatge. Tan sols l'1,3% dels enquestats considera la migració com el principal problema de la regió, però Vox ha sabut incorporar el seu discurs a qüestions transversals.

En aquest sentit, Irene de Miguel és clara: "O Guardiola perd les eleccions o necessitarà Vox per governar, i això ens portarà a una situació d'inestabilitat i d'incertesa o de repetició electoral. No veig gens descabellat que no arribin a cap acord", augura la portaveu progressista. Des del PSOE, en canvi, creuen que la presidenta "s'ha ficat en un embolic amb una convocatòria que ningú li havia demanat". El 2026 serà un any important de cara a eleccions i pot començar amb un creixement enorme de l'extrema dreta a Extremadura.