Les comarques de l'Alt Pirineu, les que tenen una major proporció de segones residències

Gairebé un de quatre habitatges que hi ha a Catalunya es considera "no principal", és a dir, no hi té població empadronada, però aquesta proporció canvia de manera notable en funció de la zona. Així, s'enfila per sobre del 60% a bona part de l'Alt Pirineu i l'Aran i cau per sota del 15% al Barcelonès i les comarques limítrofes, on el gruix dels immobles són els habitatges habituals. A nivell concret, segons l'estudi presentat aquest dilluns per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), l'1 de gener de 2021 hi havia 3.915.129 habitatges al conjunt del territori, 2.989.357 (76,4%) de principals i 925.770 (23,6%) de "no principals".

Les comarques amb major pes dels habitatges no principals són l'Aran (64,3%), la Cerdanya (63,3%), el Pallars Sobirà (62,2%), l'Alta Ribagorça (60,1%), el Baix Empordà (53,9%), l'Alt Empordà (53,1%) i el Pallars Jussà (52,8%). Dit amb altres paraules, l'Alt Urgell és l'única comarca de l'Alt Pirineu i l'Aran que no arriba al 50% de segones residències, si bé s'hi apropa, amb un 42,3%, mentre que el Baix i l'Alt Empordà són els únics territoris de fora d'aquesta vegueria on més de la meitat dels immobles són "no principals".

Click to enlarge

A fallback.

L'Alt Urgell és l'única comarca de l'Alt Pirineu on les segones residència són menys del 50% del total

Les que tenen menys segones residència són el Baix Llobregat (10,2%), el Vallès Occidental (12,0%), el Vallès Oriental (12,9%) i el Barcelonès (14,9%) i just per darrere s'hi troben Osona (19,1%) i el Maresme (19,4%). O, el que és el mateix, en general podria dir-se que les comarques més poblades són les que destinen un major gruix d'immobles a residència habitual i en les que tenen menys residents succeeix exactament el contrari.

Pel que fa als municipis, els que tenien major percentatge d'habitatges no principals eren la Coma i la Pedra (Solsonès, 84,9%), Naut Aran (Aran, 83,4%) i Sarroca de Bellera (Pallars Jussà, 81,7%). En canvi, les localitats amb major dels habitatges principals les trobem a l'àrea metropolitana, amb nombrosos casos on se supera el 90%, com són el Prat de Llobregat (92,8%), l'Hospitalet (92,1%), Cornellà (93,2%), Sant Boi (93,0%) o Viladecans (91,8%), entre d'altres.

Habitatges buits

L'estudi també classifica els immobles segons la intensitat d'ús i ho fa a partir del consum elèctric habitual. En aquest sentit, considera com a "buits" aquells habitatges amb un consum elèctric inferior a 15 dies l'any. En total, l'Idescat xifra en el 10,7% el volum d'habitatges buits i els municipis amb un major percentatge són el Perelló, al Baix Ebre (49,6%); Flix, a la Ribera d'Ebre (36,1%); i Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà (34,5%).