Les claus del dictamen de l'ONU contra l'Estat per "violar" drets de dirigents independentistes

Amb una desmobilització ciutadana que va a més, una estratègia unitària entre els diferents partits i entitats que brilla per la seva absència i una taula de diàleg amb el govern que ha permès desinflamar el conflicte però en cap cas resoldre'l, sembla que l'independentisme català s'ha acostumat a veure com les seves alegries es limiten a algunes instàncies internacionals. L'últim exemple es va viure aquest dimecres, després de conèixer-se com el Comitè de Drets d'Humans de l'ONU havia dictaminat que l'Estat va vulnerar els drets polítics d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull en suspendre'ls de les seves funcions públiques com a diputats al Parlament el 2018, abans que existís cap condemna contra ells per la seva participació en el Procés.

La decisió suposa un cop a la imatge de la Justícia espanyola i un èxit a la línia de defensa dels dirigents independentistes, però què pot significar a nivell pràctic? Analitzem totes les claus amb Nico Krisch, acadèmic alemany especialitzat en dret internacional que justament s'ha encarregat de la representació legal dels quatre dirigents independentisme davant l'organisme de les Nacions Unides. Entre altres qüestions, el dictamen podria implicar canvis legislatius i és un altre element que alimenta el brou de cultiu a una possible sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) contra la repressió a l'independentisme.

Què diu la decisió del Comitè?

La decisió del Comitè de Drets Humans de l'ONU arriba després de la demanda que van presentar el desembre del 2018 Junqueras, Romeva, Rull i Turull. En aquell moment tots quatre es trobaven en presó preventiva acusats de rebel·lió pel seu paper en el Procés -Junqueras era vicepresident del Govern durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017, mentre que Romeva, Rull i Turull eren consellers-.

El juliol de 2018 el jutge d'instrucció els va suspendre com a diputats del Parlament, càrrec per al qual havien estat elegits a les eleccions del 21 de desembre de 2017, que van ser convocades sota l'aplicació de l'article 155 i amb mig Govern a la presó i l'altre a l'exili. Van perdre la condició de parlamentaris d'acord amb la Llei d'Enjudiciament Criminal, que permet la suspensió de funcionaris públics només quan se'ls acusa de rebel·lió, no de sedició. L'octubre del 2019, el Tribunal Suprem els va condemnar per sedició, descartant la rebel·lió.

La Llei d'Enjudiciament Criminal permet la suspensió de funcionaris públics quan se'ls acusa de rebel·lió, no de sedició

L'argument dels dirigents independentistes per recórrer a l'ONU era que la seva suspensió com a diputats sense que encara existís cap condemna contra ells suposava una vulneració del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que data del 1966 i que actualment té Espanya entre els estats que l'han subscrit. L'organisme de les Nacions Unides ha dictaminat de manera clara que sí, que drets polítics fonamentals dels quatre polítics independentistes van ser vulnerats. Apel·laven a l'article 25 del Pacte, que garanteix "el dret de tots els ciutadans a ser elegits per a càrrecs públics", cosa que per al comitè "constitueix l'essència del govern democràtic".

En concret, sentencia que la suspensió va suposar una extralimitació, en imposar una restricció "injustificada" a aquest dret. "Les salvaguardes contra les restriccions dels drets polítics s'han d'aplicar amb més rigor si aquestes restriccions es produeixen prèviament, i no posteriorment, a una condemna per un delicte", ha explicat la membre del comitè Hélène Trigoudja, en presentar el dictamen.

Així mateix, el comitè recorda que la rebel·lió exigeix un alçament violent que no va tenir lloc a l'1 d'octubre. De fet, tots quatre havien instat la ciutadania a mantenir-se estrictament pacífica. La integrant del comitè que presideix la grega Photini Pazartzis ha afegit que "la decisió de suspendre oficials electes s'ha de basar en lleis clares i previsibles que estableixin motius raonables i objectius per a la restricció dels drets polítics, i s'ha d'aplicar sobre la base d'una anàlisi individualitzat".

Què és el Comitè de Drets Humans de l'ONU?

El Comitè de Drets Humans de l'ONU és un òrgan format per experts independents que vigila el compliment del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics dels Estats que l'han ratificat. A grans trets, redacta "observacions generals" en què recull la seva interpretació del Pacte; examina els informes que cada quatre anys li envien els Estats explicant les mesures implementades per donar compliment al Pacte; i es pronuncia sobre casos concrets que hagin estat denunciats bé per altres Estats o bé per persones que es consideren víctimes de la violació del dret.

Els dictàmens del comitè, que es pot definir com un mecanisme "quasi-judicial", no són en principi vinculants però sí que es considera que han de ser tinguts en compte pels signants del Pacte. "El comitè no és un tribunal però duu a terme funcions jurídiques, emet decisions i recomanacions als Estats part que s'espera que siguin posades en pràctica", aclareix el mateix ens.

Quins canvis pot implicar el dictamen?

A partir d'aquestes funcions, Nico Krisch aclareix que la sentència va més lluny d'una "victòria moral" independentista i que té "conseqüències pràctiques". D'entrada, l'expert en dret internacional subratlla que el comitè és "l'òrgan més important del sistema de Drets Humans de l'ONU". I recalca que Espanya, com a Estat que l'ha subscrit, "ha de complir amb les obligacions que deriven del Pacte", cosa que en aquest cas concret implica que "té l'obligació de prendre totes les mesures necessàries per evitar que es produeixin violacions de drets semblants en un futur".

"Espanya, com a Estat que ha subscrit el Pacte, ha de complir amb les obligacions que se'n deriven"

Krisch admet que la reparació no pot implicar que Junqueras, Romeva, Rull i Turull recuperin la seva condició de diputats al Parlament, bàsicament perquè la càmara per a la qual van ser elegits ja no existeix -va ser renovada a les eleccions del febrer de l'any passat-, però sí que s'han de prendre "les mesures legislatives necessàries perquè no es torni a repetir" una situació anàloga i s'eviti que "una acusació per rebel·lió impliqui la suspensió automàtica" com a càrrec electe.

En la seva decisió, el comitè dóna a l'Estat un marge de sis mesos –180 dies– per proporcionar informació sobre les mesures que ha dut a terme per implementar el dictamen. Krisch puntualitza que "s'entén que un canvi legislatiu no es pot fer d'un dia per l'altre, no és que hi hagi un termini fix, sinó que ha de poder demostrar que s'estan fent passos per complir el mandat del comitè".

Com ha reaccionat el Govern espanyol?

L'expert en dret internacional i representant legal dels quatre dirigents catalans davant l'ONU admet que el Comitè de Drets Humans "no té una policia per forçar el compliment" de la resolució, però ràpidament recalca que "si un govern vol que el seu Estat sigui considerat una democràcia normal, l'ha de complir".

En aquest sentit, afegeix que "en dret internacional la imatge és molt important i si Espanya no adoptés els canvis [per adaptar-se a la decisió de l'organisme de l'ONU] es posaria a la línia de països com Turquia, Veneçuela o Azerbaidjan que no compleixen. Els que volen ser estats de dret han de complir la llei i els seus tribunals també s'han d'adaptar i respectar les resolucions internacionals".

Segons la ministra Sánchez, el Govern espanyol "sempre està obert a millorar la legislació" en aquesta matèria

De moment, la reacció del Govern espanyol fa pensar que està obert a adoptar els canvis suggerits per l'ONU. En declaracions al Congrés, la ministra de Transport, Raquel Sánchez, ha assegurat aquest dimecres que l'executiu estatal "respecta escrupolosament totes les decisions" de l'organisme internacional i ha emfatitzat que les resolucions judicials a l'Estat "sempre s'emeten ajustades a dret i a la llei ". Tot i això, ha conclòs que el Govern central "sempre està obert a millorar la legislació" perquè "sigui equiparable als estàndards de totes les legislacions més avançades en aquest sentit i en aquesta matèria".

Com pot impactar en la causa del TEDH?

Després del pronunciament favorable del Comitè de Drets Humans de l'ONU, l'independentisme té al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) com la següent i decisiva etapa en la seva batalla jurídica -i política- contra la repressió per part de l'Estat. Des del juliol, el tribunal amb seu a Estrasburg ja compta amb els recursos dels nou dirigents independentistes condemnats a presó pel Tribunal Suprem -els exconsellers Joaquim Forn i Dolors Bassa, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, i Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, els antics presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC, respectivament, a més de Junqueras, Romeva, Rull i Turull- contra la sentència.

"Té molta importància que tots els òrgans importants de l'ONU pensin que s'han vulnerat límits de drets humans amb els dirigents independentistes

Nico Krisch subratlla que la decisió de l'ONU no estableix un "precedent directe" per a la decisió del TEDH, ja que es tracta d'"un altre assumpte" -el primer dictamina sobre la suspensió com a diputats sense estar condemnats, el segon avaluarà els recursos contra la condemna a presó per sedició dictada pel Suprem-. Tot i això, recalca que "està clar que aquest dictamen juntament amb altres, com el del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l'ONU -que va demanar la llibertat per als dirigents independentistes quan es trobaven a la presó preventiva-, mostra com des de l'òptica internacional hi ha un consens força gran a l'hora de valorar les mesures preses pel Govern i els tribunals espanyols en contra de l'independentisme català".

"Té molta importància que tots els òrgans importants de l'ONU pensin que s'han vulnerat límits de drets humans amb els dirigents independentistes i això és una cosa que té un valor per al TEDH i fa més probable" que la seva sentència també comporti un qüestionament a l'Estat .