Les ciutats metropolitanes estrenyen el setge als pisos turístics: Cornellà també els eliminarà el 2028

Cada vegada són més les ciutats metropolitanes del voltant de Barcelona que opten per estrènyer el setge als pisos turístics, després que s'hagin més que quadruplicat en menys d'una dècada. L'Ajuntament de Cornellà (Baix Llobregat) ha estat el darrer a anunciar d'eliminar els anomenats habitatges d'ús turístic (HUT), segons la terminologia oficial. El consistori allarga la prohibició de noves llicències iniciada el 2023, i avança que a partir del 2028 no renovarà cap dels permisos vigents i, per tant, seran elminats. 

Ara a Cornellà hi ha 88 HUT legalitzats, segons informa l'Ajuntament en un comunicat aquest dilluns, que indica que el 2028 decauran automàticament. La localitat del Baix Llobregat se suma a Barcelona, Sant Adrià del Besòs, l'Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat i Montcada i Reixac en aquesta iniciativa per regular els HUT, sumant un total de sis municipis del voltant de la capital catalana.

En paral·lel, el consistori iniciarà una modificació del planejament urbanístic per regular tots els tipus d'habitatges amb usos diferents del residencial, amb la intenció de fer prevaldre aquest últim. Amb els canvis al pla general es redefiniran les possibles ubicacions de pisos turístics, albergs juvenils i allotjaments destinats al col·lectiu educatiu.

El consistori recalca que a la ciutat hi ha prou allotjaments per donar resposta a la demanda de visitants. "Aquesta actuació té com a finalitat preservar el dret a l’habitatge i garantir que els pisos de la ciutat es destinin principalment a viure-hi, i no a altres finalitats", apunta l'Ajuntament en un comunicat.

Es multipliquen a l'entorn metropolità  

El nombre de pisos turístics s'ha disparat la darrera dècada a les ciutats veïnes de Barcelona, especialment en aquelles més properes. Si sumem les dades dels municipis del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Maresme més propers a la capitals, des del 2016 han guanyat més de 2.000 pisos turístics, que equivalen a més de 10.000 places noves. El volum d'immobles destinats a acollir visitants s'ha més que quadruplicat la darrera dècada. 

Segons dades del Departament d'Empresa i Treball, han crescut de 210 a 521 a l'Hospitalet de Llobregat; de 57 a 229 a Badalona; de 0 a 28 a Santa Coloma de Gramenet; o de 26 a 284 a Sant Adrià de Besós. Fora del Barcelonès, al Baix Llobregat el creixement també és notable, especialment pel que fa a les localitats més turístiques del litoral, com Gavà, on els pisos turístics van augmentar de 31 a 247; i Castelldefels, amb un salt dels 125 als 378. El salt de Cornellà ha estat de 10 a aquesta norantena.

El tinent d'alcaldia de Territori de Sant Adrià de Besòs, José Antonio Gras, ha destacat recentment a Públic que van ser "pioners a voler-los suprimir". Insisteix que l'habitatge "ha de ser per viure-hi, ha de tenir un ús residencial", mentre que un pis turístic "comporta tot un seguit de problemes, des de la gentrificació i la pèrdua de veïns i teixit social d'un barri, a l'encariment de preus" o, fins i tot, "problemes de convivència".

Previsiblement, la tendència s'aturarà si tenim en compte les mesures reguladores dels municipis, a remolc del decret que la Generalitat va aprovar el novembre del 2023. El gran dubte ara mateix és que succeirà en l'horitzó del 2028, amb la possible eliminació dels pisos turístics a Barcelona. Municipis com Sant Adrià de Besòs han defensat la idoneïtat de plantejar mesures d'àmbit metropolità i no pas municipi a municipi.