Les batalles internes d'un PP de Catalunya al qual no somriuen les enquestes

El recent congrés del Partit Popular va servir per entronitzar els catalans que gaudeixen de la màxima confiança d'Alberto Núñez Feijóo, el líder de la formació. La cita també va marcar l'enèsim capítol de l'enfrontament del gallec amb Alejandro Fernández, el president d'un PP de Catalunya que no celebra el seu propi conclave des del novembre del 2018, després d'encadenar ajornaments.

La tensió entre la direcció estatal i Fernández és només un dels factors de tensió del PP català, que acumula batalles caïnites des de fa anys. I si bé la formació sembla haver superat els pitjors moments de la seva història recent a nivell electoral -en el darrer cicle amb les urnes ha passat de dos a sis diputats al Congrés i de tres a 15 al Parlament, a banda d'incrementar la representació municipal-, la realitat és que ara mateix les enquestes no li somriuen.

Lluny de mantenir la progressió a l'alça, els darrers sondejos preveuen fins i tot una retrocés de la formació espanyolista de dretes. En concret, l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) -publicat al juliol- atorga a la formació entre 14 i 15 escons al Parlament i entre el 10% i l'11% dels vots, el que marca una lleugera tendència a la baixa respecte a la situació actual. I la raó no és que s'aprimi el seu espai, ja que Vox milloraria els seus 11 escons a la cambra fins als entre 12 i 14, és a dir, a tocar del PP.

Pel que fa al Congrés, la mateixa enquesta situa en entre 5 i 6 els diputats del PP a Catalunya, mentre que Vox passaria dels 2 a entre 4 i 5. Un resultat molt allunyat de l'aspiració dels estrategs del carrer Génova de Madrid, que situen com a objectiu mínim els nou escons a Catalunya per tal de contribuir a propulsar decisivament l'arribada de Núñez Feijóo a la Moncloa. El que indiquen les enquestes és que lluny de disminuir la seva dependència respecte l'extrema dreta de Vox aquest pot anar a més, un factor que condiciona els moviments i els posicionaments del PP.

Les enquestes a Catalunya situen Vox a tocar del PP

Els pronòstics tampoc són millors a la ciutat de Barcelona, on qui lidera el grup municipal és Daniel Sirera, un dels catalans de màxima confiança de Feijóo. L'últim baròmetre municipal tot just li donava al PP el 2,4% de vot en intenció directa, molt per sota del 5,5% obtingut a les municipals de fa dos anys. Unes perspectives que, segurament, expliquen en part el fort qüestionament de la figura de Sirera, col·locat a dit per Feijóo però criticat pel grup municipal i per quadres del partit tant a nivell de ciutat com de la província de Barcelona.

Els nomenaments del congrés del partit

En el congrés estatal que el PP va celebrar a Madrid a principis de juliol, Feijóo va decidir situar a la direcció del partit representants dels principals sectors del partit a Catalunya, si bé a l'hora de la veritat les complicitats d'uns i altres amb Génova són molt diferents. Per damunt de tot destaca el nom de l'eurodiputada Dolors Montserrat. L'exministra de Sanitat és la número dos del Partit Popular Europeu a l'Eurocambra i en el conclave ha recuperat el seu lloc al comitè de direcció del PP, el màxim òrgan de poder intern.

Membre d'una nissaga del PP a Catalunya -la seva mare, Dolors Montserrat Culleré, va ser diputada al Parlament durant 27 anys (1988-2015)-, se la considera la dirigent catalana en qui més confia Feijóo. De fet, la seva posició és clarament un contrapès d'Alejandro Fernández, amb qui el gallec mai s'hi ha entès. En aquest sentit, ja la va intentar col·locar com a cap de llista a les eleccions al Parlament del maig de l'any passat, però ella va optar per continuar a Europa i intentar moure els fils del partit a Catalunya des de la tranquil·litat que li dona la llunyania de Brussel·les.

Per sota trobem Juan Fernández i Daniel Sirera. Els dos s'han convertit en vocals del comitè executiu nacional del PP. Actual diputat al Parlament, Fernández és una persona de l'estricta confiança de Xavier García Albiol i, de fet, durant molts anys ha estat membre del seu equip a Badalona, arribant a ser primer tinent d'alcaldia del govern de la ciutat. De fet, el mateix García Albiol va ser el president del congrés del PP, el que demostra el seu pes i influència dins la formació.

Principal alcalde del partit a Catalunya -el 2023 va aconseguir una súper majoria de 18 regidors d'un total de 27-, el seu paper a nivell municipal compensa el record de la seva etapa com a president regional del partit, quan a les eleccions al Parlament del desembre del 2017 va enfonsar la formació fins als quatre diputats, en aquell moment els pitjors resultats de la seva història.

Dolors Montserrat, García Albiol i Daniel Sirera van ser premiats per Feijóo al congrés del PP

El cas de Daniel Sirera és peculiar, perquè el 2023 va retornar a la primera línia política després de més d'una dècada d'estar-ne apartat. Antic regidor a Barcelona, diputat al Parlament (1995-2010) i senador, havia arribat a presidir el partit a Catalunya entre 2007 i 2008 i després va ser conseller del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). Quan va rebre la trucada de Feijóo per encapçalar la candidatura per a les municipals de Barcelona de fa dos anys era cap de gabinet de Carlos Mazón, aleshores president del PP valencià i qui mesos més tard arribaria a la presidència de l'executiu autonòmic.

Els vincles amb Feijóo i el seu equip -especialment amb Miguel Tellado, actual secretari general del PP- daten d'aquella etapa. Sirera dona per fet que el 2027 tornarà a liderar la candidatura del PP a la capital catalana, però té una forta contestació interna, que va a més. Més enllà del seu nomenament per al comitè executiu estatal, en el congrés Sirera també va ser un dels ponents dels nous estatuts del partit, el que mostra la seva ascendència.

Finalment, Juan Milián va ser nomenat com a vocal de la Junta Directiva Nacional del PP. Actual portaveu del partit a l'Ajuntament de Barcelona i antic diputat al Parlament, Milián és un dirigent pròxim a Alejandro Fernández, però el seu nomenament en un càrrec menor no obvia la tensió del president del PP català amb el seu homòleg estatal.

La solitud d'Alejandro Fernández

Fernández havia protagonitzat una forta tensió en el preàmbul del congrés quan va transcendir que havia presentat una esmena per descartar qualsevol acord del PP amb Junts i la resta de partits independentistes. No va guanyar el pols, ja que si bé ara mateix és impensable un acord global -o d'investidura- entre PP i Junts, sí que comparteixen posicions al Congrés en matèries econòmiques i el text sortit del conclave no veta explícitament els pactes amb el sobiranisme. I aquest és un punt de distancia permanent entre Feijóo i un Fernández encara més partidari d'explorar acords amb Vox.

La iniciativa de Fernández li va generar fortes crítiques internes dins el PP de Catalunya, des de dirigents que en alguns mitjans n'han assenyalat la "solitud", fins als propis Juan Fernández o Xavier García Albiol que van desmarcar-se del seu posicionament en entrevistes a TVE i TV3, respectivament. Amb tot, a curt termini sembla descartada la possibilitat que Feijóo opti per decapitar Fernández com a líder. La prioritat del partit a nivell estatal passa per aconseguir arribar a la presidència del Govern, amb el càlcul que Pedro Sánchez no completarà la legislatura i, tard o d'hora, convocarà eleccions anticipades. Només a posteriori s'abordarien els congressos regionals, que en el cas català fa tres anys que està pendent.

Tot i que no té el suport dels quadres del partit, Fernández ha defensat sempre que és un dirigent ben vist per les bases de la formació a Catalunya. A nivell orgànic, però, la seva solitud s'ha fet evident. Dins el Parlament, pràcticament es pot dir que només l'exdiputada de Ciutadans Lorena Roldán és de la seva corda. A les eleccions al Parlament del 2024, Fernández va poder mantenir-se com a cap de llista, però el nucli de candidats va ser designat per la direcció estatal i no eren precisament proper a ell. Fa unes setmanes, però, Roldán va renunciar al càrrec de senadora per designació autonòmica, el que també aprima el poder de Fernández.

Sirera està enfrontat amb quadres barcelonins i la direcció provincial del partit

Fernández no és l'únic dirigent del PP de Catalunya fortament qüestionat. El mateix succeeix amb Daniel Sirera a Barcelona, amb la diferència que aquest sí que està blindat per Feijóo. Les darreres setmanes ha transcendit en diversos mitjans catalans el fort malestar que genera el seu lideratge. Així, per exemple, el diari Ara ha citat que el sector opositor a Sirera agrupa des de quadres locals dels districtes barcelonins a la direcció provincial del partit, que lidera l'alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes.

Entre d'altres qüestions, les critiques responen al fet que va a la seva "i fa el que vol", però que ha "destrossat el partit a la ciutat", sense activitat orgànica i sense fer un treball a fons d'oposició al govern municipal de Jaume Collboni, sobretot en àmbits sectorials. Aquests sectors voldrien que Sirera no fos el candidat el 2027, però saben que això només pot passar si les enquestes li van molt en contra, cosa que ara mateix succeeix.

Una de les persones que s'ha mostrat crítiques amb el paper de Sirera és Alberto Fernández Díaz, actualment retirat de la política però històric líder del partit a Barcelona. En una entrevista recent al Tot Barcelona va lamentar que el 2023 el PP donés els seus vots per investir Collboni i reclama una "un canvi en la manera de fer i una aposta per la integració de tot el potencial de les persones i els equips del PP". Moltes batalles internes per a un partit que, almenys a nivell demoscòpic, no creix i veu com no pot mirar l'extrema dreta de Vox per sobre de l'espatlla i que, lluny de desmarcar-se'n, té un discurs que s'apropa al seu marc.