Les agències de ventres de lloguer es registren com a immobiliàries

Les quatre principals agències del nostre país que s'anuncien com a prestadores del servei de "gestació subrogada" poc o gens tenen a veure amb l'activitat mercantil amb la qual estan registrades. Només cal pagar els poc més de 3 euros que costa comprovar al Registre Mercantil la seva activitat per adonar-se de la discrepància. Totes i cadascuna d'elles apareixen relacionades amb activitats immobiliàries.

La denominació social d'Interfertility S.L. en lloc de tenir l'objecte social d'agència de gestació subrogada, compta des del 16 de desembre de 2013 amb l'activitat de "construcció, instal·lacions i manteniment, activitats immobiliàries, comerç major i menor de tota classe de productes duradors, indústries manufactureras i tèxtils, turisme, hostaleria i restauració i prestació". Tot això amb un capital subscrit i desemborsat de 3.020€.

Per la seva banda la denominació social de Lifebrigde Agency Spain S.L., donada d'alta el 12 de gener de 2015, tenen com a objecte social "la importació, exportació, distribució i comerç a l'engròs de tot tipus d'objectes relacionats amb el sector automoció. CNAS 4531 així com activitats complementàries entre les quals destaca la informació i divulgació”. El capital subscrit i desemborsat és de 3.006€.

Sobre Gestlife Solutions S.A., la qual fa el registre d'activitats el 15 de novembre de 2016, aquesta declara ser "intermediadora a activitats jurídiques així com la gestió d'allotjaments turístics o similars i dur a terme les mateixes a les seus centrals". Si escau el capital subscrit i desemborsat és molt superior a les dues anteriors. Compta amb 60.000 euros de capital. A més aquesta agència és l'única que té la mateixa administradora a Espanya, una societat ucraïnesa anomenada Invest Medical SLL que és la seva empresa matriu a Edimburg.

Finalment, no menys important, és l'activitat immobiliària de l'Agència Espanyola de Gestació Subrogada S.L. que consta com a donada d'alta el 6 de març de 2013 i que apareix registrada amb l'objecte mercantil de "recuperació del crèdit, el fiançament financer, i les activitats financeres". També diu dedicar-se "a la compra, venda, lloguer i mera tinença de finques tant rusticas com urbanes, així com la construcció, promoció i explotació havent subscrit i desemborsat 3.012€ de capital".

Saltar-se la llei

Per a l'advocada mercantilista Sofia Crespo Pérez, la dissociació d'activitats a les quatre empreses -entre les que ofereixen de forma pública i com apareixen registrades al mercantil – s'incorre en un frau fiscal. "Cada societat de capital ha de tenir un objecte social degudament descrit als seus estatuts. Només hauria de realitzar activitats relacionades amb aquest objecte. Des d'un punt de vista jurídic de Llei de Societats de Capital i Codi de Comerç, la conseqüència és que fiscalment ha de donar-se d'alta en el cens d'Activitats Econòmiques i liquidar l'impost de societats per totes les activitats declarades. Si no és així ens fiquem en un frau fiscal", explica contundent a Público.

Un frau que segons Crespo Pérez marcaria un abans i un després en l'activitat de les agències de gestació subrogada si Hisenda es posa a investigar. "El primer seria catalogat només com un il·lícit civil i administratiu fiscal. Però si la recerca del frau segueix endavant hi ha dues vies de defensa. La primera, l'administrativa, suposaria la revocació del CIF que té unes conseqüències molt pernicioses en l'àmbit civil per immobilitzar a la mercantil perquè aquesta pugui donar compliment formal dels contractes que tingui signats. I, en segon lloc, seria penal per possible delicte fiscal. Si revoquen el CIF de mercantils amb contractes en vigor, perjudiquen a tercers contractants", afegeix.

Una via de recerca que per a l'advocat mercantilista i associatiu Francisco Lupiáñez, Hisenda hauria d'engegar ja. I és que segons ell entén Interfertility, Lifebrigde, Gestlife i l'Agència Espanyola per a la Gestació Subrogada han establert una estratègia per rentar la imatge a un servei com el dels ventres de lloguer que a Espanya a més incorre en delicte. "Al meu entendre, el que es busca és una legalitat de la qual l'objecte mercantil real d'aquestes empreses manca per complet de vigència a Espanya. Al nostre país està prohibida la pràctica dels ventres de lloguer. Està prohibit pel nostre Codi Penal el lliurament d'un menor a canvi del pagament d'un preu, per qui lliura, per a qui rep i per als intermediaris. Ja sigui a Espanya o a l'estranger. L'art. 221 del Codi Penal així ho estableix".

I és que tal com el jurista comenta de la dita al fet d'aquestes agències hi ha molt tros. "La veritat és que no sabem molt bé el que en realitat són aquestes quatre agències. Si veiem els seus webs, resulta clar que se suposa que són empreses que gestionen el tràmit per a aquelles persones que volen accedir a un ventre de lloguer però al comprovar els seus registres mercantils res d'això és veritat. A la llum de les seves pròpies informacions, ens fan creure que són companyies a les quals t'has de dirigir per contractar aquests serveis i que s'ocupen de tot el procés, des de que sol·licites una informació inicial fins que tens al nadó en braços, a qualsevol dels països on operen. I així ho fan. No obstant això, als registres mercantils veiem que els seus objectes socials res tenen a veure amb la seva activitat" recalca.

Una enganyifa que l'advocada especialitzada en Drets Humans, Nuria González, relaciona amb un punt econòmic determinant: el de la declaració dels ingressos d'aquestes agències. "Cap d'elles podrien ser franquícies d'empreses estrangeres de països on sí està permesa la modalitat comercial dels ventres de lloguer ja que aquesta activitat està prohibida a Espanya i aquests contractes es considerarien nuls, ergo, no pot existir aquesta activitat comercial com a tal. Pel que fa als aspectes econòmics, caldria traslladar la pregunta a les autoritats tributàries, és a dir, a Hisenda. Ignoro com declararan els seus ingressos aquestes empreses o com justificaran les factures que emeten quan la seva activitat legal poc té a veure amb la real", agrega.

Negocis que vulneren els drets humans amb beneficis multimillonaris

Tributació que Lupiáñez considera que hauria d'estar especialment vigilada per les autoritats responsables. "És més, algunes d'aquestes agències ofereixen al seu web fins i tot un pla de finançament. Per això els inspectors d'Hisenda haurien d'estar atents sota quins paràmetres es concedeix finançament per una activitat no permesa a Espanya, i on i com es declaren els beneficis milionaris que generen aquestes empreses", aclareix.

Un cop vistos els registres mercantils d'Interfertility, Lifebrigde, Gestlife i l'Agència Espanyola per a la Gestació Subrogada la diferència entre l'inscrit i la seva pràctica empresarial podria radicar, segons coincideixen els experts consultats, en estar acollits a activitats comercials que els permeten gestionar la seva activitat de cara a la galeria. "La clau està en com gestionen els seus comptes i justifiquen els seus ingressos i despeses aquestes empreses. Hauria de ser Hisenda la primera que se centrés a investigar a què es dediquen aquestes empreses, si s'ajusta o no la legalitat impositiva vigent. També quines persones estan darrere d'aquestes empreses, per descomptat", esgrimeix González.

Finalment, tal com aquests tres experts han confirmat a Público, es fa necessari que les autoritats posin fre a les agències no només al frau fiscal sinó a la possibilitat de regular, —tal com demana Ciutadans— una pràctica que atempta contra els drets fonamentals de les dones que acaben sent utilitzades per gestar fills per a tercers. "Com més investiguem sobre aquest món de les agències de ventres de lloguer més evidències s'obtenen de què s'està operant a Espanya en un mercat, suposadament no permès pel nostre ordenament jurídic, a la vista de tota la ciutadania. Crec sincerament que les autoritats judicials, la fiscalia, són les úniques que tenen els mitjans necessaris per posar el focus sobre aquest mercat internacional que realitza activitats a Espanya, i ordenar una recerca d'una dimensió tal, que cap altre organisme podria fer. Els nadons són la prova viva d'això. És el seu deure, ja que són els garants de la legalitat i els encarregats i encarregades de salvaguardar els drets, que no desitjos, de tots els ciutadans i ciutadanes", finalitza González.