Una legislatura, dos presidents i escassos avanços socials a l'Estat

El Congrés va acomiadar la legislatura estatal dijous passat després de la celebració de l'última sessió plenària d'aquest curs polític, encara que formalment les Corts no es dissoldran fins dimarts, quan el president del Govern espanyol, publiqui el decret de convocatòria d'eleccions. Alguns diputats destacaven a la sortida de l'hemicicle que aquesta havia estat "una legislatura de canvis".

Una tesi que abans havia estat recolzada pel líder de l'Executiu, Pedro Sánchez, que, durant la seva última intervenció a la tribuna, va batejar la legislatura com la de "les primeres vegades". Sánchez va explicar la seva expressió fent referència al fet que durant aquest curs polític havia triomfat per primer cop en la història del Parlament una moció de censura. També és la primera vegada, ha destacat, que el signe polític de la Presidència del Congrés era diferent al del Govern, i que estava en mans del principal partit de l'oposició.

Però no tots els parlamentaris compartien l'opinió dels seus companys i del president. "Si alguna cosa ha estat aquesta legislatura és la de les bones intencions", ironitzava un diputat. Unes bones intencions que han topat contra una realitat definida per les escasses reformes socials significatives que ha produït el treball parlamentari.

El Congrés ha tingut força activitat legislativa des que es van constituir les Corts, al juliol de 2016. Els grups i els diputats han registrat més de 240 proposicions de llei en tot aquest temps, normes que, sumades als projectes de llei que emanen del Govern llancen una xifra de més de 270 iniciatives registrades a la cambra baixa, sense comptar amb les lleis que provenen del Senat i de les comunitats autònomes.

No obstant això, aquesta productivitat a l'hora de registrar lleis no s'ha vist acompanyada, de cap manera, per la feina durant la seva tramitació. En tota la legislatura, que ha durat gairebé tres anys, només han vist la llum 33 lleis. El total de reformes aprovades durant el curs polític ascendeix a 94, però la gran majoria, 60, han estat resultat de la convalidació de decrets elaborats pel Govern.

Durant la legislatura en què el PP tenia majoria absoluta a la Cambra (2011-2015), van aconseguir completar el seu tràmit gairebé 220 iniciatives, en quatre anys i sense comptar amb els decrets presentats per l'Executiu.

De fet, el resultat individual de cada any supera la suma d'aquests últims gairebé tres anys de legislatura, llevat de 2012. El 2011 es van aprovar 50 lleis, 25 el 2012, el 2013 es van aprovar 36 normes, 44 el 2014 i el 2015 se'n van arribar a aprovar 65. Però fins i tot el 2010, quan no hi havia una majoria absoluta al Congrés, es van aprovar més iniciatives, 53, que en aquesta legislatura. La xifra més alta de lleis aprovades d'aquest curs polític es dona el 2018, quan van veure la llum 16 iniciatives (11 lleis i cinc lleis orgàniques).

Les causes d'aquesta sequera legislativa són moltes, però responen, en línies generals, a l'intent dels blocs polítics d'entorpir l'activitat parlamentària dels seus rivals. Durant aquests anys, els grups s'han queixat en nombroses ocasions dels bloquejos que s'han perpetrat a la Mesa del Congrés, on PP i Ciutadans tenen la majoria, a través de la petició de successives ampliacions dels terminis d'esmenes, el que de facto paralitza la tramitació d'una llei sense límit.

Algunes lleis reeixides i molts fracassos

Encara que hi ha hagut importants reformes (gairebé totes via decret), com la recuperació de la sanitat universal, el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere o l'ampliació del dret al sufragi per a les persones amb discapacitat, han estat moltes les normes que s'han quedat pel camí després de patir una lenta tramitació marcada directament en la majoria de les ocasions pel bloqueig parlamentario. Aquest és el cas de la llei d'Igualtat LGTBI.

El Congrés la va admetre a tràmit al setembre de 2017, però el debat de totalitat no es va celebrar fins a cinc mesos després, al febrer de 2018, a causa de la successiva ampliació del termini d'esmenes sol·licitada per alguns grups. S'hi recollien, entre altres mesures, la despatologització de la transsexualitat o el dret de totes les dones a accedir a tècniques de reproducció assistida en els hospitals públics.

Aquesta situació també s'ha donat amb la derogació de l'anomenada llei mordassa. Encara que durant aquests últims mesos els grups van tractar de pitjar l'accelerador en la fase de ponència, la norma va estar bloquejada en el tràmit d'esmenes durant diversos mesos, al que es va afegir la complexitat de l'existència de dos textos presentats (un del PNB per reformar la llei mordassa i un altre del PSOE per derogar), que finalment es van refundir en una. Finalment va decaure, a punt de ser finalitzada, amb l'avançament electoral.