L'únic municipi del Berguedà de la província de Lleida preguntarà als veïns si volen passar a la de Barcelona

El poble berguedà de Gósol celebrarà el pròxim diumenge 7 de desembre una consulta popular per conèixer l'opinió dels veïns sobre si volen deixar de pertànyer a la província de Lleida per passar a la de Barcelona. Amb poc més de 200 habitants, es tracta de l'única població del Berguedà que forma part de la demarcació lleidatana. La iniciativa tindrà caràcter consultiu i voluntari, i servirà per conèixer l'opinió.

En concret, la votació es farà de les 10 del matí a les 2 del migdia a l'Ajuntament i la pregunta que es plantejarà serà: Esteu d'acord que el municipi de Gósol sol·liciti el canvi de província i s'integri a la província de Barcelona?. En aquesta consulta popular hi podran participar les persones majors de 16 anys empadronades a Gósol aquest 2025. A més, s'habilitarà una recollida de signatures per a les persones no empadronades. 

Darrerament, el consistori ha defensat que cal fer el canvi a la demarcació de Barcelona "per millorar les perspectives de futur del poble i aconseguir un millor encaix territorial". De fet, l'Ajuntament preveia fer la consulta al juny, però la va posposar a la tardor per "la complexitat del procés i la voluntat de garantir-ne les condicions". Tot i que la legislació vigent assenyala que no pot ser vinculant, l'Ajuntament es compromet a respectar els resultats de la consulta.

L'evolució del mapa català  

A banda del cas de Gósol, darrerament Aiguafreda ha deixat de formar part del Vallès Oriental per integrar-se a la comarca d'Osona. Va ser al juliol quan el Parlament de Catalunya va donar llum verda al projecte de llei que el convertia en el municipi osonenc número 43, passant així també de la vegueria de Barcelona a la de la Catalunya Central. Era una reivindicació històrica que en aquest cas comptava amb l'aval d'una consulta popular celebrada el 2022, amb una participació del 45%.

La consulta arriba també en un moment de canvis al mapa català, que fins i tot ha comptat amb la creació de comarques com el Moianès el 2015 o, més recentment, el Lluçanès el 2023. Tot i que n'han sortit alguns pobles, aquesta segona es va convertir fa dos anys en la comarca número 43, i la cinquena que no apareixia al mapa aprovat per la Generalitat el 1936 i impulsat pel geògraf Pau Vila. El gruix de comarques, però, tenen força més anys com a estructura politicoadministrativa.