L'ONU rep una vintena de peticions perquè l'Estat espanyol respecti els drets humans

L'Estat espanyol s'ha sotmès aquest dimecres a l'Examen Periòdic Universal (EPU), un mecanisme del Consell de Drets Humans de l'ONU per avaluar el compliment dels drets humans a cada país membre. Una vintena de països han demanat a l'Estat més esforços per garantir qüestions com la llibertat d'expressió, el dret a protesta o acabar amb deportacions forçades. Per dur a terme l'examen, una quarantena d'organitzacions de l'Estat van presentar denúncies sobre la vulneració de drets fonamentals, entre les quals hi havia recollides la violència policial durant el referèndum de l'1 d'octubre i la repressió contra representants polítics, socials i manifestants.

Els Estats membres del Consell han mostrat la preocupació per l'ús excessiu de la força per part d'agents de seguretat i una interpretació molt àmplia del concepte de seguretat i ordre públic a la Llei de Seguretat Ciutadana. A més, també s'han mostrat preocupats per les restriccions a les llibertats d'expressió i manifestació, i han demanat revisar les lleis relatives als delictes penals contra injúries a la corona i ofenses als sentiments religiosos, o despenalitzar la difamació i incloure-la al codi civil.

També han demanat que es garanteixi que totes les al·legacions de tortura o maltractaments per part de les forces de seguretat se sotmetin a investigació, una reclamació de llarga trajectòria per part dels advocats de drets humans a l'Estat.

Des de Suïssa als EUA

Entre els països que han fet apreciacions, Suïssa, Itàlia, Bèlgica, Xipre, Txèquia, Islàndia i Alemanya s'han mostrat preocupades per "restriccions" a la llibertat d'expressió i reunió pacífiques. Berlín ha destacat la seva preocupació per "l'amplia interpretació" del concepte de seguretat nacional en la legislació espanyola. El govern belga ha recomanat a l'Estat espanyol  "prendre mesures" per garantir el dret a la reunió pacífica i la llibertat d'expressió. En aquest sentit, Bèlgica, Canadà i Suïssa han instat Espanya a revisar el codi penal per protegir aquests drets. Itàlia ha reclamat mesures addicionals per garantir la llibertat d'expressió i reunió i ha reclamat millorar la investigació de "l'ús de la força" per part de la policia.

També Rússia ha cridat l'atenció al govern espanyol per "intervencions il·lícites" de les forces de l'ordre. D'altra banda, el Canadà ha reclamat a Espanya que suprimeixi el delicte d'injúries a la corona. Els Estats Units han fet especial incidència en els "crims" -atacs- comesos contra periodistes i les "vulneracions" de la llibertat d'expressió.

El Consell de Drets Humans també han reclamat aplicar la Llei de Memòria Històrica perquè s'investiguin els delictes comesos durant la dictadura franquista, uns fets que el poder judicial eludeix a partir de la Llei d'Amnistia de 1977. A més, denuncien que calen mesures urgents per lluitar contra la violència masclista i la tracta amb fins d'explotació laboral i sexual, així com acabar amb les "devolucions en calent" a la frontera sud, posar fi a les deportacions forçades i establir mesures i protocols de protecció per als menors no acompanyats. Alhora, demanen posar fi al racisme i la discriminació contra persones migrades, refugiats i sol·licitants d'asil.

"El cop més dur" a l'Estat

El conseller d'Acció Exterior de la Generalitat, Alfred Bosch, ha sostingut que l'Estat ha rebut el "cop més dur" en matèria de drets humans durant l'Examen Periòdic. Ha destacat que el Consell ha demanat a l'Estat que "detingui les vulneracions greus de drets" i ha recordat que el Govern ja havia avisat en diverses ocasions a l'Estat que hauria de complir amb les resolucions d'organismes internacionals.

Bosch s'ha referit a la demanda d'alliberament dels presos polítics. "Per a nosaltres ha estat un dia important, en el qual els països del món i Nacions Unides, mitjançant els seus organismes que són els més importants del món en drets humans, han reclamat a l'Estat espanyol que es posi mans a l'obra, iniciï el diàleg i que el diàleg polític substitueixi aquestes vulneracions de drets", ha afirmat