L'oficialitat del català a la UE esquiva els vetos de moment però es manté estancada

L'oficialitat del català a la UE es manté estancada. Aquest dimarts el  Consell d'Afers Generals de la Unió Europea ha abordat per segona vegada l'oficialitat de la llengua catalana, el basc i el gallec a les institucions europees, però tal com estava previst, els 27 estats membres encara no han pres cap decisió definitiva al respecte. Cap país ha vetat la proposta -que necessita unanimitat per tirar endavant-, però molts tenen dubtes al voltant de l'encaix jurídic, pràctic i econòmic.  

Pel que fa a l'econòmic, el ministre d'Exteriors en funcions, José Manuel Albares, ja va dir que Espanya està disposada a assumir el cost de traductors i intèrprets. Una altra de les propcupacions dels socis comunitaris és que l'oficialitat de les tres llengües obri la porta a noves demandes per incloure més llengües europees minoritzades en el règim lingüístic de la UE.

El cas de les tres llengües és "únic dins de la UE"

Per evitar aquest efecte dominó, Albares ha proposat que la reforma quedi circumscrita exclusivament al cas d'Espanya. El ministre ha subratllat en una roda de premsa posterior a la reunió que el cas de les tres llengües és "únic dins de la UE". "Estan recollides com a cooficials dins de la Constitució, s'utilitzen al Congrés i el Senat i tenen acords administratius amb gairebé totes les institucions europees", ha remarcat.

Malgrat l'estancament, Albares ha dit que "la inclusió de les tres llengües està més a prop" i ha afegit que el debat entre els ministres ha estat "constructiu". "Diversos països han manifestat explícitament el suport als nostres plantejaments", ha apuntat, tot i que no ha dit quins. Encara no hi ha data per a la votació de la proposta. El pròxim 18 de novembre, els 27 estats membres es tornaran a reunir per continuar les negociacions.

Letònia i Lituània s'oposen a l'oficialitat del català

A les conegudes reticències de Suècia i Finlàndia a l'oficialitat del català a la UE, cal sumar les expressades per Letònia i Lituània, segons recull Europa Press. A l'arribada a la reunió, el ministre d'Exteriors de Letònia, Krisjanis Karins, ha apuntat que l'oficialitat de les tres llengües no és una qüestió prioritària. "Tenim molts temes sobre la taula. Tenim la geopolítica i la posició estratègica d'Europa en el futur. Hem de dedicar els nostres esforços a això ara mateix", ha assenyalat.

En la mateix línia s'ha expressat el ministre d'Exterior de Lituània, Gabrielius Landsbergis, que han exposat el seu rebuig a la proposta per l'"impacte polític" que aquesta mesura pogués tenir en altres Estats membres com els seus, on hi ha una minoria que parla rus.

Junts reclama "més esforços diplomàtics" a l'Estat

Els terminis per aconseguir l'oficialitat del català abans de la investidura de Pedro Sánchez són cada vegada més ajustats i l'independentisme pressiona perquè sigui una realitat. Junts defensa que "caldria anunciar una data per a l'aprovació definitiva de l'oficialitat del català a la Unió Europea". 

"El Govern espanyol ha de ser conscient que estem en temps de descompte"

En plenes negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, la formació "constata que s'han produït avenços" però, al mateix temps, assegura que "el Govern espanyol ha d'intensificar els esforços diplomàtics" i "ser conscient que estem en temps de descompte".El breu comunicat conclou que estaran "amatents que es produeixin novetats en les pròximes setmanes".

Per la seva banda, el Govern ha "celebrat" que "no hi hagi vetos" i que alguns executius "hagin fet explícit el seu suport". La portaveu Patrícia Plaja s'ha mostrat oberta a que s'estudiïn "totes les propostes per a l'encaix jurídic i econòmic" de la mesura i ha reconegut que des de l'Estat "s'han estat fent passos" però "no és suficient".  

Tant el Govern com la societat civil catalana han llançat diferents campanyes perquè els estats votin a favor del català a Europa

Tant el Govern com la societat civil catalana han llançat diferents campanyes perquè la resta d'estats votin a favor del català a Europa. Les principals universitats públiques del país, les patronals, els sindicats i Òmnium Cultural han enviat una carta conjunta als 27 estats membres de la UE perquè votin a favor de la normalització de la llengua catalana a les institucions europees. 

El responsable de la campanya sobre l'oficialitat del català de Plataforma per la Llengua, Pol Cruz-Corominas, ha demanat aquest dimarts al Govern espanyol "avenços explícits" en l'oficialitat del català a la UE i ha defensat que la proposta "hauria d'estar preparada" per portar-la a votació en la pròxima trobada el 15 de novembre. "No hi ha cap obstacle insalvable que faci que s'hagin de demorar més els temps", ha reivindicat.